HomeSocietatEls punts lila s’instal·len a l’Ebre per a quedar-s’hi

Els punts lila s’instal·len a l’Ebre per a quedar-s’hi

Este estiu han estat molts els municipis ebrencs que han decidit posar fre a les agressions sexistes durant les seves festes majors. Per això han instal·lat a les zones d’oci nocturn punts lila. Es tracta d’unes carpes ben il·luminades i identificades que servixen com a punt d’informació i d’assessorament per a les possibles víctimes d’una agressió sexista, és a dir, que han patit una agressió, física o no, per motius de gènere, identitat, aspecte físic en relació amb els estàndards estètics o per orientació sexual. Uns punts de suport durant les activitats que se celebren majoritàriament de nit i amb un públic jove, tenint en compte que, segons dades de la Fiscalia General de l’Estat, els procediments per abusos i agressions sexuals comeses per menors d’edat van augmentar durant el 2018 un 32% respecte a l’any anterior. I tal com destaquen les estadístiques de l’Institut Català de les Dones, les agressions per part d’homes que no són parella o exparella es donen majoritàriament a l’àmbit públic i en zones d’oci.

Móra d’Ebre, Tortosa o Benifallet han inclòs per primer cop este espai durant les seues Festes Majors, tot i que en altres ocasions tenien activades campanyes per a evitar este tipus d’agressions. D’altres com Deltebre o Amposta han perfeccionat estos espais. Això sí, tots ells compten amb professionals formats en el tema, com Maria Alucha, psicòloga especialitzada en sexualitat, gènere i violència masclista: “En estos punts ha d’haver-hi tant professionals com voluntaris formats, no només perquè puguen intervenir-hi directament sinó perquè la informació que difonen o la primera resposta que donen a una víctima siga la més adequada possible. Per això s’ha de realitzar una formació prèvia a tots els agents implicats”. Estos agents van des de l’organització de l’activitat, el servei de barra o propietaris de locals, fins a protecció civil o personal de seguretat.

Durant estes formacions els diferents municipis han elaborat un protocol d’actuació adaptat a les característiques i necessitats de la població. Les actuacions podien anar des de dialogar amb els agressors fins a fer-los fora del recinte festiu. I l’assessorament, segons la psicòloga, comprenia “l’escolta activa, perquè les víctimes volen expressar el que han viscut, però també ajudaven a posar els límits sobre la taula o explicar estratègies d’autodefensa, no només física, sinó també verbal”. 

Tot i que molts dels equips d’estos punts lila encara s’han de reunir per a fer-ne un balanç global, els diferents ajuntaments han assegurat que en cap d’estos punts lila s’hi va registrar cap agressió greu. “Sí que vam detectar fins a sis agressions verbals, que es situarien a nivell d’agressions lleus, que es van resoldre ràpidament dialogant amb els agressors, però volem pensar que cap agressió va anar més enllà gràcies a la instal·lació d’este punt” explica el regidor de Sanitat, Educació i Acció social de Móra d’Ebre, Raúl Olivan. A Deltebre, però, els Mossos d’Esquadra van detenir durant les festes un home per abusos sexuals, tot i que no es va gestionar pel punt lila perquè els fets es van produir a la zona d’atraccions.

En el cas d’Amposta i Deltebre, a banda del personal professional del punt lila, el voluntariat es movia per la zona de festa clarament identificats. “Dins de la festa hi havia gent que portava uns braçalets de color lila i era a la que es podia adreçar qualsevol persona per qualsevol dubte o necessitat, però ells també feien de ‘vigilants’. La campanya es tractava d’això, tant si veies com si vivies una agressió que no callesses, que podies anar a demanar ajuda al punt lila, on es trobaria tot el suport”, comenta la Regidoria de Drets Socials i Ciutadania d’Amposta, Núria Ferrer. La novetat a la capital del Montsià és que el punt lila es dividia en dos parts, d’una banda amb una zona oberta on es donava informació i una altra adjunta, però més tancada i en un àmbit més íntim, on es duia a terme l’atenció a la possible víctima. De fet, el municipi d’Amposta va anar més enllà, replantejant l’espai per a fer-lo més segur, augmentant la il·luminació de la zona de festa i els seus carrers adjacents: “Un dels accessos al recinte és molt fosc i es troba just al costat de la pista d’atletisme, per la qual cosa vam girar els focus de la pista cap a este carrer, perquè pensem que moltes agressions no passen a la zona d’oci, sinó un cop acabada la festa o quan marxes cap a casa”. 

Bona acollida entre el públic

Estos punts lila també van ser ben rebuts pel públic. “Primer part del públic ho veia estrany i no coneixia el seu funcionament, però es van anar familiaritzant. De fet van venir molts pares i mares a donar-nos les gràcies, per haver estat allí presents, però també nois per a agrair la presència i demanant informació. Crec que a poc a poc entendrem que és un component més de la festa” reconeix la regidora d’Igualtat i Gènere a Deltebre, Anna Giménez. En el cas de Tortosa un col·lectiu feminista va criticar la presència masculina en el punt lila que es va instal·lar durant l’Ebre Music. En este sentit Alucha considera que s’ha de prioritzar que les persones que hi formen part tinguen “una visió feminista i estiguen ben formats en gènere”. Tot i  això assegura que “moltes noies se senten més còmodes parlant amb professionals que també siguen dones, per un tema de proximitat, per això la presència d’hòmens genera molt debat”. 

Les diferents regidories ja plantegen diferents accions per a fer arribar el missatge de “tolerància zero a les agressions sexistes” a tot arreu. “Volem proposar als centres escolars de Deltebre dur a terme tallers per a explicar l’experiència dels punts lila, com funciona o per a animar a formar part del voluntariat, això sí amb un llenguatge adequat a les edats a les quals ens adrecem”, comenta Giménez. De fet, des dels consistoris han trobat tan positiva l’experiència que ja esperen repetir en altres actes multitudinaris, com pot ser Carnaval o Cap d’Any. Per això sembla que es tracta d’uns punts que han arribat per a quedar-se i per a formar part de qualsevol tipus de festa. Segons Alucha es tracta d’una “estratègia temporal perquè ara és necessari per a acabar de sensibilitzar la població i per a actuar en casos de necessitat”, però matisa que en un futur caldria que “fos la ciutadania qui donés una resposta davant este tipus d’agressions, per més lleus que siguen, i això voldrà dir que tindran prou valentia per a dir prou i aproximar-se a la víctima per a oferir ajuda”.

Claudia Ruiz
Claudia Ruiz
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 35 = 45

Últimes notícies