El que realment importa

Recupero un tema que crec que és recurrent, però necessari i que en continuaré parlant fins que es normalitzi: la salut mental i els joves.

No sé com qualificar les dades esgarrifoses que darrerament s’han publicat sobre suïcidis en adolescents. S’han duplicat els intents de suïcidi, respecte abans de la pandèmia. Què està passant? Com a societat fa temps que hem fallat, està clar, i els més vulnerables són els que pateixen les conseqüències. El bullying que ara és ‘cyberbullying’, les xarxes socials… són algunes de les causes que porten als més joves a un estat en què prefereixen posar fi a la seua vida abans que lluitar.

Hi ha xerrades dels Mossos d’Esquadra als instituts per alertar de les conseqüències dels actes dels ‘abusadors’ i on poden acudir ‘les víctimes’, però sembla que no serveixen. Hi ha equips de psicòlegs i professionals als centres educatius… Òbviament, no és suficient i falten més recursos. Però vaig més enllà, a l’origen. Ens hem de preguntar què porta a joves a assetjar fins a l’extrem a altres companys. Què els mou? Fer mal els fa feliços o complets? D’on radica esta necessitat de fer mal?

És a casa i des de la infància on ens formem com a persones, la nostra personalitat i caràcter. No només el ‘bullying’ n’és el causant, la pressió que generen les xarxes socials, sobretot a les noies, és preocupant. Aquella imatge de perfecció que venen les ‘influencers’ és irreal i s’autoimposen una pressió innecessària que, en molts cops, les supera.

Per això és tan important l’educació en valors, desenvolupar l’empatia, el respecte, la responsabilitat i reforçar la confiança.

Sara Hernandez
Sara Hernandez
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 1 =

Últimes notícies