En els darrers anys, en l’àmbit polític i social, un dels principals temes de preocupació i debat és el de l’accés a l’habitatge; però, en canvi, fins ara, n’ha quedat exclòs el sensellarisme, un fenomen local i global que defineix la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Malauradament, el col·lectiu dels sense sostre i sense llar cada vegada és més nombrós al nostre país, també, al conjunt d’Europa; d’aquí que calgui donar-hi resposta i solució des de diferents àmbits.
El Parlament de Catalunya, el 18 d’octubre vinent, iniciarà els treballs de la Ponència de la Proposició de llei de mesures per abordar i erradicar el sensellarisme. Aquesta és una llei proposada per les entitats socials que treballen directament per ajudar els sense llar, i que compta amb el suport de tots els grups parlamentaris de la Cambra, excepte l’extrema dreta.
Aquesta llei ha de servir per garantir els drets fonamentals de les persones mentre no disposen d’un habitatge autònom, així com cobrir les seves necessitats bàsiques. Tanmateix, per poder erradicar el sensellarisme i evitar que cada dia siguin més les persones que acaben vivint al carrer, hem de lluitar contra les múltiples causes que l’originen.
El sensellarisme és conseqüència d’un seguit de violències i relacions de poder de caràcter estructural que cal abordar. D’entrada, el principal origen el tenim en la manca d’habitatge, en concret en la falta d’habitatge social i d’un parc públic d’habitatge nombrós i assequible. Per donar-hi resposta, des del Parlament de Catalunya hem impulsat lleis, com, per exemple, la Llei antidesnonaments, o bé la Proposició de Llei pel retorn del rescat bancari, registrada per Esquerra Republicana i aprovada amb el suport de la majoria de grups parlamentaris de la Cambra. Esperem, però, que aquesta iniciativa parlamentària sigui tramitada al Congrés dels Diputats i tingui millor final que d’altres iniciatives de caràcter social semblant, les quals, de manera sistemàtica, han estat bloquejades als despatxos de Madrid.
Cal dir, també, que no podem tenir la intenció d’erradicar el sensallarisme si no es canvia o deroga la llei d’estrangeria. N’estem cansades, n’estem fartes d’instar-ho al Govern espanyol; al gobierno más progresista de la historia, una llei que deixa moltes de les persones que arriben al nostre país literalment al carrer, a conseqüència dels
entrebancs i dificultats que els posa per poder desenvolupar un projecte de vida digne i totalment legítim.
Però aquest no és l’únic aspecte d’aquesta violència estructural, abans apuntada. Cal sumar-hi les dificultats que molts ajuntaments posen per poder empadronar-se al municipi, amb la pèrdua de drets que això suposa per a moltes persones.
També és necessari parar atenció a la perspectiva de gènere en el sensellarisme, perquè la desigualtat social que patim les dones en diferents àmbits socials també, en aquest cas, ens col·loca en una situació de violència constant.
Un altre aspecte que cal tenir present a l’hora de donar solucions el sensellarisme és la relació amb la salut mental i les addiccions, d’aquí la importància d’identificar i treballar aquelles situacions i circumstàncies que posicionen una persona en aquesta situació d’extrema vulnerabilitat.
La pobresa, la classe social, el mercat laboral o haver realitzat algun tipus de trajecte migratori són alguns dels diversos factors que poden condemnar una persona a viure al ras, principalment per una manca de capacitat legislativa, fet que no ens hem de permetre en una societat com la nostra, que no vol deixar ningú endarrere.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya iniciem els treballs d’aquesta llei al Parlament amb la voluntat que sigui una llei transitòria que permeti garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom i amb l’objectiu clar d’erradicar el sensellarisme. Sumem esforços amb totes les administracions per donar resposta a un fenomen estructural que necessita la implicació de tothom.
