Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate), han presentat un pla de sostenibilitat turística de la Reserva de la Biosfera que podria optar a rebre finançament dels fons europeus Next Generation, a través de la convocatòria extraordinària de plans de sostenibilitat turística en destinacions (2022-24), amb una inversió global de 6,3 milions d’€.
Es tracta d’un projecte comú que, en cas de rebre els ajuts, inclou un total de 22 actuacions i que giren al voltant dels quatre eixos bàsics que preveuen estos fons europeus: la transició verda i sostenible, la millora de l’eficiència energètica, la transició digital i la competitivitat. “Este pla serà una eina de transformació territorial i podria convertir-se en el paradigma de com el sector turístic és capaç d’exercir de palanca de canvi del territori”, explica el president del Copate i del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura.
En concret, este pla vol “assolir un equilibri en el desenvolupament socioeconòmic del territori”, per la qual cosa se centrarà en les zones rurals de les Terres de l’Ebre, ja que actualment les activitats recreatives i turístiques es concentren, principalment, a les zones litorals. Tot i que es preveuen actuacions globals, també n’hi haurà de particulars a cada comarca.
Al Montsià, Joan Roig ha destacat la interconnexió i la millora dels itineraris en bici de la Reserva de la Biosfera que suposarà la connexió del Camí Natural Via Verda del Carrilet de la Cava amb el pont Penjant d’Amposta i Freginals. El nou traçat resseguirà la ruta ciclista de l’Eurovelo, travessant Amposta fins a la rotonda C-12, a l’Eix de l’Ebre, transcorrerà per la carretera municipal fins a la Urbanització Favaret, pel camp de tir, i continuarà pel camí Vell cap a Freginals. A més, s’instal·laran estacions de recàrrega, neteja i reparació de bicis.
“Sovint afloren ajuts per a dinamitzar pobles del litoral, i els d’interior es queden fora. Amb este pla volem revertir la situació”, assenyala el president de l’ens comarcal del Montsià. D’altra banda, al Baix Ebre, Faura detalla que més enllà de connectar esta Via Verda del Carrilet fins a Amposta, també es milloraran els túnels de la Via Verda de la Val de Zafán, “que tenen un cost de manteniment molt elevat i, així, incrementarem la seguretat per als senderistes i ciclistes”.
Pel que fa a la Terra Alta, Neus Sanromà ha indicat que es recuperaran i rehabilitaran les estacions de Bot i Horta de Sant Joan, també a la Via Verda de la Val de Zafán, una per a convertir-se en un espai de promoció dels productes agroalimentaris que porten la marca ‘Reserva de la Biosfera’, i l’altra, adreçada al sector cultural, a partir de l’estada del pintor Pablo Picasso al municipi.
A més, en l’àmbit d’innovació tecnològica, es millorarà la il·luminació nocturna, gràcies a un paviment luminescent als ferms de la Via Verda: seran unes pedres que es recarregaran amb llum solar i que, a la nit, dibuixaran una sèrie de sanefes vinculades amb cada indret -per exemple, a Benifallet, amb el riu, o a Xerta, amb els cítrics-, que podria convertir-se en un atractiu turístic. La presidenta de la Terra Alta assenyala que “estes actuacions permetran enllaçar la Via Verda des de l’Aragó fins al delta de l’Ebre”.
A la Ribera d’Ebre, es lligarà la ruta senderista GR-99 amb la Via Verda de la Terra Alta. A més, es faran accessos sostenibles a tots els actius patrimonials, s’uniran els patrimonis naturals amb els arquitectònics, es recuperaran espais de la Batalla de l’Ebre, i es milloraran els equipaments a la Reserva Natural de Sebes. També es preveu expandir el festival de vídeo mapatge EbreLumen al conjunt del territori, i crear, així, nous productes per a desestacionalitzar el turisme.
Finalment, es preveu la creació d’una web i una app que agrupe tota l’oferta turística de l’Ebre, de manera unificada, i que permeta fer reserves. “Tenim molts productes per separat, però hem de ser capaços de repartir els fluxos de visitants”, conclou Carim.
