L’Ajuntament d’Alcanar ha començat a treballar en el “principal projecte d’este mandat”: la redacció del nou pla d’urbanisme municipal que encararà els efectes del canvi climàtic.
Davant les “característiques singulars” de la localitat, l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, reconeix que la seua redacció “és més complicada que en altres poblacions, ja que comptem amb diferents nuclis urbans i també l’agreujament de les zones inundables del municipi, arran dels diferents episodis torrencials que hem viscut”.
És per això que han sol·licitat l’ajuda de la Generalitat de Catalunya, qui ha mostrat el seu suport i aportarà “recursos humans” per a poder articular una “oficina” de redacció del nou pla d’urbanisme, que començarà fent una diagnosi. “L’ajuda de la Generalitat permetrà agilitzar tot el procés”, assenyala Roig.
Així mateix, la intenció del consistori és confeccionar el nou pla urbanístic a tres mans: Ajuntament, Generalitat i ciutadania, amb qui faran reunions, “perquè tothom puga dir la seua i puga aportar les seues idees”.
A grans trets, l’alcalde d’Alcanar assenyala que el nou pla d’urbanisme municipal, seguint les indicacions del pla director costaner de la Generalitat, en què es limita l’atorgament de llicències d’obres a zones inundables o zones que poden generar algun tipus de situació de perill, convertirà zones que fins ara eren urbanitzables en zones on no es podrà construir.
Este és, diu Roig, el “canvi de paradigma” que afrontarà el nou pla urbanístic: “zones que podien desenvolupar urbanísticament el nostre municipi, concentrades, sobretot, a la zona costanera d’Alcanar, ara no s’hi podrà construir”.
En este sentit, l’alcalde d’Alcanar realça que la “clau” és que el nou pla “prioritzarà la natura i els circuits d’aigua abans que el desenvolupament urbanístic”. D’esta manera, es vol trencar amb la realitat que viu el municipi, especialment a Alcanar Platja, on hi ha immobles construïts en zones inundables -dalt de barrancs-, que són les principals víctimes de les pluges torrencials, com en els tres episodis viscuts en els darrers cinc anys. Amb la ciutadania com a prioritat, Roig apunta que “si hem de dixar de construir a una zona concreta del municipi per a evitar que algunes persones estiguen en perill, dixarem de construir. La vida de les persones està per sobre del desenvolupament econòmic i urbanístic d’una ciutat”.
Tot just fa una setmana, l’Ajuntament anunciava la finalització dels treballs de reparació dels desperfectes dels aiguats del 2018, que ha suposat l’arranjament d’una trentena de camins, tot i la situació econòmica difícil que afronta el municipi. “En un mandat normal de 4 anys, un municipi amb la nostra capacitat d’inversió, pot arribar a asfaltar tres camins aspirant alt. Nosaltres, amb recursos propis, n’hem arranjat trenta entre terra, asfaltat i pavimentació, cosa que ens ha suposat fer malabarismes pressupostaris, davant el retard de l’arribada de les subvencions per catàstrofes naturals”, determina.
És per això que el consistori critica que tot i que han d’encarar els desperfectes dels aiguats del 2021 i els del passat mes de setembre de 2023 -que estan acabant de quantificar-, encara estan pendents de rebre els ajuts estatals pels efectes dels aiguats de fa dos anys.
L’alcalde recorda que, el 2019, Alcanar era un dels “pocs pobles de Catalunya amb endeutament zero i un romanent de tresoreria elevat”. Una situació que dista de l’actual: “Estem endeutats i, per tant, hem de descartar tota mena d’inversions per als pròxims anys. Ens dedicarem a pagar interessos i amortitzacions de crèdits i a continuar amb els arranjaments dels imperfectes dels aiguats”, afirma.
“Estes són les conseqüències econòmiques i materials que té una catàstrofe natural per a un municipi com Alcanar, i d’aquí és on naix la nostra reivindicació: que els fenòmens sobrevinguts, que res tenen a veure amb la gestió municipal, no siguen la causa de la paralització del progrés i del desenvolupament d’un municipi”, conclou Roig.
