Darrerament he escoltat algunes veus, sobretot d’artistes, que parlen del poder de la intuïció. Aquest coneixement directe que se’ns presenta en forma de sensacions, imatges, associacions sorprenents i que, habituats com estem a les lleis del pensament racional, no li fem massa cas. És curiós com en altres cultures, en bona part fora d’Occident, la intuïció és considerada una manera del tot justificada d’entendre el món.
Aquí, són les persones que s’han atrevit a crear les que estan en contacte amb aquest misteri -ple de significats importants per a la nostra vida- que tant ens costa expressar, precisament per això, perquè no tenim eines per poder-lo comprovar. Ai, la presó de les coses empíriques! El nostre cap ens juga molt males passades. He dit una cosa sense sentit? Dec haver perdut l’enteniment? Deuen ser coses meves, ens diem tot sovint.
L’altre dia l’artista Mar Serinyà ens explicava a Surtdecasa.cat com concebia les seves obres. “Pot ser que faci una acció i que en aquell moment no hagi concebut que passi un ocell. Però passa un ocell i en aquell moment aquell ocell té sentit i s’integra, forma part de l’obra. Però si no passa, no passa. Tot el que he estudiat i he fet se’n va i ara estic aquí. I estic amb el que està passant aquí. Hi ha processos que són més mentals i hi ha moments que són més intuïtius. Jo sento que el meu cos vol anar cap allà i el segueixo. Tinc ganes d’anar cap allà, doncs el meu cos se’n va cap allà. I per exemple, passa l’ocell i el gest de mirar-lo també entra a l’obra. A vegades l’ocell pot passar i jo ni veure’l perquè estic en una altra història”.
La pràctica creativa ens posa sempre en contacte amb aquest coneixement inexplicable. Accedeix a mons que d’altra manera no seria possible.I com diu la mateixa artista “després de cada experiència hi ha un procés de transformació, jo em transformo i per tant és un coneixement viu, experimental, encarnat”.
Celebro que cada cop més hi hagi persones que comencem a viure des de la intuïció. Encara que semblin coses diferents, només així es poden començar a qüestionar des de l’autenticitat moltes estructures que no ens representen i que hem assumit sense preguntar-nos per què. Això va també de justícia social i d’evitar ser -en la mesura del possible- les ovelletes que se’n van cada nit a dormir havent complert els deures pendents.
