A principis d’esta dècada, i després d’anys de recerca, la Cambra Arrossera del Montsià i l’empresa Algan Composites van desenvolupar un material fet a partir de clofolla —la closca— de l’arròs cultivat pels pagesos de la Cambra i que pot substituir l’ús de plàstics per a fabricar tota classe de productes. Se diu Oryzite, com l’empresa que el comercialitza. Anualment se produïxen al Delta al voltant de 60 milions de quilos d’arròs, prop d’una quarta part dels quals corresponen a la closca. Esta part de la planta de l’arròs és la que es pot aprofitar —abans s’havia de destruir— i transformar en Oryzite, un material elaborat a partir d’un procés enzimàtic que convertix la clofolla en un farcit natural en pols.
El subproducte resultant és una primera matèria molt resistent compatible amb multitud de processos productius. El material, segons el portal Pime al dia, se pot aplicar a la fabricació d’envasos, bosses, palets o peces d’automoció i, per tant, pot tindre utilitat per a un ampli espectre de sectors com ara l’automobilístic, la logística, el tèxtil, la construcció, l’embalatge i el mobiliari.
Ja havia transcendit la utilització cada vegada més extensa d’Oryzite per a fer gots reutilitzables, però ara ha sigut la firma automobilística SEAT la primera a començar a produir en sèrie un vehicle seu, el SEAT Arona, amb peces fabricades amb Oryzite, concretament els suports del maleter.
Seixanta grams per cada cotxe
Segons Gerard Suriol, del Centre Tècnic de SEAT, en cada cotxe s’usen 60 grams de clofolla d’arròs, la qual cosa es traduïx en un aprofitament anual de 5 tones del que abans era un residu agrícola sense aprofitament. La iniciativa respon al repte d’utilitzar menys productes derivats del petroli. A primera vista, segons descriu la companyia automobilística, res fa pensar que les peces de suport del doble pis del maleter han canviat la seua composició, però en realitat allò que abans era cent per cent polipropilè i fibra de vidre, ara incorpora un 15 % d’Oryzite, un material que pot incorporar-se a tot tipus de compostos termoplàstics en proporcions que poden superar el 80 %.
Per tant, se pot arribar a reduir molt la quantitat de plàstic que s’utilitza i el residu que se’n deriva, a la vegada que es reduïxen les emissions de CO2 i s’estalvia energia en el procés de fabricació. En el cas de les peces de l’Arona fetes amb Oryzite, pesen menys i costen menys de produir que quan se feien completament amb materials plàstics, segons asseguren fonts de SEAT.
Al marge de la funcionalitat que oferix este exemple d’economia circular entre l’agricultura i la indústria, el procés de producció només sembla tindre avantatges quant a la seua sostenibilitat: s’eviten les emissions de CO2 provinents de la destrucció de la clofolla; la mateixa estructura molecular de la clofolla capta i fixa CO2, i el procés de conversió a Oryzite no necessita aigua i incrementa molt la rendibilitat energètica, fins al punt que amb un quilo de clofolla es poden obtindre 15 quilos d’Oryzite.
