HomeInfraestrucutresEntitats i associacions, crítiques amb la construcció del moll als Alfacs

Entitats i associacions, crítiques amb la construcció del moll als Alfacs

L’aprovació per part de la Generalitat del projecte de connexió per via marítima entre les Salines de la Trinitat i la Ràpita ha aixecat certa polseguera. Les Salines es troben en plena ruta migratòria de l’oest del Mediterrani i alberguen unes 156 espècies diferents d’aus de les més de 600 existents a Europa, algunes en perill d’extinció. Des de l’empresa reclamen la importància de seguir amb este actiu al territori “pel seu impacte positiu sobre el medi ambient” i argumenten així la necessitat de construir un moll per a possibilitar que es puga treure la sal a través de la mar quan la barra del Trabucador es trenca i l’accés via terrestre és intransitable. De fet, este dimecres el temporal va tornar a afectar la zona i es va haver de tancar la fàbrica per diferents trencaments a la barra.

El projecte inclou la construcció d’un espigó massís d’1,4 quilòmetres de llarg, amb una amplada de vial de 5 metres a la part superior i una base de 17,8 metres. Este penetrarà fins a aconseguir una profunditat de 4 metres dins de la badia dels Alfacs i tindrà una ocupació marina de 17.000 metres quadrats. Des d’este punt es donarà sortida a la producció de sal transportada amb camions a través d’una pontona autopropulsada de 405 metres quadrats de superfície.

Infosa al·lega que l’activitat salinera assegura un hàbitat estable i permanent que proporciona aliment i refugi al llarg de l’any, propicia la biodiversitat a través de les diferents concentracions de sals de cada llacuna i produïx un efecte illa, fent que no hi haja depredadors terrestres ni amenaces per a les aus.

 

“Greenwashing”

Les salines ocupen una concessió dels terrenys de domini públic que pertanyen a la Xarxa Natura 2000, una zona que és considerada de gran sensibilitat ambiental. En este context, són diverses les organitzacions i entitats que s’han posicionat en contra del projecte i consideren que l’activitat salinera ha dixat de ser “sostenible i compatible” amb el medi.

“Durant molts anys compatible amb la conservació de la natura, però en el moment que s’industrialitza i es vol un creixement cada cop més gran, dixa de ser sostenible”, alerta Sofía Rivaes, biòloga i representant de l’ONG SEO/Birdlife.

L’activista explica que en un principi va considerar que la construcció del moll faria disminuir el transport terrestre i podria ser positiu per a les poblacions d’ocells i de tortugues babaues que habiten a la barra del Trabucador, però que no s’esperava que assumiria les dimensions actuals. “Es parlava d’un pantalà permeable, semblant a l’antic moll, però el projecte que s’ha aprovat preveu la construcció d’un enorme mur per a augmentar la producció i el negoci. És una barbaritat”, sentència Rivaes.

Una altra crítica recurrent és el fet que la Generalitat tan sols haja fet un informe preliminar d’impacte ambiental del projecte, però no un estudi en profunditat sobre l’impacte que tindrà. “No estan adaptant el projecte al medi, sinó el medi al projecte”, apunta Víctor Álvarez, coordinador tècnic/activista GETE-Ecologistes en Acció. “Ens impacta que el mateix informe accepte unes afectacions reals, però no s’estudie l’afectació que tindrà. Primer faran l’obra, després es veurà l’afecció i possiblement s’implementaran algunes mesures compensatòries, que encara no estan definides”. I afegix: “creiem que l’administració és la que hauria de controlar les obres i encarregar-se de la vigilància ambiental, i no el mateix promotor del projecte, tal com es detalla en l’informe”.

Per altra banda, Rivaes subratlla que l’empresa funciona com una indústria minera i que es regix per la Llei de mines de 1973, una llei que fa anys que es vol reformar per tal que excloga l’activitat minera de totes les àrees d’interès ambiental d’Espanya. “Si tal com es preveu es canvia esta llei, Infosa haurà de traslladar la seua activitat fora de la Punta de la Banya i les obres del dic no hauran servit de res”, assenyala.

Mentre que Infosa subratlla la tasca de l’empresa per la conservació de l’ecosistema deltaic, Rivaes argumenta que “no és necessari que esta gestió ambiental la faça una empresa privada”, sinó que és l’administració la responsable de protegir la Xarxa Natura 2000. De fet, la biòloga va més enllà i considera que “l’empresa salinera està fent greenwashing”, és a dir, que es presenta com una empresa respectuosa amb el medi ambient, quan en realitat el seu objectiu és netejar la seua imatge i aconseguir el suport polític i social per a tirar endavant el projecte. “Enganyen a la gent quan diuen que sense ells l’ecosistema dixarà de ser el que és”, declara.

 

Mesures compensatòries

Els informes emesos pel Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Agència Catalana de l’Aigua durant la fase de consultes de l’avaluació d’impacte ambiental són força crítics amb el projecte i admeten que “les previsions sobre els efectes dels impactes derivats de l’activitat són severes pel que fa a les comunitats de fanerògames i les nacres”. És per això que es va modificar el projecte inicial, menys permeable i amb una ocupació del fons marí superior, i es van definir algunes mesures compensatòries a implementar per a minimitzar l’impacte sobre el medi.

Patricia Pardo, tècnica de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària) i especialista en nacres, espera que se’ls consulte a l’hora de definir estes mesures compensatòries, ja que no se’ls va tenir en compte en la redacció de l’informe. “Serà necessari un seguiment i diagnòstic de l’impacte de la construcció sobre la nacra, ja que desconeixem quina afectació tindrà sobre esta i sobre altres espècies. En cas que calga trascolar animals, caldrà moure’ls a altres zones de la badia, tot i que estes són molt limitades per la presència del paràsit que mata la nacra”, explica.

 

Interrogants

Són diversos els interrogants que encara avui planegen sobre el projecte, que actualment resta a l’espera de l’aprovació definitiva per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. De fet, actualment s’està redactant el Plan de Protección del Delta del Ebro, que preveu actuacions de reubicació d’arenes per a evitar la regressió i pal·liar els possibles trencaments de la barra. En posar-se en marxa, però, “no faria necessari dur a terme una infraestructura d’estes dimensions”, admet el mateix informe de la Generalitat.

Segons fonts de l’estat, el Pla s’aprovarà a finals d’any, però les actuacions no s’iniciaran fins d’aquí a dos anys. Mentrestant, però, es preveuen projectes anuals de reubicació d’arenes impulsats per la Generalitat. Així mateix, el govern català i l’espanyol estudien fer efectiva una prova de traspàs de sediments del Pantà de Riba-roja al Delta, però de moment no hi ha dates ni terminis fixats.

Per altra banda, les obres de construcció del moll tenen un cost d’entre 2,5 i 3 milions d’euros i Infosa assegura que l’empresa assumirà la despesa. Tot i això, Rivaes alerta que el projecte està inclòs en el fons Next Generation i promocionat per la Generalitat com una actuació mediambiental, per la qual cosa és possible que s’acabe finançant amb fons públics.

Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 5 =

Últimes notícies