Les rutes d’haixix al delta de l’Ebre provinents del Marroc s’han tornat a reactivar. No és la primera vegada que el Delta és la porta d’entrada del narcotràfic, i segurament, no serà
l’última. De fet, segons assenyala el cap de la Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona, Héctor Muñoz, “no es tracta d’un fenomen nou, sinó cíclic, que va iniciar-se als anys 70 i 80, amb les primeres rutes de contraban de tabac a la zona del delta de l’Ebre”. A la dècada dels 90, esta substància va canviar-se per l’haixix.
Va ser aleshores, durant els anys 90 i principis del 2000, que es va viure l’època de més tràfic d’haixix a la costa ebrenca. “En un any, podien interceptar-se 20 partides, o, fins i tot, se’n decomissaven tres en una única nit”, detalla el capità de la Guàrdia Civil. Davant d’això, entre el 2005 i el 2010, va desplegar-se una forta pressió policial, complementada amb els Sistemes Integrats de Vigilància Exterior (SIVE) -unes antenes desplegades al llarg del litoral de Tarragona, i també en d’altres províncies litorals espanyoles, que està dedicat a interceptar o combatre el tràfic il·lícit d’éssers humans, i el narcotràfic, ja que, amb diversos mitjans tècnics integrats, permeten detectar embarcacions de forma prèvia a l’arribada a la costa-, que va desplaçar esta activitat il·legal a la zona d’Espanya on sempre hi ha hagut, i hi haurà, tràfic d’haixix: Andalusia. “Sempre serà el territori nacional i la comunitat on més narcotràfic hi haurà, simplement, per la seua proximitat amb la costa del nord d’Àfrica. És més barat traslladar-ho fins allà, que fins aquí”.
Això va provocar “un descens important” dels desembarcaments d’haixix a la província de Tarragona, però, en canvi, el cos policial va detectar “un increment dels decomisos d’esta droga per carretera a la zona de Llevant” -el conjunt de comarques espanyoles de la costa Mediterrània-, a l’A-7 i l’AP-7. És a dir, desembarcaven la droga a Andalusia i la traslladaven per carretera fins a Catalunya.
En desplaçar-se l’activitat de les organitzacions criminals de Catalunya a la costa andalusa, va incrementar-se no només el narcotràfic a aquella zona sinó també els fets delictius que envolten este tipus d’activitats, cosa que va comportar, l’any 2018, una modificació legislativa de la Llei de contraban per a potenciar la lluita contra el narcotràfic al Camp de Gibraltar. Arran d’esta modificació, la tinença de les conegudes com a narcollanxes, embarcacions que no estan registrades ni tenen una justificació esportiva o recreativa, pot tipificar-se com a delicte de contraban.
Així es va posar en marxa el Pla Carteia de la Guàrdia Civil, que va suposar el desplegament d’una unitat específica dedicada de forma exclusiva a actuar en matèria de desembarcaments d’haixix, obtenir informació i elaborar documentació que puga servir per a la resta del cos. La lluita i el combat contra el narcotràfic exercida a Andalusia va ser efectiva: “Va quintuplicar la xifra dels decomisos de droga i les detencions, però també va renovar el cicle, perquè les organitzacions criminals van tornar a desplaçar l’activitat a altres llocs i van reprendre les anteriors rutes d’haixix”, explica Muñoz.
I aquí és on torna a entrar el Delta en primer pla. “Entre el maig i juny del 2021, vam rebre una alerta de les nostres unitats especialistes en l’elaboració d’intel·ligència en què ens informaven que estaven detectant un possible desplaçament de les organitzacions criminals dedicades al desembarcament d’este tipus de droga a la zona de Catalunya”. L’avís va fer-se entre el maig i juny, i els primers indicis, i consegüents decomisos, no van trigar a arribar.
“Des del juliol, que vam trobar la primera embarcació abandonada a la platja de Tamarit, fins a l’actualitat, s’han fet 13 operacions a la província, 8 de les quals s’han realitzat a les Terres de l’Ebre”, determina el cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona, que afegix, “per la qual cosa, podem dir que hi ha un predomini d’esta activitat a la zona ebrenca”.
De les vuit actuacions a l’Ebre, set han sigut al delta de l’Ebre i una, a l’Ametlla de Mar
I és que en xifres, estes operacions s’han traduït en la intervenció de 5 narcollanxes, valorades en 900.000 €, dos partides d’haixix, d’uns 4.500 kg en total, s’han decomissat 105 garrafes de gasolina -entre 2.000 i 2.500 litres-, i s’han detingut 20 persones. Així, l’operació MAIUS, que va finalitzar el passat 30 de març, ha permès desarticular una organització criminal assentada al Delta que es dedicava a facilitar la logística a altres organitzacions, com l’avarament de les narcollanxes, el combustible, el seu coneixement de la zona, l’emmagatzematge i l’allotjament i l’aprovisionament de la tripulació.
Per què tornen al Delta?
Tot i que les rutes ja estaven establertes a la costa deltaica, les inicials tenien com a destí la Badia dels Alfacs, a la zona de la Ràpita. En l’època de més tràfic de droga, una de les últimes partides intervingudes va localitzar-se a la zona de la Poligona Musclaires Petita Venècia -l’actual musclera de l’Avi Agustí-, perquè “és una zona de fàcil accés, però que al mateix temps requerix una certa especialització en la navegació, ja que té poc calat i poca capacitat de fondeig. Ara, no hem tingut cap actuació allà; no obstant això, històricament, la Badia dels Alfacs era un dels punts forts”.
La desembocadura del riu Ebre era l’altra de les rutes originals, i que ara s’ha reprès. De fet, de les vuit actuacions que hi ha hagut al territori, set han sigut a la zona del delta de l’Ebre i una, a l’Ametlla de Mar. Però, per què el Delta i per què la Cala? “Per l’orografia: tenen unes característiques que fan que les organitzacions criminals les preferisquen a altres llocs; i també per la baixa densitat de població que té. Si mirem Cambrils o Salou, ens trobem amb molts habitants per metre quadrat; en canvi, a les Terres de l’Ebre, este índex és molt baix”, assenyala Muñoz.
D’una banda, la desembocadura de l’Ebre és un territori molt pla, amb molt bona visibilitat, compost, principalment per arrossars, amb múltiples camins i possibilitats per a transportar la càrrega i el personal per carretera. Davant d’això, el capità indica que “si s’apropa un vehicle policial o un vehicle en general, es pot albirar a bastants quilòmetres com, per exemple, des de la torre famosa del Mirador del Zigurat”. D’altra banda, l’Ametlla de Mar és tot just el contrari: té moltes cales, el territori té més pendent, la visibilitat és menor, per la qual cosa és més fàcil amagar-se, però al mateix temps, també és més difícil detectar un vehicle policial.
Segons Muñoz, “també s’ha de tenir en compte la mateixa zona en l’àmbit marítim, per a les narcollanxes: a la desembocadura és més fàcil quedar-s’hi encallat si no coneixes els terrenys o si no saps operar-hi. En canvi, a la Cala, les platges són de pedres: és més difícil quedar-se encallat, tot i que si t’hi quedes, normalment és pel trencament d’algun flotador. Cada organització escull la zona en funció de la seua forma de treballar i de la capacitat que té en aquell moment”.
“L’època de més tràfic d’haixix al Delta va ser durant la dècada dels 90 i principis del 2000”.
Héctor Muñoz, capità de la Guàrdia Civil
Sobre si les organitzacions són d’aquí o de fora, el capità assenyala que n’han detectat de “tot tipus”: des d’organitzacions assentades a la zona i que utilitzen el mateix territori per a actuar; fins a organitzacions que provenen d’altres províncies de Catalunya -com l’operació Palika, que va destapar una banda que era de Badalona i operava a Tarragona-; i també n’han trobat que provenen d’Europa, “com el cas d’uns búlgars, que van venir a Espanya expressament per a introduir haixix i emportar-se’l al cap d’uns dies”. En este últim cas, Muñoz detalla que “generalment, quan organitzacions de fora venen a actuar aquí, és perquè prèviament ja han fet alguna feina emprant les organitzacions logístiques de la zona que coneixen el terreny. Aleshores el que fan és tornar a operar, però saltant-se les organitzacions assentades aquí, perquè així els surt més barat”.
Grans partides i per a més d’una organització
El cos policial també ha detectat que les partides que venen fins a la costa ebrenca, “solen ser partides grans, d’uns 2.000 o 2.500 kg, i, a més, no solen anar per a una única organització, sinó que cadascuna d’estes en té pactats o comprats una certa quantitat. Aleshores, aquí, hi ha una organització que s’encarrega de descarregar-los, guardar-los i repartir cada fardell a la seua organització”, diu el capità de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona. És per això que en alguns dels decomisos que s’han fet al Delta s’han interceptat partides de droga que porten un nom o un codi, com en l’últim cas confiscat a la zona de la platja del Torrent del Pi (la Cala), en què es podia llegir ‘Pablo’ a la setantena de fardells requisats. “Estos codis signifiquen o bé per a qui van destinats, o bé de qui provenen”, apunta.
Del Delta a Europa
Segons explica Muñoz, la ruta que tenen detectada té d’origen la costa del nord d’Àfrica: “Les embarcacions solen tenir el punt de trobada al Cap de Tres Forcas, prop de Melilla, des d’on carreguen la droga que prové de les organitzacions criminals del Marroc, i després, la repartixen al lloc de desembarcament, que pot ser Andalusia, Múrcia, la Comunitat Valenciana o Catalunya”.
Un cop desembarcada, “la droga no es queda a Espanya”, afirma el capità. I és que tot i que al territori espanyol hi ha consumidors d’haixix, “no n’hi ha tants per a la quantitat de droga que s’introduïx. Espanya és una porta d’entrada de droga a la resta d’Europa”. I és que en alguns països, com Bèlgica o Itàlia, el negoci els surt “molt rendible, perquè poden arribar a triplicar els guanys per quilo d’haixix”. Aquí, a Espanya, segons els preus oficials de l’Oficina Central Nacional d’Estupefaents, el preu per quilo pot rondar els 1.900 €; mentre que a Itàlia es ven per 3.000 €/kg, i a Bèlgica, per 3.500.
Dispositiu específic al Delta
Tot i que els SIVE estan constantment emetent dades a la central perquè l’operador, preventivament, les analitze o tinga la possibilitat d’alertar abans que es produïsca el desembarcament, el cos també va activar, el passat mes de juliol, un dispositiu específic a la zona del Delta per a combatre l’increment del narcotràfic, que ha consistit en la instrucció de les patrulles territorials per a saber què observar i què poden ser indicis o sospites relacionades amb estes activitats. Per exemple, quin tipus de camions s’utilitzen per a transportar narcollanxes, que són “molt característics”: no tots poden amagar una embarcació de 14 metres i oferixen facilitats per a traure-les o introduir-les. I és que les narcollanxes interceptades al Delta són “més potents”: tenen tres motors, amb, com a mínim, 300 cavalls cadascun. Això és degut al fet que tenen una major distància a recórrer per a anar fins a l’Àfrica i, després, tornar amb la partida d’haixix.
