HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEls problemes del Delta són problemes de Deltebre

Els problemes del Delta són problemes de Deltebre

Els problemes del Delta són problemes que afecten, i molt, a Deltebre, a la seva vida actual i futura. Els més greus són els efectes de les onades de la mar i del vent, la subsidència del terreny i la salinitat.

La regressió de la línia de la costa va començar amb la construcció d’embassaments al llarg del curs del riu, que van frenar l’arribada de sediments a la desembocadura.

Fa uns 40 anys solíem anar a prendre alguna cosa a un bar-restaurant anomenat “Los Bascos”, a prop de la finca-platja de la Marquesa. L’aigua de la mar cada any estava més a prop i al final se’l va tragar, amb la passivitat i mala praxis, tant dels perjudicats com de l’Administració.

Si la situació del Delta segueix evolucionant com ara, és d’esperar que continuï  el retrocés del seu morro central, el que portaria a la practica desaparició de l’illa de Buda. El retrocés poc a poc aniria afectant urbanitzacions i camps de conreu. Se suposa que amb els desglaços pel canvi climàtic, els nivells de la mar aniran pujant, afectant l’actual desenvolupament de Riumar. En menys de 100 anys les parts del terme de La Cava més propers a la mar també es veuran afectats. Això vol dir que s’han de trobar solucions i prendre mesures!

Són moltes les Administracions locals i europees que fa temps desenvolupen proves, projectes, “nyic-i-nyacs”… però els projectes, projectes són. I el problema cada dia és més greu. Cal convertir els projectes en realitats.

La subsidència (enfonsament) dels terrenys al Delta s’estima en una mitjana de 3 mil·límetres cada any, similar a la d’altres Deltes del món, encara que en punts concrets, especialment a la vora del mar, sigui una mica més. La lenta compactació dels terrenys, fa que el subsol de La Cava (Jesús i Maria està una més elevada) sigui més inestable, de manera que sovint les canonades rígides subterrànies es trenquen. És necessari preveure-ho col·locant canonades flexibles, com bé saben els lampistes del poble.

La salinitat dels terrenys del Delta afecta la fisiologia de les plantes i el seu metabolisme, la seva estructura i textura. Al delta la capa freàtica es carrega molt de sals i fa difícil el drenatge. M’agradaria veure al Delta, arbredes no espesses disseminades amb arbres tolerants a l’asfixia radicular i a la salinitat. La recuperació d’aquests terrenys, si es degraden, seria cara i de difícil amortització.

A les parts més afectades de la regressió es poden anar estenent camionades de terra, arena dolça, etc., als arrossars més propers a la mar que ajudarien a millorar les deteriorades textures i estructures dels terrenys.

No conec els corrents de la mar, però sí els corrents del vent que destrossen hivernacles, plantacions, etc…, fins que es van utilitzar materials per tallar, filtrar, la velocitat del vent, mitjançant TALLAVENTS naturals (xiprers, avets…), artificials (malles).

La naturalesa és molt sàvia i l’home encara no és tan poderós com per a parar els fenòmens atmosfèrics i geològics. Però poder fer que uns vents de 120 km/h peguen als conreus, instal·lacions agrícoles, etc., en dues ràfegues de 60 km/h cadascuna, cosa que és més suportable per qualsevol construcció. I evitar turbulències, tant a sobrevent com a sotavent. D’aquestes pràctiques de construcció dono fe per la meva experiència professional en hivernacles. Amb tallavents per tot el terme del Delta evitaríem l’erosió superficial deguda a la pèrdua de gran quantitat de terra que cada any s’emporta el vent cap a dins de la mar (un fet poc comentat).

Al meu humil entendre podria afirmar que l’única pràctica viable, ràpida i menys costosa, tant en temps com en diners, per defensar-se del poder del mar és la construcció de TRENCANTS (com a Vinaròs) dins de la mar a base de roques o espigons que frenin els corrents marins més agressius. Uns trencants que sobresurten aproximadament un metre del nivell de l’aigua, deixant una permeabilitat d’un 50% (més o menys) entre elles perquè dissipen la força de les onades: sí perden força no erosionen gaire.

Poden estar separades de la línia de la costa uns 100-200 metres. L’aigua ha de passar entre les roques sí o sí, però esmorteïda, que deixi la sorra a la part de sotavent (platja).

A més a més, per la línia de la costa es pot crear una BARRERA DE CONTENCIÓ (podem fer-ho millor que a Peníscola), uns metres per sobre del nivell dels arrossars, que aguanti els terrenys, evitant l’erosió del sòl i l’aigua dels temporals, i aguanti les platjes.

Els efectes d’aquestes dues obres, serien immediats. NO PERDEM MÉS TEMPS ESPERANT UNS SEDIMENTS QUE SERA DIFÍCIL QUE ARRIBIN!

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 82 = 87

Últimes notícies