Com ens passa a la majoria de mares i pares, volem el millor per als nostres fills i filles. La combinació entre educació i esports despertarà moltes capacitats dels menuts i els ajudarà el dia de demà a desenvolupar una actitud positiva. Segurament que les restriccions de la Pandèmia han fet que aquest estiu hagi sorgit aquest tema en diverses ocasions entre les meves tertúlies. En la majoria dels centres educatius el rei de la classe d’educació física, patis i també les activitats extraescolars és el futbol. El futbol emplena els carrers, places i parcs. Els entrenaments i competicions a les edats més petites els ensenya i els amera de diferents valors, com ara l’esforç, el sacrifici, el respecte, l’amistat, l’honestedat, el compromís, l’equip, la responsabilitat, l’empatia i un llarg etcètera que treballen a la gespa. Però, malauradament , en algun moment alguna variable fa que el futbol es desvíi dels valors establerts. Poder som els pares, els jugadors professionals que es venen com Deus, el gran negoci, la televisió o totes juntes. Dir que, a poc a poc, hi ha centres educatius que canvien aquesta tendència i s’han decantat per altres esports alternatius o jocs tradicionals. En aquests no deixen de costat als xiquets menys bons amb la pilota i algunes xiquetes pel sol fet de ser xiqueta.
Us preguntareu on vull arribar en aquesta opinió? El risc que comporta aquest “MonoEsport” envers els altres. Curiosament, no fa gaire hem viscut les olimpíades de Tòquio amb l’ampostina Aina Cid i el mundial Junior de Rem Olímpic amb el Tortosí Eric Pastor, no cal dir-ho, eclipsats per la marxa de Messi del Barcelona. Tot i tenir a les Terres de l’Ebre els següents Clubs de Rem: Club Nàutic de la Ràpita, Associació Esportiva Xino Xano de Deltebre, Club Nàutic Amposta, Club de Rem Tortosa, Club Nàutic Mora d’Ebre, Club Nàutic Flix, Club de Rem Delta i un nombre de socis prou considerable, no n’hi ha ni una sola tenda d’esports a menys de 100 km per poder-se comprar el mallot de remer o com és conegut a l’argot “ Platanito” tot i tindre a Tortosa una cadena de tendes esportives que ofereixen més de 150 disciplines esportives. Un exemple més de la poca importància que li donem als esports minoritaris però no menys importants i probablement amb més sacrifici i més valors per transmetre que el mateix futbol.
He plasmat com a exemple el rem olímpic, però segur que molts de vosaltres podríeu anomenar altres esports minoritaris i la seva problemàtica per continuar lluitant dia a dia. Molts altres com ara, el ball de saló, escacs, el tir al plat o salt de perxa, patinatge artístic, per no entrar dins les problemàtiques que es troben a l’esport femení.
