Tot i que sol estar sempre entre els fogons, l’Elisabet Bo és copropietària del Restaurant l’Estany- Casa de Fusta i del Mas de la Cuixota, un dels negocis que fomenten la gastronomia local i el turisme sostenible al delta de l’Ebre. En este racó envoltat de llacunes i camps d’arròs es pot degustar des d’una paella o unes anguiles amb suc, per a passejar després per l’Encanyissada amb bicicleta o aprendre l’art de perxar. Per esta oferta i com a reconeixement com a empresària, enguany Elisabet Bo ha sigut l’encarregada d’encendre els llums de Nadal d’Amposta i d’inaugurar la 59a Fira de Mostres.
Pregunta: Este any passes de tenir un estand a ser la inauguradora de la Fira de Mostres. Com ha anat tot plegat?
Resposta: Ha estat una veritable sorpresa, igual que poder fer l’encesa dels llums de Nadal. No m’havia passat mai pel cap que m’ho poguessen proposar a mi i estic molt contenta i agraïda. Jo estic acostumada a estar entre els fogons del restaurant i és Lluís García, el meu home, qui està acostumat a parlar de cara al públic. És per això que també estic nerviosa, però serà un moment que recordaré tota la meua vida.
P: Ets un clar exemple del vincle entre les dones i l’empresariat. Què significa per a tu estar al capdavant d’un negoci que combina turisme i gastronomia com el vostre?
R: Jo la força com a empresària la faig des de dins la cuina, tot i que cada cop les dones agafem més embranzida per a emprendre i liderar negocis. A casa és entre els dos, cadascú amb el seu, que fem un conjunt que conforma l’empresa. I sí, la nostra oferta es conforma per la restauració, centrada sobretot en els sabors locals i tradicionals del Delta, però també de les activitats de difusió de la cultura del territori, com és el cas de les barques de perxar. A més, uns dos cops a l’any, també fem cursos de cuina a turistes.
P: Perquè primer va ser el restaurant i després vau evolucionar cap a l’oferta turística…
R: L’any 1988 ens vam ajuntar tres parelles per a engegar el projecte. Un temps després, però, van nàixer les meues filles bessones i ho vam dixar aparcat. Al setembre el restaurant plega i l’any següent, amb la família García-Bo, ho tornem a emprendre. Vam començar molt humils, amb quatre parets i una cuina petita i ja portem 31 anys ensenyant què fem a les nostres terres i com vivien els nostres iaios.
P: Es pot dir que vau tenir tres nadons…
R: El restaurant és com un crio més, perquè l’hem vist créixer molt a poc a poc. I d’història n’hi ha moltíssima amagada entre estes parets. La primera bassa que vam inundar per fer la llacuna, després vam fer la bassa… i ara seiem a la terrassa i diem: “És possible que tot això siga nostre?”. Encara no ens ho acabem de creure.
P: Però sabíeu que volíeu treballar en esta línia, no?
R: No. Pensa que veníem de feines molt diferents. Tot va sorgir un dia, per Setmana Santa, vam venir a fer una paella aquí al Mas de la Cuixota i vam veure passar uns turistes que anaven a visitar la Casa de Fusta. I Lluís va dir de broma que allí podríem fer plats combinats i la cosa es va animar. Al mes de juny ja estàvem allí, convertint el magatzem d’un tractor en una petita cuina. I no teníem ni idea de com funcionava un restaurant perquè cadascú tenia la nostra feina. Però ara com ara estic molt contenta de tot el que hem aconseguit i com a dona em sento molt orgullosa i no m’esperava mai de la vida fer tot el que fem avui.
P: Quantes persones poden passar cada any per les vostres instal·lacions?
R: No ho sé (riu). Només et puc dir que en una Setmana Santa poden passar per casa nostra 2.000 o 3.000 persones…
P: Teniu algunes novetats preparades per a l’any vinent?
R: Ara hem tancat uns dies i hem fet una reforma exterior. I cada any intentem renovar-nos i innovar en algun aspecte, però sempre sense trencar la dinàmica del nostre entorn.
