Diumenge al vespre, els dibuixos d’Ignasi Blanch acompanyats d’un fil musical de música klapa -melodies vocals tradicionals de Croàcia- van tancar l’acte que sota el títol La memòria del riu.
Feixisme mai més, va reunir més de quatre-centes persones davant del monument a “los caídos en la Batalla del Ebro” de Tortosa. Sobre la paret de la pilastra que aguanta el monòlit franquista s’hi van projectar dos il·lustracions que Blanch havia pensat per a l’ocasió. A la primera s’hi veia un cor, a la segona sis figures humanes emergint de les aigües del riu, com alçant el vol després d’anys de desmemòria. “La memòria que reivindico és la dels perdedors, la de les persones que van patir la Batalla de l’Ebre, la dels oblidats de la Guerra Civil i tants d’altres conflictes. I per no oblidar-los cal posar el focus en l’educació de les noves generacions”, va explicar l’il·lustrador de Roquetes.
El joc d’imatges, llums i sons va ser el colofó final de l’acte convocat per la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa -amb el suport d’entitats memorialistes de tot el país- el mateix dia que s’havien d’iniciar les obres de retirada del monument i en resposta als entrebancs judicials en el procés que han obligat a posposar-les. I és que el cas ha fet un canvi de rumb via judicial, especialment, des que fa dos setmanes el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona va acceptar la petició de mesures cautelars contra les obres de retirada. La decisió implica la paralització del projecte fins que no es resolguen els dos recursos contenciosos presentats pel Col·lectiu per la reinterpretació del monument de la Batalla de l’Ebre (Corembe) i Tortosins pel monument contra el consistori i el Departament de Justícia.
“La normalització democràtica en una societat avançada és del tot incompatible amb la reinterpretació d’artefactes que exalten el feixisme i potencien els valors militaristes. Estos elements han de ser eliminats de l’espai públic sense que esta raó comporte cap pèrdua de coneixement sobre el passat”, va dir Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, en la seua intervenció davant els convocats que s’havien aplegat a la platja fluvial de Ferreries, a tocar de l’aigua i del mateix monument.
“Paz, piedad y perdón”
La mobilització de diumenge va ser, també, la rèplica a la concentració de signe contrari d’uns dies abans, promoguda pel Corembe i la plataforma Tortosins pel monument. “Destruir monuments, destruir el patrimoni cultural, és una barbaritat. Els monuments, en tot cas, s’expliquen amb les circumstàncies del moment en el qual es van erigir, són un testimoni històric de primer ordre, al marge de la ideologia que puguen representar. Els qui quaranta-cinc anys després de la mort de Franco encara volen destruir monuments són gent plena de rancúnia i obsessió que res no tenen a veure ni en la promoció de la pau, ni en la racionalitat”, va proclamar el periodista tortosí Daniel Arasa, dijous de la setmana passada en la concentració que va reunir unes dos-centes persones al passeig de l’Ebre.
En la seua intervenció, Arasa va citar alguns paràgrafs del discurs que Manuel Azaña, el president de la Segona República Espanyola, va llegir el 18 de juliol de 1938 (en el segon aniversari de l’esclat de la Guerra Civi) en un acte públic a l’Ajuntament de Barcelona.
Un discurs que acabava amb les paraules “Paz, piedad y perdón” i que des de llavors ha estat utilitzat per molts polítics -tant de dretes com d’esquerres- per a apel·lar a la reconciliació entre bàndols ideològics. Per la seua banda, l’exregidora socialista i impulsora del Corembe, Consol Cordero, va aprofitar l’acte per demanar la mobilització de 5.755 tortosins que en la consulta popular del 2016 van votar a favor de la reinterpretació del monument (vers 2.631 que en van demanar la retirada).
Recurs a les mesures cautelars
Entre el públic assistent l’acte de diumenge promogut pels partidaris de la retirada, s’hi van poder veure representants polítics -locals i territorials- de Movem, ERC i la CUP. De fet, en acabar l’acte, el portaveu d’ERC-Tortosa Sí, Xavier Faura, va explicar que ha demanat al govern municipal que presente un recurs d’apel·lació davant la interlocutòria que ha aturat la retirada del monument.
“Hi ha arguments jurídics molt potents per a presentar el recurs, sobretot per una qüestió de coherència”, va dir en referència a la moció de Corembe que el ple va rebutjar -amb el vots favorables del PSC, Movem Tortosa, ERC-Tortosa Sí i la CUP- i en la qual es va rebutjar mantenir i reinterpretar el monument.
De fet, este dimecres, l’Ajuntament de Tortosa ha explicat que demanarà assessorament al gabinet jurídic i a la Universitat Rovira i Virgili per a presentar un recurs a les mesures cautelars que han aturat la retirada del monument franquista. A més, en el ple extraordinari d’avui divendres l’Ajuntament de Tortosa té previst aprovar la modificació puntual del POUM, que canvia la definició d’ús de la pilastra on està ubicat el monument franquista, i on el consistori reclama que es construïsca una passarel·la per a vianants, quan es retire el monòlit. La Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre haurà d’avalar l’aprovació definitiva.
