“El canvi climàtic és brutal: el temps està boig”, esclata Rafel Múria, apicultor del Perelló. “Hem passat de tindre un hivern amb una de les sequeres més severes en molts anys, a grans tempestes al mes de març i una baixada a -4ºC durant 12 hores. Estes primaveres són impossibles”.
Estos canvis de temps inesperats ja han fet notar les primeres conseqüències i han fet malbé “gairebé tota la collita de romer” de l’anomenat “poble de la mel”. Segons apunta Múria, esta pèrdua significa més del 50% de la producció anual, i equival a uns 300.000 quilos de mel sobre un valor de més de 2 milions d’euros. “S’han perdut molts diners”, es lamenta.
En esta línia, els apicultors de la Cooperativa Apícola Tarragonina calculen que en la campanya d’enguany es perdrà el 95 % de mel de romer, respecte de l’any passat. Segons el president de la cooperativa de Tarragona, Nèstor Casanova, el canvi climàtic és la causa principal del retard de la floració del romaní, motiu pel qual les abelles no han fet mel.
Sobrevolant el canvi climàtic
La sequera dels darrers mesos i les gelades han afectat les flors d’esta planta silvestre. L’esperança, ara, es troba en la flor del taronger, un fruiter de regadiu, i també, en el romaní tardà. “De moment, la floració de taronger ha estat molt bona, però ara necessitem que el bon temps es mantinga estos quinze dies d’abril”, indica Sisco Brull, conegut com l’Avi Lluís, un altre productor potent de la zona del Perelló. Tanmateix, els apicultors es mostren prudents. “El temps és molt imprevisible, només cal fixar-nos en la Setmana Santa… No podem ser optimistes”, afegix Múria.
L’anterior campanya de mel de romer va ser “de rècord”, amb 300.000 quilos de mel d’esta varietat. Ara, però, els apicultors tenen jornades molt irregulars, amb anys amb pics de producció i d’altres amb grans pèrdues. Davant la manca d’oferta d’enguany, els productors creuen que el preu d’este producte s’encarirà o haurà de retirar-se del mercat per falta d’estoc.
Un sector “vital”, però “desprotegit”
Els apicultors coincidixen a assenyalar que continua sense tindre’s en compte la importància de les abelles. Múria explica que si l’abella no pot pol·linitzar ni produir mel, esta es manté sota mínims, ja que “no pot tirar endavant”: necessita alimentar- se a través de les flors. “L’Administració ha d’entendre i adonar- se de la importància d’este petit insecte i del nostre sector en l’agricultura, que és vital. Maçaneres, presseguers, tarongers, ametllers… si no hi ha pol·linització, no hi haurà fruit”, subratlla. I afegix: “Hem de protegir-lo”.
Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, aproximadament un 70 % dels cultius agrícoles són efectius gràcies a la pol·linització, de la qual depenen 71 de cada 100 aliments bàsics a Espanya. Així mateix, la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) calcula que el 90 % de l’alimentació mundial depèn de la pol·linització de les abelles.
A la davallada de producció de mel de romaní, els apicultors hi sumen altres dificultats, com l’encariment del combustible. “Entre el 80 i el 90 % de les caixes d’abelles són de transhumància i traslladarles té un cost”, apunta el president de la cooperativa, Néstor Casanova.
És per això que des del sector insistixen en la necessitat que les administracions també posen facilitats i ajudes per a assegurar este negoci. En esta línia, l’Avi Lluís reclama més inversió en investigació per a abordar els fronts oberts que estan afectant actualment la població d’abelles: el canvi climàtic, l’ús de productes químics i la varroa, un paràsit que ataca les abelles.
I és que tot i que en els darrers anys la població d’abelles a la província de Tarragona s’ha mantingut estable – entre 35.000 i 40.000 caixes-, el nombre de baixes no para d’augmentar. “Abans teníem un 5 % de baixes anuals i ara el percentatge s’aproxima al 20 %. Això no s’havia vist mai abans”, destaca.
Per altra banda, depredadors naturals com l’abellerol o la vespa velutina no tenen una gran afectació a les comarques de Tarragona i l’Ebre, encara que se n’han localitzat a la zona de Prades. Casanova assenyala, en declaracions a l’ACN, que els socis de la cooperativa ja s’han preparat amb trampes per a fer front a estos depredadors si s’expandixen pel territori de forma generalitzada.
