Jean-Louis Guereña, catedràtic emèrit en la Universitat de Tours (França) ha escrit -després d’anys d’investigació i recopilació- un monumental llibre: Detrás de la cortina. El sexo en España (1870- 1950), (Madrid, Cátedra, 2018), que dona significat al nom del titular d’aquest article.
Eros de papel. Un infierno español. Un inventario de las publicacions eróticas clandestines (siglos XIX-XX)… l’obra recull totes aquelles publicacions, novel·les, historietes, postals i fascicles que han vist després d’abandonar l’infern, segons la censura dels temps. Aquest era el nom (infern) amb el qual es coneixien les biblioteques clandestines que amagaven els llibres luxuriosos i pecaminosos, i d’on Guereña ha extret la documentació: literatura que servia, preferentment perquè la imaginació, l’excitació i el goig sexuals masculins volessin a mons desconeguts, a la vegada que, llavors, prohibits. Els nus femenins, l’incest, l’homosexualitat, els trios, el voyeurisme, el sexe forçat (millor violació, no?), la pedofília i altres temes de sexe protagonitzen els breus relats/il·lustracions recopilats del llibre.
Relats i il·lustracions amb noms tan suggeridors com, per exemple: Alí-Follar o las cuarenta cachonda; La condesa del cipote y su lacayo; A la caza del coño; El culo de Marina… títols que no enganyen sobre el contingut de la literatura eròtic-pornogràfica clandestina del moment, que es publicaven d’amagatotis.
Aquestes publicacions estan dibuixades i escrites per a i des del punt de vista maculí (ara, masclisme). La dona és més que mai un objecte de satisfacció sexual masculina, inclosos els relats de lesbianisme. Tot i que algunes d’aquestes publicacions estan signades per dones, l’autor del llibre considera que en aquell moment aquesta circumstància era una fal·làcia per tal de posar més cachondos els homes.
El llibre de Guereña, no obstant això, és un llibre científic, producte d’una profunda i llarga investigació. El debat que sorgeix després de llegir el llibre (segons els sexòlegs) és: parlem d’una obra que reflecteix l’erotisme o la pornografia.
El sexe a través de la història té una petita però significativa mostra al Museu de l’Eròtica a la Rambla (número, 69, he, he…) de Barcelona. Es tracta d’una exposició documentada i desinhibida dels usos i costums sexuals que la humanitat ha posat en pràctica -gairebé sempre, a amagades- des de l’antic i avorrit Egipte fins a l’actualitat. La sala noble del museu projecta, en sessió contínua, les tres pel·lícules porno en què el rei Alfons XIII va fer de financera. La història dels borbons no s’entén sense tenir el sexe com a epicentre de la seva existència.
El fontanero, su mujer y otras cosas de meter. La involució de l’erotisme/pornografia té un clar exponent en aquesta pel·lícula espanyola del 1981, un pèssim clàssic de la pornografia del cinema hispànic de finals del segle XX, que per mèrits propis NO mereix estar en el citat museu barceloní. Però, que sens dubte, va tenir un relatiu èxit de taquilla.
Un afegitó. De les meves gairebé mil col·laboracions a la premsa de paper territorial (articles, seccions, opinió…), en el llarg de més de vint anys, no arriben al 3 % les que li he dedicat a temes de sexualitat. La informació contrastada dels continguts va per a aquells que diuen que només parlo de sexe (que no, sexualitat). Però, curiosament m’he adonat que aquests només llegeixen els meus articles quan el titular inclou la paraula sexe o similars.
Salut ebrencs, i avui més que mai, força al canut i a la flor.