En èpoques passades, els nens creatius eren titllats de ser poc eficients i de no ser ni pràctics ni resolutius. Es valorava més aquell alumne que es regia pel preestablert que no pas el que cercava alternatives i decidia explorar nous camins. D’alguna manera, aquesta conducta menys convencional s’intentava anul·lar i es penalitzava per tot el seu entorn. A base d’aquestes petites correccions, aquest nens i nenes anaven perdent l’atreviment i acaben encasellats dintre del que s’anomenava “la via correcta”. Podíem dir llavors que la creativitat no era precisament una virtut com podia ser l’agilitat en el càlcul mental o la memorització.
A dia d’avui, en canvi, les organitzacions busquen perfils de persones que sàpiguen enfrontar-se a un paper en blanc, que s’atreveixin a innovar i que proposin solucions disruptives. Curiosament, totes aquestes aptituds són característiques pròpies de persones creatives. I la paradoxa rau en el fet que el món actual les demana insistentment i durant molts anys la mateixa societat les ha penalitzat.
Les organitzacions busquen perfils de persones que sàpiguen enfrontar-se a un paper en blanc, que s’atreveixin a innovar i que proposin solucions disruptives
El Dibuix és una disciplina que desenvolupa l’abstracció i la capacitat de percebre i interpretar la realitat d’una manera més conceptual i és per aquest motiu que, en l’àmbit educatiu, la matèria de Visual i Plàstica es presenta com una de les vies per potenciar la creativitat dels alumnes des de la seva infància. Basant-nos en aquest plantejament, la mateixa matèria deixaria de visualitzar-se com una assignatura menor i es posicionaria com un pilar estratègic en l’ensenyament contemporani.
Considero que un dels reptes dels docents passa per potenciar la creativitat del seu alumnat, però no una creativitat entesa des del vessant més esteticista, sinó una creativitat entesa com una capacitat de resoldre problemes des de perspectives més imaginatives. I per aquesta raó, a les meves classes, m’empenyo a impartir el contingut curricular de Dibuix Artístic i Dibuix Tècnic sota el paraigües de 2 conceptes que considero imprescindibles: la mirada critica i el pensament abstracte. Saber entendre la realitat (real o imaginària), conceptualitzar-la, extraure una lectura crítica i saber emetre una resposta creativa i plausible a situacions o problemes és la forma més resolutiva que conec.
Recordem que la finalitat última d’un centre educatiu és formar ciutadans amb valors i preparats per donar servei a la societat. I les necessitats de la societat actual ja les coneixem de sobres. Vivim en una època de transformació, de canvi permanent, on les idees d’ahir ja no valen per als problemes d’avui i la incertesa de l’endemà és cada cop més gran. A més a més, la humanitat es planta davant d’un dels seus majors reptes de la Història, el canvi climàtic. Un factor determinant i protagonista en tots els futurs escenaris que podem arribar a imaginar. La creativitat serà, doncs, determinant en aquest nou paradigma.
