Si aneu de visita a l’Hospital Santa Creu de Jesús i us topeu pel passadís amb una noia empenyent un carro de supermercat ple de fato, en una mescla estranya de coses, com una màquina de cosir, llibres de lectura, pel·lícules, manuals d’història, un llibre dedicat a la Santa Cinta, fitxes d’animals, una ràdio, uns altaveus, revistes actuals i altres de fa dècades… no es tracta pas de cap mudança ni del material per a un número de màgia per a distreure els malalts. Esteu davant d’una de les educadores socials de l’hospital, en ruta per les instal·lacions del centre amb la missió principal de repartir una mica de felicitat entre els pacients.
L’educador dins la xarxa assistencial
Probablement associem la faena de l’educador social a altres espais, com l’escola, i en sectors com la infància i la joventut. Però en el marc del seu treball en l’àmbit social, en els últims anys l’educador social ha passat a tindre un paper principal en l’atenció intermèdia -o sociosanitària- i de la gent gran. L’Hospital Santa Creu de Jesús compta amb un Servei d’Educació Social format per quatre professionals que estan plenament integrats en la xarxa assistencial.
Distreure els pacients i donar-los una mica de felicitat, és un objectiu noble però no descriu de manera justa la complexitat de la faena de l’educador social. “Cada pacient és un cas diferent, però en general treballem per a estimular-los els sentits, potenciem les seues capacitats sensorials i cognitives, els ajudem a pujar l’autoestima. En resum, busquem el seu benestar emocional d’una manera global”, explica Carme Franch, una de les educadores amb més trajectòria a l’hospital.
Les quatre educadores socials de l’Hospital Santa Creu fan mans i mànigues per a atendre les peticions que els arriben dels diferents serveis del centre. Visiten diàriament pacients ingressats a l’hospital de dia de malalties neurodegeneratives, que està a càrrec de l’educadora Lupe Triguero, també al centre de dia, a psicogeriatria, convalescència, llarga estada, subaguts, cures pal·liatives i a la residència. “No és màgia, però el que fem al llarg del dia s’hi acaba assemblant molt”, diu Maria Harris, una altra membre veterana de l’equip, que ens recorda que “si emocionalment estàs bé, el teu procés de recuperació serà més fàcil. I si malauradament has de marxar d’este món, el que intentem és que marxes amb la màxima serenor”.
Treball individual i en grup
Si el cirurgià ha de tindre molta cura de les seues mans, perquè són el seu instrument de treball, les educadores socials són una mica com els actors quan surten a escena: no es poden permetre un dia trist. “L’empatia és la nostra principal eina de treball i això implica estar preparat a totes hores per a aixecar l’ànim a persones que passen una etapa difícil en la seua vida”, diu Carme Franch.
I quines estratègies tenen les educadores socials per a treballar amb els seus pacients? “Tota una col·lecció. Tenim els recursos necessaris per a fer treball en grup i també de manera individual. Aprofitem les festes de cada moment, com el Nadal, Sant Jordi, el Dia de la Dona o el de la Poesia, per a fer activitats. Les nostres propostes busquen establir vincles i relacions de qualitat entre totes les persones que hi participen”, afirma Maria Harris. “El nostre és un treball en equip, on cadascú de la xarxa assistencial juga un paper clau. En el nostre cas, la coordinació amb la logopeda, el fisioterapeuta i el terapeuta ocupacional, és molt important per a complir amb el nostre objectiu”, afegix Carme Franch.
L’educadora que s’ocupa de la Llar de gent gran, Raquel Aixendri, explica que aprofita l’experiència de vida dels usuaris per a treballar la capacitat de concentració, el llenguatge i l’escriptura. “Recuperem receptes de cuina que només ells coneixen, dites populars que acabaran oblidades i alguns usuaris descobrïxen la pintura”. Aixendri també destaca el treball en comunicació verbal i no verbal per a fomentar l’estimulació sensorial. “Sovint, és l’única via de comunicació amb les persones que patixen demències i deterioraments cognitius”.
Música que cura
A la sala polivalent on hi ha el quarter general de les educadores socials de l’hospital, sona pels altaveus Antonio Machín i un dels seus clàssics, “Camarera de mi amor”. Tres senyores, amb l’edat suficient per a haver conegut en vida al cantant de boleros, taral·legen la tonada amb els ulls tancats. “El nostre Spotify treu fum cada dia i s’ha convertit en un instrument de treball imprescindible. Hem acabat fent llistes personalitzades per a cada pacient, perquè els gustos són molt diferents”, comenten les educadores. La música com a teràpia per a evadir-se i reconnectar amb una vida viscuda que servix de refugi, durant unes hores, per a afrontar d’una altra manera la realitat del dia a dia.
