Els afiliats a la Seguretat Social es van situar en 3.629.255 persones al juliol, un 2,5% més que fa un any, i amb una crescuda a 39 comarques i l’Aran. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el Gironès, amb un 3,7%, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i la Selva, amb un 2,8%, van encapçalar aquesta crescuda i únicament el Lluçanès va presentar valors negatius (-1,2%), mentre que el Priorat i la Terra Alta es van mantenir estables. Per sectors, el de serveis va ser el que més va créixer, un 2,9% i va representar el 79% del total de les afiliacions. El creixement es va estendre a totes les comarques i l’Aran, excepte al Lluçanès, sent el Gironès on es va notificar la variació interanual més elevada (4,3%).
La construcció va millorar un 1,8% respecte a fa un any, amb pujades a 26 comarques i l’Aran, sent precisament l’Aran i el Barcelonès on es van concentrar el 4,7%. La indústria va experimentar un repunt de l’1,3%, amb augments a 32 comarques, encapçalades pel Vallès Occidental i Oriental, que van aplegar gairebé una quarta part del total d’afiliacions. En canvi, l’agricultura va patir una rebaixa del 0,1%, amb disminucions a 21 comarques.
Per sexe, les afiliacions de les dones es van incrementar a 37 comarques i l’Aran, amb el Gironès al capdavant (4%) i la Selva i l’Alt Empordà (3,1% en cadascuna d’elles), van recular a quatre i es van conservar a la Terra Alta. En el cas dels homes, també van créixer a tot el país, especialment al Gironès (3,4%) i la Garrotxa (2,9%).
Quant a grups d’edat, tots van créixer en relació amb el juliol de 2023. El principal increment es va donar en els afiliats de 55 anys o més, amb el Montsià i el Baix Llobregat com les comarques amb xifres més elevades, un 6,8% i un 6,6%, respectivament.
L’afiliació estrangera al juliol es va estendre per tot Catalunya i el Berguedà (11,7%), el Bages (10,2%) i el Solsonès (10%) van ser les úniques comarques amb creixements de dos dígits. Per contra, l’adhesió de nacionalitat espanyola va repuntar a 35 comarques, a sis i l’Aran van recular i a la Segarra es va estabilitzar.
La Ribera d’Ebre, comarca amb més temporalitat
La comarca de la Ribera d’Ebre va ser on més contractes temporals es van signar, un 17,7%. Un guarisme que dobla el grau més baix català, que es va situar al Baix Empordà (8,7%). La Ribera d’Ebre acumula cinc mesos al capdavant de Catalunya en les afiliacions per compte d’altri amb caràcter temporal.
