Va haver-hi un temps que llegir en públic era un acte de desobediència. Recordo que a primària ja érem pocs els qui visitàvem la biblioteca escolar, on les alumnes que la freqüentàvem fèiem de bibliotecàries. Un cop passada la frontera de l’adolescència la cosa empitjorava i la majoria teníem el cap per a altres coses. Llavors es veien pocs adolescents a les llibreries i biblioteques. Amb la distància dels anys crec saber-ne el motiu: llegir era avorrit perquè era obligatori.
El cas és que les qui ho continuàvem fent, en major o menor mesura, ens sentíem obligades a fer-ho d’amagatotis, amb els llibres camuflats o a casa, com bé deia en Sebastià Portell, amagades sota els llençols o al lavabo. Era la penyora que ens vèiem obligades a pagar per no ser titllades de “raretes”, fet de vital importància per a algú de tretze anys. Sort que amb els anys aquesta pantomima es va desmuntar, però llavors ja hi havia qui havia desconnectat per a sempre. Tornar als llibres és complicat quan comencen les obligacions adultes, però els qui ho fan s’hi queden. Jo vaig ser una d’aquestes.
Avui això està canviant. Fa un parell d’anys que tinc esperança en el que vindrà perquè els clubs de lectura estan més plens que mai; els joves llegeixen clàssics gràcies a traduccions i edicions fantàstiques; a Instagram i TikTok neixen comptes dedicats a llibres cada dia; i, fins i tot, els influencers fan postureig mentre llegeixen. Resulta que joves i grans també comparteixen espai digital per parlar de llibres perquè, senyores i senyors, llegir el que a una li dona la gana torna a estar de moda.
