HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEquitat, qualitat i proximitat

Equitat, qualitat i proximitat

Una colla d’amics, quasi tots nascuts a les Terres de l’Ebre i coneixedors del sistema sanitari, vam començar una conversa sobre les funcions que tenen o haurien de tenir els diferents professionals que hi treballen. Ràpidament es va centrar la discussió en els col·lectius d’infermeres, metges, gestors i polítics.

Tots menysteníem els polítics, no tants estàvem contra els gestors, val a dir que alguns érem ex-gestors i un encara en actiu avui. Al grup hi havia més infermeres que metges, es va parlar de rols i lideratges, van sortir ferides velles, dependències jeràrquiques que ja no s’entenen, funcions i responsabilitats que cal canviar i cedir, salaris… la discussió va pujar de to en algun moment, encara que va acabar amb consens, perquè tots compartíem els mateixos objectius: “contribuir a la salut de la població i donar un bon servei al ciutadà”.

Vam parlar de  quines haurien de ser les fites del nostre sistema sanitari. La primera de totes havia de ser l’equitat, seguida de la qualitat i sense oblidar que cal fer-lo sostenible, que no hem de “fer volar coloms”.

Per fer possible l’equitat en l’accés a la salut amb qualitat assistencial, la primera condició necessària era l’adjudicació de recursos. Tots ens queixàvem, i especialment els residents a Terres de l’Ebre, de la seva manca de serveis, que els cal desplaçar-se a Tarragona o a Barcelona pel tractament d’algunes malalties i que això els posava en inferioritat de condicions. Reivindicaven l’apropament dels serveis.

Estàvem d’acord que tenia més valor la qualitat que la proximitat. Que una bona qualitat necessita d’expertesa, (la pràctica fa mestre), i que els tractaments complexos i poc freqüents cal concentrar-los per poder oferir una bona qualitat. S´han de fer els tractaments a prop de casa només si en podem assegurar la seva qualitat.

Els que s’havien de desplaçar reclamaven, i amb raó, que els haurien de facilitar aquest desplaçament, ja que viure lluny del lloc on rebràs el servei origina incomoditats i despeses.

Tothom veia clar que caldria concretar quins diagnòstics i tractaments cal apropar i quins cal concentrar en hospitals grans de referència, cosa que encara no està ben definida en aquest moment. Però, com organitzar-ho? Per fer-ho és imprescindible la política.

Sempre que parlem de la necessitat de fer POLÍTICA i de tenir bons polítics, competents i honestos, la conversa acaba amb un desànim bastant general i sovint amb aquella frase apocalíptica  “ La política no té remei i els polítics no canviaran”.

Alguns compartíem el parer que els nostres líders són l’espill de la nostra societat, poc madura democràticament. La nostra cultura ha viscut massa temps en autarquies i té maneres de resoldre els problemes poc democràtiques.

Canviar comportaments no és possible d’avui per demà. Les formes de fer més transparents que podem veure en altres societats, com per exemple, dimissions de polítics perquè han acceptat regals d’una empresa que competeix per l’adjudicació de recursos públics o perquè han dit una mentida, són fets que no veiem a casa nostra i no és que siguem d’una altra raça, sinó que aquestes societats porten més temps en democràcia i tenen les regles de joc més definides i assolides.

Totes les societats humanes es troben en un procés permanent de canvi i nosaltres no en som una excepció, però els canvis culturals sempre necessiten temps. Tenim un exemple clarificador com és la nostra actitud amb l’hàbit de fumar. De joves fumàvem on ens venia de gust, en locals tancats, als hospitals i si anaves a casa d’un amic demanaves un cendrer i encenies la cigarreta sense preguntar si molestaves. Avui, el nostre comportament és completament diferent. Aquest canvi no ha vingut pels avenços científics, ja coneixíem els efectes indesitjables de l’hàbit de fumar, però hem necessitat temps per canviar.

Ens cal un canvi cultural que tots hem d’anar assumint per arribar a veure clar que hem de pagar impostos i saber què es fa amb aquests recursos, així com exigir uns resultats que millorin de forma objectiva l’equitat, la qualitat i la màxima proximitat en la prestació dels serveis sanitaris.

Llarg camí per fer.

Roger Pla
Roger Pla
metge i cirurgià
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

14 + = 20

Últimes notícies