Ara fa poques setmanes a diferents localitzacions del territori català, de més enllà, i a algunes persones en concret ens va arribar un SOS des de les Planes del Montsià (Santa Bàrbara). Potser algun dia no molt llunyà, o sí, les planeres i els planers farem com fa ben poc van fer els rapitencs i les rapitenques traient-se de sobre la corona i tornarem a recuperar part dels nostres orígens.
I el SOS es va donar perquè tot apuntava a què, i per segona vegada a la seva centenària història (1919-2019), el futbol tornaria a desaparèixer de la vila del mar d’oliveres del Montsià. De fet, ja havia desaparegut la temporada 00-01 coincidint amb l’inici d’un mil·lenni que sembla que no va portar massa bons auguris pel C.F. Santa Bàrbara.
Un president entranyable, d’aquells de tota la vida, de pedra picada, que repetia presidència davant la inoperància de molts i moltes, i per a mi malauradament no massa ben acompanyat, es va decidir amb tota dignitat a passar el testimoni a aquells i aquelles que en poguessin tenir ganes i sobretot estima. Però passaven els dies i les setmanes i aquells i aquelles no van aparèixer, ni se’ls esperava. Per això va arribar un SOS recollit i amplificat per una sèrie d’incondicionals del Club que van decidir fer tres, quatre, cinc, …, i les passes al davant que fessin falta!
Activades les alarmes a tots els nivells, també al consistori, es va començar a articular una possible Junta encapçalada per dones planeres que amb pocs dies van aconseguir comptar amb el suport incondicional, el reconeixement i l’estima de més de vint exjugadors, aficionats i aficionades, professionals de l’activitat física i de l’esport, i del futbol, que es van decidir a obrir un document esborrany del que serien les seves línies mestres per recuperar, modernitzar i professionalitzar el C.F. Santa Bàrbara. Davant d’això es van trobar amb un Club dividit, amb el Futbol Femení articulat des d’una altra entitat, amb un Futbol Formatiu absolutament enemistat i decebut amb el Futbol Amateur (amb una gran diàspora dels joves jugadors de casa), on fins hi tot es parlava d’una escissió del Futbol Formatiu respecte del Futbol Amateur, fins al moment màgic però que va aparèixer el Santa Gate, al més pur estil del Catalan Gate dels corruptes i feixistes del Villarejo i el Deep State espanyol on totes les diferències entre les unes i els altres sembla que es van esvair de facto!
I per projectar el Santa del futur no tot era qüestió de “quartos”! Bona part de les idees i de les iniciatives anaven a càrrec d’un treball altruista i empàtic que moltes i molts estàvem disposats a fer. Unes línies mestres de les que seguidament n’exposaré algunes (per si a alguns i algunes els hi poden servir) que també pretenien dinamitzar l’economia local a partir del fenomen cada vegada més implementat i estès a casa nostra com és el del Turisme Esportiu.
I que a títol d’exemple eren:
La redacció de l’ideari i de la missió del Club. L’organització de jornades formatives, tipus clínics, workshops, presentacions, taules rodones, conferències, …, obertes a tots els Clubs i equips tècnics de les TTEE. La promoció i creació d’una Comissió d’Entitats municipals que s’impulsés des de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, per a coordinar-se i ajudar-se tot creant un Pla Local d’Esports.
La incorporació d’un/a director/a tècnic/a o esportiu/va per la creació, el disseny, l’organització, la dinamització i la supervisió del projecte esportiu del futbol formatiu i del futbol amateur. La incorporació com a col·laboradors del fisioterapeuta, de la nutricionista i de la psicòloga esportiva. La cotització a la TGSS per a tots els treballadors i per a totes les treballadores del Club. La formació continuada en l’àmbit del futbol i de l’esport en general per a tot l’equip tècnic. La incorporació de les NNTT (Noves Tecnologies) aplicades a l’entrenament, l’ergonomia i al futbol. La implicació dels jugadors i de les jugadores dels equips amateurs amb el futbol formatiu …
El suport a nens, nenes i joves vulnerables a través de l’esport i l’educació en valors. Incidint en la prevenció de la violència (incloent el bullying), la inclusió social (contra l’exclusió social i per la diversitat) i l’accés i reforç a l’educació escolar. La implementació de la figura dels Socis Senadors i de les Sòcies Senadores oferint un carnet vitalici i gratuït a tots aquells socis i a totes aquelles sòcies majors de 67 anys què puguin acreditar una participació en la vida del Club d’un mínim de 25 anys. La implementació del carnet d’ex-Jugador o d’ex-Jugadora del Club. La implantació de programes de suport, acompanyament i ajuda a n’aquells ex-jugadors i exjugadores que els puguin necessitar …
La creació de la figura del o de la portaveu del Club i cap de premsa. Disseny i implementació del website del Club. La promoció de xerrades divulgatives, amb suport de material didàctic, a l’escola i a l’institut sobre la història i els valors del Club i de l’esport en general …
L’elaboració d’una guia de patrocinis organitzada en diferents categories per a què qualsevol establiment, empresa o autònom/a pugui trobar la seva millor formula per contribuir al finançament del Club.
La sol·licitud a l’ajuntament l’ampliació immediata del Camp de Futbol un mínim de 12 metres de llargada i de 8 metres d’amplada. La revisió de la il·luminació artificial del camp de joc analitzant la seva eficiència energètica i optimitzant-ne el seu funcionament verd. La incorporació al Club de l’equip amateur femení de La Plana. La sol·licitud a l’ajuntament de l’adquisició d’uns nous terrenys per a la construcció d’un Nou Camp de Futbol de 120 m x 90 m per donar cabuda a tota mena de formats de la pràctica del futbol, i que permetés potenciar i desenvolupar al Poble el fenomen del Turisme Esportiu acollint per exemple tornejos i equips professionals.
Partint d’una auditoria dels exercicis anteriors el disseny d’un pla d’estabilitat econòmica a 2 i 4 anys vista. L’elaboració d’un pressupost sostenible i específic pel Futbol Formatiu i un altre pel Futbol Amateur …
Línies mestres compartides públicament i exposades a la regidoria d’esports de l’ajuntament que de manera sobtada es van llençar a cremar a la foguerada de Sant Joan. En sentir la força del Vent de Dalt que venia per modernitzar, professionalitzar i dignificar el Club, el sottogoverno de Santa Bàrbara representat precisament per part d’una Junta Directiva que havia portat el Club a una UCI on s’estava esgotant l’oxigen i què el portava a la seva desaparició, va reeixir per reprendre el des-govern del Club a crit de què – tot això és inviable, només som un Poble de 4000 habitants, no ho podem pagar i els joves no hi serem! Quins joves? Els abduïts, manipulats i dirigits pel Deep Poble? Cap visió, cap projecte, cap planificació, cap objectiu, …, pels pocs més de 30 Socis i Sòcies del Club (sense comptar les famílies del futbol formatiu) i pels més de 3700 planers i planeres. 30 no és un error!
Malgrat els antecedents i tots els indicadors incontestables de nefasta gestió esportiva, social, institucional, …, el Santa i Santa Bàrbara han donat l’esquena, a tenir la primera dona presidenta de la seva centenària història i a una alternativa de gestió del Club que va respondre al SOS que ells mateixos i elles mateixes van encarregar-se de generar, i què com a mínim va treballar per compartir més de 80 propostes clares i contrastades de què fer i de com fer-ho per gestionar el Club des de la modernitat, la professionalitat i la dignitat!
PS1. Esperem que el “SANTA” continuï bategant per NO haver-hi de tornar amb poc menys d’un any. O potser SÍ que cal tornar-hi per garantir aquest batec abans no es torni a aturar de tot.
PS2. NO a cap Guerra al Món!
