Per a la supervivència de l’agricultura de secà l’aigua del riu també és vida. Per al futur de la nostra pagesia, per al seu arrelament al territori i per a evitar el despoblament dels nostres pobles de l’interior del Baix Ebre i Montsià, la possibilitat de garantir un reg de suport al llarg de l’any, ara més que mai, és de vital importància.
I això es pot fer a través de l’aprofitament d’una infraestructura construïda amb mentalitat franquista (sobredimensionada i malbaratadora de recursos públics) i amb l’únic objectiu de transvasar l’aigua de la conca hidrogràfica de l’Ebre a la conca del Xúquer per afavorir els interessos de la siderúrgia llevantina (per això el nom inicial de canal Xerta-Càlig) i, per tant, totalment aliens a l’agricultura ebrenca. Però el pas dels anys ha fet que aquest projecte es quedés totalment obsolet i degradat (el negoci amb la construcció del canal ja estava fet) i ha hagut de ser la constància d’un grup reduït de pagesos del Baix Ebre i el Montsià que, amb valentia i determinació, han mantingut viva la seva visió de futur, i no han parat de lluitar fins a fer reviure el projecte de regadiu d’aquestes zones de secà de les nostres comarques.
Avui podem comptar, la mateixa consellera ho ha confirmat, amb el ple suport del Departament d’Agricultura (no ha estat així en altres èpoques), tant pel que fa a planificació, assessorament tècnic, com per al finançament per dur a terme les inversions necessàries i fer realitat el reg de suport que necessiten aquestes terres per garantir la productivitat regular del seu conreu característic (oliveres, garrofers, ametllers, cítrics …). Però també per esvair qualsevol vel·leïtat transvasista que en un futur pogués tindre un govern de signe diferent. Amb aquest projecte de regadiu s’acaba la continuïtat estructural necessària (canal) que tenia el projecte anterior, així com la filosofia que el mantenia. Una filosofia transvasista que no compartim i que combatríem de forma clara els ajuntaments i consells comarcals, com així ho demostra l’aposta que hem fet per la utilització dels recursos naturals en el mateix territori i el suport a la nostra pagesia com ha quedat ben palès, des de fa anys, amb el manteniment de parts de l’obra existent (camins, ponts, baranes,…) i l’oposició, reiteradament manifestada, en contra del transvasament de l’aigua de l’Ebre fora de la seva conca natural.
Aquest serà un reg de suport d’acord amb la demanda real actual (1.025 propietaris amb una superfície de 4.731 ha) i amb possibilitat de creixement fins a 7.000 ha a deu anys vista. Tot amb la previsió i compromís d’una inversió de 50,5 M€ per part del Departament d’Agricultura distribuïts en els diferents anys de la implementació del regadiu. Un regadiu que entre Xerta i Roquetes aprofitarà la infraestructura actual del canal, però que a partir d’allí es repartirà (amb estacions de bombament, basses…,) per la comarca del Montsià, en funció de la demanda existent, construint una àmplia xarxa de reg de suport distribuïda pels diferents municipis de l’interior de la mateixa comarca.
Una obra amb suport social, necessària i fonamental per garantir la productivitat dels conreus de secà característics de la plana de l’Ebre, mantenir la qualitat ambiental al nostre territori, conservar el paisatge que ens dona personalitat i l’única garantia de futur per a totes aquelles persones que, a l’interior del Baix Ebre i Montsià, volen viure de la terra.
