El 4 de desembre de 1978, quan encara no s’havia ni aprovat l’Estatut de Catalunya, el president Josep Tarradellas -al front de la provisional Generalitat de Catalunya- va decidir crear el Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre, el CITE, per reconèixer així la singularitat de les Terres de l’Ebre. Un fet extraordinari que es produïa en el moment que començava a caminar la democràcia, només 3 anys després de la mort del dictador Francisco Franco. I aquest és un precedent important en què es basa el preàmbul de la llei que ara vol crear, 42 anys desprès, un nou organisme territorial que estaria destinat “a donar veu pròpia a les Terres de l’Ebre”, i que pren el mateix nom: Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre.
L’esborrany de la proposta de la Llei de Creació del Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre i de supressió dels Consells Comarcals del Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta, que impulsa ERC, i al que ha tingut accés aquest diari digital, defensa que aquest nou donaria “major capacitat política” al territori, “resposta a les seues aspiracions”, i una clara “personalitat pròpia a les Terres de l’Ebre”. Tot plegat, aportant “una major eficiència i racionalització administrativa”, i “sense perdre en cap cas la proximitat ni la visibilitat de cadascuna de les quatre comarques”, com s’insisteix. Probablement per evitar les reaccions comarcals contràries que anys enrere es produïen en plantejar la creació d’una Vegueria de les Terres de l’Ebre.
La proposició de llei que promou ERC fa referència al CITE en el preàmbul, com un exemple més d’organismes singulars que hi ha Catalunya. I és que, aquest ens seria un cas únic creat amb una llei pròpia, com també passa amb el Consell General de l’Aran, o amb la llei que crea l’ens de l’Àrea Metropolitana, i amb un tercer cas, el dels municipis de muntanya. Tot plegat, arguments importants per aconseguir a nivell nacional “un consens polític”, complementari a l’imprescindible “un consens territorial”, com subratlla el diputat promotor, Lluís Salvadó. “És possible, assumible i plenament justificat”, comenta.
El consens del CITE
El Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre (CITE) de 1978 va suposar la primera concentració de talent i també de representants polítics del conjunt del territori, creat per consens de totes les forces polítiques. En una menuda oficina de Tortosa hi participaven polítics llavors molt significats -i ara jubilats-, com seria el cas de l’exdiputat Joan Josep Grau (CiU, d’Amposta), Jesús Sorribes (politòleg, Tortosa), Josep Maria Simó (PSC, Amposta) o Víctor Gimeno (PSUC, La Sénia).
El CITE va permetre tindre el primer estudi econòmic seriós i solvent de les 4 comarques de l’Ebre (finançat per Caixa Catalunya), i de la seua herència es va crear anys després l’actual Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE), després de la reacció contrària que va generar la decisió d’un dels governs de Jordi Pujol d’eliminar el CITE (que havia caigut per manca d’activitat), sense haver creat encara un ens instrumental per al desenvolupament territorial. Per contra, cal destacar que van ser també un dels governs de Jordi Pujol els que van desenvolupar l’organització territorial de Catalunya, creant els Consells Comarcals.
L’altre punt d’inflexió per a l’organització i reconeixement territorial de les Terres de l’Ebre es produí el 3 de març de 2001, pocs mesos després d’haver esclatat la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional (setembre de 2000). Va ser en aquesta data quan, amb Artur Mas com a conseller en Cap, es va crear la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre. Fins aquella data el territori només havia tingut, descentralitzada i amb seu a Tortosa, l’àrea de Cultura, amb uns serveis territorials, més limitat de competències dels que ara disposen la gran majoria de departaments.
Val a dir que les delegacions del Govern a les Terres de l’Ebre, s’han confós sovint en sentit invers, i segons quin ha estat el tarannà del corresponent Delegat (Francesc Sancho, Mercè Miralles, Miquel Castelló, Lluís Salvadó i Xavier Pallarès). Algun d’ells van actuar més com defensor del territori davant Barcelona, però d’altres com el que realment és un Delegat: un representant del Govern a la regió de l’Ebre. Aquest és un punt que, amb el nou Consell General de les Terres de l’Ebre, canviaria d’enfoc de forma definitiva, si finalment algun dia s’aprova i entra en funcionament.
