TERRES DE L’EBRE // La modificació de la normativa que regula la implantació d’energies renovables ha estat una prioritat per al nou govern de Pere Aragonès, que té previst presentar la modificació del decret d’emergència climàtica abans del novembre. Davant el malestar que ha provocat este Decret 16/2019 tant als ajuntaments com als sectors econòmics i socials del món rural, el nou govern ha optat per una modificació ràpida del Decret per a evitar tota la tramitació que suposaria la derogació i l’aprovació d’una nova normativa. Tot i això, seguix la incògnita sobre què passarà amb els grans parcs que ja s’han presentat i han rebut el vistiplau de la ponència d’energies renovables.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha destacat en comissió parlamentària els tres principals objectius que tindrà la nova normativa: la participació dels territoris afectats, la prevenció de la massificació i també la protecció dels cultius i camps de conreu davant la implantació de noves centrals. Són tres objectius amb els quals qualsevol entitat o ajuntament podria estar-hi
d’acord, però les primeres mesures anunciades per la consellera no han acabat de convèncer.
Les principals són: la necessitat d’un acord dels propietaris d’un 85% del terreny per a poder tirar endavant una nova central, l’acreditació que s’ha informat l’Ajuntament, i l’impediment d’ocupar més d’un 5% d’un terreny agrícola de regadiu en rendiment, o un 10% en el cas de secà.
Si bé la modificació del Decret encara no s’ha presentat i es troba en fase incipient, l’anunci de la consellera ha encès algunes alarmes al territori, ja que continuen arribant nous projectes eòlics i solars a les quatre comarques ebrenques i la normativa ha d’estar llesta en pocs mesos: al novembre, només d’aquí a quatre mesos (amb les vacances de juliol i agost entremig).
Des del consell regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta demanen una regulació clara i més restrictiva per als nous parcs eòlics i solars. Una de les seues portaveus, Núria Altés, assegura que “és necessari establir a partir de quants aerogeneradors es considera que una comarca està massificada i que ja no pot suportar més centrals”. Una reivindicació que compartixen des de la plataforma ‘Trenquem l’Ametlló’, que també demanen una normativa amb criteris tècnics clars. El seu portaveu, David Rosselló, defensa que “s’ha d’establir, com en altres països d’Europa, la distància que hi ha d’haver entre aerogeneradors i, sobretot, els metres que s’han de guardar necessàriament entre els molins de vent i els habitatges propers”.
A la vegada, també critiquen que, de moment, la consellera només ha detallat que dels projectes s’hauran d’informar els ajuntaments i no s’ha establert cap compensació als municipis ni s’ha dotat de capacitat de decisió els consistoris o la societat civil.
Actualment, el Baix Ebre és la comarca de Catalunya amb més aerogeneradors (159) i en segon lloc hi ha la Terra Alta (148). Enguany, però, un cop acabe la construcció dels parcs eòlics de Punta Redona i los Barrancs -entre Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea-, la Terra Alta serà la comarca amb més implantació eòlica del país.
Qui ha rebut amb bons ulls la modificació del decret ha estat la patronal eòlica EolicCat pel compromís de la consellera Jordà a “accelerar la transició energètica” i complir els objectius d’arribar a un 50% de la producció energètica d’origen verd per a l’any 2030, i a un 100% per a l’any 2050, amb el tancament de les centrals nuclears i d’hidrocarburs. El gerent d’EolicCat, Jaume Morrón, ha destacat que “la transició energètica és inevitable” en un país “a la cua d’Europa en generació d’energia d’origen verd”. Per això, Morrón defensa que “el compromís d’un govern per tirar endavant polítiques de transició sempre és una bona notícia per al sector i per a la societat en general”.
Per la seua banda, des de la Unió de Pagesos destaquen la seua aposta per les petites centrals productores enfront dels grans promotors. El responsable d’energies alternatives, Jaume Pedrós, defensa que “la participació del territori pot ser clau perquè es generen noves instal·lacions d’autoconsum i s’eviten grans extensions d’energies fotovoltaiques o eòliques”. “Cal una aposta per les comunitats energètiques de veïns, d’empreses i d’administracions i, sobretot, que el territori hi participe. D’esta manera, serà molt més fàcil tenir una bona vertebració de l’energia renovable, a la qual no podem renunciar”.
El passat divendres, dia 2, l’endemà de la compareixença de la consellera Jordà al Parlament, es va organitzar la primera reunió entre la consellera, la patronal EolicCat, el sector de la solar fotovoltaica, els sindicats agraris i també l’Associació i la Federació de Municipis de Catalunya. El compromís de la conselleria és garantir la participació de les diferents parts en l’elaboració exprés del nou marc normatiu.
Sense ponència
La modificació del Decret eliminarà l’actual ponència interdepartamental d’energies renovables, que té la funció de filtrar en una primera valoració els avantprojectes eòlics. Per a la patronal, esta mesura suposarà una agilització dels tràmits. “Suposava tres mesos de tramitació i ara no hi seran; a més, Catalunya era l’única comunitat que tenia esta figura”, ha valorat Jaume Morrón.
D’altra banda, el portaveu de Trenquem l’Ametlló, David Rosselló, alerta que la supressió de la ponència pot amplificar la via d’entrada de nous projectes eòlics. “Un dels factors que feia caure més projectes era l’afectació que tenien els parcs sobre l’àliga cuabarrada i també sobre el patrimoni i era la ponència qui ho valorava. Ara, sense esta figura, difícilment es podran avaluar les afectacions reals sobre el territori”, lamenta Rosselló.