Un temporal d’aigua s’ha tornat a acarnissar amb el Montsià i amb Alcanar. Tres vegades en cinc anys (2018, 2021 i 2023), quatre comptant el Gloria (2020). El canvi climàtic és tan evident que ja no es pot parlar d’excepcionalitat. Els sistemes de resposta reactiva i de protecció civil han funcionat i, de fet, no s’han de lamentar danys personals, però les fórmules preventives obren un repte majúscul. La meteorologia furga en la vulnerabilitat urbanística de la costa sud del Montsià i torna a recordar a l’Administració i a la societat que no serveix de res esperar al proper episodi. Just quan es complien dos anys dels aiguats brutals del setembre del 2021, de nou una gota freda de finals d’estiu, de les que afavorix la zona mediterrània de la península i, pel que es veu, també la serra del Montsià -els vents carregats d’humitat de l’estiu pugen en topar amb les muntanyes i formen grans acumulacions de pluja a més de 6.000 metres d’altitud- han tornat a situar a Alcanar, però també Santa Bàrbara, Ulldecona o la Ràpita, entre altres, en l’epicentre d’un nou caos hídric, en haver rebut més de 200 litres per metre quadrat en menys de 24 hores. L’Observatori del GeoRisc del Col·legi de Geòlegs es referix a l’àrea afectada d’esta manera ben sintetitzada: “Un territori on s’ha urbanitzat d’esquena als riscos naturals, amb carrers limitant l’ample de les rieres, edificis escanyant-les, infraestructures viàries fent de barreres i amb drenatges insuficients o inexistents”. El mateix Col·legi advoca per ampliar o redimensionar “la gran majoria de les infraestructures hidràuliques”.
En els darrers anys s’han fet algunes actuacions, que el Govern de la Generalitat ha reivindicat que han parat el cop en esta ocasió, però no n’hi ha prou. És la segona vegada que es parla de “solucions estructurals” després d’un temporal, però ara el concepte sembla haver-se quedat damunt de la taula.
Una de les zones més afectades ha estat la de les urbanitzacions d’Alcanar Platja i un dels més agosarats a l’hora de plantejar que potser caldrà traure residències del curs natural de l’aigua ha estat l’alcalde d’Alcanar mateix, Joan Roig, que recordava que “tenim plans urbanístics de fa molt temps, que es van desenvolupar de forma descontrolada, sense criteris meteorològics prou rigorosos”. En unes declaracions recollides per La Vanguardia, Roig apuntava directament a la possibilitat d’“expropiar mig centenar o més de xalets, per a tornar a guanyar els espais d’inundació natural que hi havia abans de la seua construcció”. “Si no actuem, ens tornarem a trobar el mateix problema molt aviat”, afirma Roig.
No era tan contundent el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Si bé entoma el repte de desplegar mesures estructurals i convertir de veritat Alcanar i l’entorn en la zona pilot per a repensar el front litoral de Catalunya, Elena matisava que “cal ser conscients que són zones on viu molta gent”, ha precisat, amb referència a la complexitat de deshabitar alguns nuclis. Per al president de la Generalitat, Pere Aragonès, o per al delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, fer moure la gent que té casa en zones inundables és “l’última opció”, però no es descarta. De fet, hi ha afectats que han verbalitzat, en declaracions als mitjans, la possibilitat de canviar de casa, i hi ha opinions tècniques que no situen esta variable com una opció remota: “Calen estratègies preventives que facen disminuir l’exposició al risc de béns i persones, i això s’aconseguix principalment reordenant l’ocupació de les zones inundables”, conclou el Col·legi de Geòlegs.
“La recurrència que estem tenint d’episodis d’intensitat torrencial ens porta a plantejar-nos com a Govern, tant en la gestió dels desperfectes com més enllà, solucions que siguen estructurals, perquè si estos episodis es produïxen cada dos o tres anys, segons quin tipus de solució no té sentit”, manifesta Salvadó en declaracions a este periòdic. “Tenim molt identificats quins són els punts crítics i a partir d’aquí s’ha d’obrir el ventall de les solucions, que han de ser raonables i possibles”, afegix. Assenyala que les actuacions fetes tant pel Govern -actuacions al front marítim de les Cases, ampliacions de calaixos de barrancs o consolidacions de lleres, neteja i aplicació de materials geotèxtils en algun cas- com les millores introduïdes per alguns particulars, han donat els seus fruits. “La situació no és ni comparable amb la del 2021”, assegura. Admet que hi ha recorregut en la canalització de barrancs i reitera que cal obrir el ventall, però es mostra prudent: “Estem avaluant danys i en les reunions inicials; no estem en el moment d’optar per una solució en detriment d’altres”.
Innovar també en la gestió dels ajuts
Ara és l’hora de quantificar danys i de demanar ajuts, per part dels Ajuntaments, a les administracions supramunicipals, però aquí també plou sobre mullat i els alcaldes i alcaldesses es queixen que els diners acostumen a arribar tard i són insuficients, la qual cosa tensa i hipoteca les finances municipals, obligant sovint els ajuntaments a endeutar-se.
Els màxims responsables de la Generalitat -el conseller Elena i la consellera de Presidència, Marta Vilagrà, van visitar els municipis afectats- han avançat, com no pot ser d’una altra manera, que es tornaran a activar ajudes per “pal·liar” la situació a les Terres de l’Ebre. La xarxa de camins rurals, vital per a l’agricultura, és la principal damnificada ara mateix al Montsià. També el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, va avançar en una visita a Ulldecona que els municipis del Montsià afectats per les tempestes violentes s’inclouran en una declaració estatal de zona afectada per emergència de Protecció Civil, abans ‘zona catastròfica’. En relació als aiguats del 2021, els municipis encara no han rebut tots els ajuts, que en el cas de les zones afectades per emergència depenen tant de l’Estat com de la Generalitat. Fins i tot en relació amb els aiguats del 2018, no els van arribar tots els ajuts aprovats per l’Estat. L’alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés, recorda que el procés és massa farragós: “Madrid fa la quantificació, envia els diners a la Generalitat -que té les competències transferides – i llavors has de tornar a demanar el mateix que ja has explicat a Madrid, i a sobre les bases de la convocatòria de la Generalitat eren molt més exigents”. El 2018, per exemple, no es van incloure camins de terra.
El Govern català s’ha compromès ara no només a ser més flexible, sinó a buscar també mesures estructurals en la gestió dels danys. “Els ajuts arriben tard -admet Salvadó-, i estan pensats per a declaracions de zona catastròfica en què les bases adrecen els ajuts a manteniment de camins i despesa però no a inversions de millora. Són ajuts encotillats i l’escenari a una part concreta del Montsià ha canviat. Els ajuts d’emergència que servixen per a tot el país no són els que ara i aquí necessitem, però això s’ha de pensar, per a traure línies de subvencions noves”.
Els alcaldes, per la seua banda, demanen a l’Estat una bestreta perquè els ajuntaments no hagen d’avançar els diners. “Proposem que ens donen els diners per poder fer les obres d’arranjament i justificar-les. Si hi ha algun municipi que no pot justificar correctament els diners, doncs que els torne”, exemplifica Joan Roig.
Una dotzena de rescats de gent atrapada i les principals infraestructures, tallades durant hores
El gros dels efectes dels forts aiguats caiguts a les Terres de l’Ebre i sobretot al Montsià es va concentrar diumenge, 3 de setembre, al matí, després de tota una nit de pluja torrencial. La ciutadania, que ha tingut faena ingent a les plantes baixes inundades, va fer unes 300 trucades a Protecció Civil. Bombers va atendre 150 avisos a les Terres de l’Ebre entre la vesprada de dissabte i el matí de diumenge i, entre moltes intervencions per a traure aigua d’edificis, van haver de fer una dotzena d’actuacions de rescat de persones atrapades als cotxes o a les cases, entre elles dos persones en un mas de l’Aldea on va col·lapsar el sostre. La major part dels rescats, però, es van dur a terme al Montsià.
El Cos valorava a primera hora del diumenge que hi havia malmesos 19 edificis i 16 infraestructures, com ara passejos, carreteres i ponts. La imatge més simptomàtica era, de nou, el trencament de la carretera C-12 al punt de l’encreuament amb el barranc de la Galera. La via continua tallada al trànsit i les millores que es van introduir al calaix del barranc després dels aiguats del 2018, no han estat esta vegada suficients, perquè el Canal de la Dreta ha exercit de barrera. Altres carreteres de l’interior del Montsià es van tallar al trànsit durant el matí de diumenge, 3 de setembre, però en totes elles s’ha restablert la circulació de vehicles.
També es va haver de tallar durant unes hores tant l’N-340, com l’autopista AP-7 i com el corredor mediterrani del tren, on la circulació de trens va estar interrompuda entre les estacions de l’Aldea i Ulldecona.
Protecció Civil també va informar d’una falta de subministrament elèctric a la Sénia, també a la comarca del Montsià, i on recentment la població va patir un tall d’aigua per avaria. La incidència va dixar sense llum 1.684 abonats durant unes hores.
A banda, el temporal marítim que va donar continuïtat violenta a la DANA va trencar en alguns punts la barra del Trabucador, tot i que en general va aguantar força bé i no es va haver de suspendre l’activitat salinera, ara en plena campanya de recollida.
