El Consejo Nacional del Agua, com a organisme consultor del Govern estatal, ja ha informat favorablement la planificació hidrològica de totes les conques espanyoles en la seua tercera revisió, per al període fins al 2027. Ara només falta l’aprovació per part del Consell de Ministres.
La publicació al BOE està prevista per al mes de gener. Això inclou el nou Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, que ha generat menys bel·ligerància que en altres ocasions, perquè entre altres avenços aborda la problemàtica del Delta -en reconeix la subsidència i planteja l’alternativa de la mobilització de sediments-, però continua sense millorar el cabal ecològic del tram final del riu, una de les batalles pendents i fins ara perdudes pel territori, com recorden des de les entitats conservacionistes i des de la Delegació del Govern a l’Ebre.
Es mantindrà en els 100 metres cúbics per segon entre Tortosa i la desembocadura, amb variabilitat segons els mesos. És el mateix que es va fixar el 2014. Fonts qualificades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) sostenen que és suficient i defensaven a Ebredigital.cat que a més a més es pot garantir per la “regulació de l’embassament de Mequinensa”.
L’ens reivindica que amb la sequera recent s’ha arribat a valors mínims en l’embassament de Mequinensa i, així i tot, s’ha mantingut el cabal ecològic. També juga el seu paper el tancament parcial dels canals de reg per parts dels regants de la Dreta i de l’Esquera per a estalviar energia.
La CHE també valora que en el nou pla s’establixen cabals ecològics en 686 masses d’aigua de la conca, respecte dels 69 anteriors, i que incorpora la reducció d’aportacions pel canvi climàtic: reduccions del 5 % per al 2039 i del 20 % per a escenaris futurs. La portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Susanna Abella, lamenta, però, que no s’haja aprofitat per a revisar ja a la baixa els usos de l’aigua, ja que recorda que cada vegada els estius seran més calorosos i secs.
Pel que fa als regadius, les mateixes fonts de la CHE explicaven al mitjà digital que s’han incrementat substancialment les limitacions per als nous regadius també en base als nous escenaris de canvi climàtic. No obstant això, s’han recollit superfícies de regadiu previstes majoritàriament en els plans anteriors, des del pla de 1998, i que disposen d’un dret vigent i de finançament.
La superfície de nou regadiu previst a Catalunya és de 13.480 hectàrees, incloses les destinades al canal Xerta-Sénia i al Segarra-Garrigues, i a l’Aragó, de 38.433 hectàrees. En total, es preveuen a la conca 63.000 noves hectàrees de nous regadius. L’ebrenc Wifredo Miró, representant de la UGT al Consejo Nacional del Agua, ho valorava positivament en relació amb les que s’havien arribat a preveure en el passat i reclama la implicació dels regants en els cabals ecològics i l’articulació d’una “policia de l’aigua” per a millorar la “governança” dels plans i la lluita contra els usos irregulars. “La CHE ha de gestionar l’oferta, no pas la demanda”, clou.
Hectàrees de regadiu
En canvi, la PDE, a través d’Abella, denuncia que s’han incrementat en més de 10.000 hectàrees les previstes en el document que es va presentar a la primavera al Consejo del Agua del Ebro: “Han cedit al xantatge dels regants d’amagat. Els usuaris amb fins econòmics tenen el control de facto de la CHE. Primer havien votat en contra; a la primavera es van abstenir, tot i un primer increment en hectàrees i inversió, i en la darrera votació al Consejo Nacional del agua, van votar a favor. Entre mig hi ha un increment d’inversions que només es destina a la seua utilitat”, denuncia Abella.
Pel que fa als sediments, tant la PDE com la Delegació del Govern de la Generalitat agraïxen els avenços que suposa la introducció de la qüestió per primera vegada al Pla, però Abella avisa: “Fins ara, la CHE negava l’existència del problema de la subsidència i és una bona notícia que ara l’accepte, però és un rentat de cara, perquè hi haurà com a molt 8 milions per a proves de mobilització de sediments quan se n’invertiran més de 2.000 milions per a embassaments, ampliació i modernització de regadius que està demostrat que no tornen aigua al riu”.
El delegat del Govern a l’Ebre, Albert Salvadó, al seu torn, destaca que s’haja inclòs l’al·legació presentada des del Departament d’Acció Climàtica en què es demanava una prova pilot al pantà de Riba-Roja: “Es preveuen 4 milions d’euros per a poder-la desenvolupar”. També s’ha aconseguit duplicar el cabal ambiental del riu Siurana: de 20 a 40 metres cúbics per segon.
Des de la CHE també es remarca la inversió recollida en el programa de mesures per a l’horitzó 2022-2027 al tram català del riu Ebre, que augmenta a 813 milions d’euros. Pel que fa la inundabilitat, la ministra Teresa Ribera ha destacat que es potencien les solucions fonamentades en la natura i la protecció dels hàbitats i espècies. D’este punt es deriva, però, la polèmica al voltant de quines seran les actuacions essencials que plantege el Pla de protecció del delta de l’Ebre, que encara no està enllestit.
Ajuntaments i agents socioeconòmics del Delta han reiterat la seua oposició a les anomenades zones d’acomodació al litoral, una de les solucions basades en la natura. El ministeri ha analitzat que a les conques intercomunitàries hi ha 2,7 milions de persones en zones inundables i més de 5.600 edificacions d’alta vulnerabilitat, i planteja programes d’adaptació en els sectors o àmbits territorials més afectats.
El Pla de protecció del Delta s’aprovarà després del Pla de conca, i, per tant, la PDE lamenta que les accions del Pla de protecció no podran ser incloses en el segon, que és aprovat per un Reial Decret i té més potència normativa, interpreta Abella, que no pas el Pla de protecció, que dependria “de la voluntat política de destinar-hi fons”.
