Diversos instituts estan treballant la memòria històrica coincidint amb diferents efemèrides com la fi de la Guerra Civil o la 2a Guerra Mundial. Com naix esta iniciativa?
Uns quants professors de diferents especialitats fa anys que ho treballem i des del curs passat el Departament d’Educació ha potenciat el treball de recuperació de la memòria històrica amb el projecte Portes de la Memòria, coordinat per Lluís Montull i Carme Maigí, docents de l’Institut Berenguer IV. A partir d’aquí es va crear el grup de treball
DEMD-Ebre. N’hi ha molts altres a tot Catalunya.
Com ho treballen?
La idea és que els alumnes descobrisquen les històries de vida de familiars que van patir la Guerra Civil, l’exili o la deportació als camps de concentració. Es tracta de recuperar la memòria dels ignorats. Walter Benjamin deia que és molt fàcil recordar la gent important; el repte és fer-ho dels oblidats.
És un tema molt transversal. Es deu poder treballar en diverses matèries.
Des de la filosofia fins a la història, la literatura, la religió o la cultura i valors. La memòria històrica encaixa molt bé en el currículum competencial. L’important és que hi haja professors i centres sensibles a promoure esta formació.
Parlem de fets històrics que cauen molt lluny als alumnes.
Hi ha alumnes que no saben què és l’holocaust o l’exili. Però no podem generalitzar. He vist molta sensibilitat en els adolescents quan tractem estos temes. Poden estar desinformats, però estan oberts a descobrir.
Com treballen la memòria històrica a l’aula?
L’important és promoure el pensament crític i evitar els prejudicis. Els hem convidat a buscar en les seues pròpies famílies per a descobrir la seua memòria històrica. Hi ha molt de material didàctic. Un dels més interessants és l’arxiu Bad Arolsen, una important base de dades d’accés obert dels arxius nazis.
Què han trobat preguntant a casa seua?
Alguns han conegut històries amagades per temor a ser explicades. La repressió es va fer tan bé que a les seues víctimes, avui iaios i iaies d’estos adolescents, encara els costa de parlar.
És l’última generació que podrà preguntar directament a testimonis vius.
La majoria se n’ha adonat tot just fent estes entrevistes familiars. Ningú més els podrà explicar de viva veu l’horror i la crueltat viscuts.
Sabem molt d’aquell moment històric, però queden moltes històries per a contar.
Aquesta experiència amb alumnes de batxillerat ha tret de la foscor episodis personals que anaven a quedar silenciats per a sempre. Una dona, malalta d’Alzheimer, ha recordat per a la seua neta, amb extraordinària nitidesa, vivències duríssimes de quan era menuda.
Alguna altra història colpidora?
La de l’esposa i filla d’un soldat republicà. Les feien anar cada matí al reconeixement de les víctimes dels afusellaments. Fins al dia que van trobar el cos del seu pare. Aquella filla ho ha recordat per a la seua neta, que és alumna meva.
Serà un record difícil d’oblidar.
Es tracta d’això precisament. D’emocionar per a educar i d’aprofitar-ho com a creixement personal. L’experiència de conversar amb la gent gran ja és tota una aventura. És una altra manera de prendre consciència de realitats que als nostres jóvens els són desconegudes.
Alguna troballa documental?
Un alumne ha descobert i transcrit les cartes que el seu besavi, pres a Tarragona, enviava a la família. S’encomanava a Déu i els mentia dient que estava bé. El van matar.
Són conscients els nostres jóvens que han crescut en els escenaris de la Batalla de l’Ebre?
Este curs parlem del nazisme i dels camps de concentració. Però el lligam amb la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre i l’exili és evident. Molts ho desconeixen, però els agrada saber. Tenim faena.
Tenen una opinió formada sobre els debats que encara avui dia provoca la memòria històrica?
Hi ha alumnes que a casa tenen inquietuds i en parlen. Altres, és com si este tema no anés amb ells. Cal fer una major pedagogia sobre la Guerra Civil i els seus efectes. Fins que no restaurem la dignitat dels vençuts no tancarem les ferides.
Este treball als instituts ajuda a combatre la banalització del nazisme i el negacionisme?
Treballem molts conceptes com el mal des de la filosofia. Els costa d’entendre que el nazisme, per exemple, sorgís d’una democràcia.
Avui hi ha qui veu adoctrinament en promoure el debat a l’aula. El docent se sent còmode?
L’important és ser capaços d’argumentar opinions que podem no compartir. A classe s’ha de poder parlar de tot. El límit de la tolerància és la intolerància.
Insisteix molt a recordar la repressió a les dones.
Perquè són les oblidades entre els oblidats. Van patir doblement la repressió i l’holocaust. Neus Català ha de ser el nostre referent de lluita compromesa per les llibertats.
