La normalització lingüística del Català es el procés de recuperació de la llengua a Catalunya ,desprès de gairebé quaranta anys de dictadura, va ser aprovada en seu parlamentaria el 6 d’abril del 1983, va sortir publicada al DOG ( Diari Oficial Generalitat ) el 18 d’abril del mateix any i també al BOE (Butlletí Oficial Estat ) l’onze de maig del 83 i tenia com objectiu prioritari la recuperació de la llengua en el sistema educatiu, mitjans de comunicació, donar-li un gran suport per l’ús social i estendre el seu us a tots els estaments tant privats com a públics de Catalunya.
La llei en els seus primers articles establia que el català es la llengua oficial de Catalunya amb la cooficialitat del castellà la llengua pròpia d’Espanya, ara fa mes de trenta anys de la seva aprovació i en tot aquest temps no ha deixat mai de ser sistemàticament qüestionada i agredida pels partits politics d’àmbit espanyolista, forces de seguretat, tribunals i ara per ciutadans catalans que viuen i treballen a Catalunya tant autòctons com nouvinguts .El que podem veure a la premsa diària no son fets aïllats, els atacs sense quarter a qui parla amb català dins el territori es multipliquen, sent peces d’una elaborada estratègia per anular la llengua catalana, sense que els cossos que han de fer guardar la llei i facin absolutament res. Estan agredint els drets dels ciutadans de Catalunya una figura de discriminació lingüística i racisme per parlar com diu la llei la llengua pròpia de Catalunya. Ens trobem en una situació que ens diu fins a quin punt hi ha democràcia a Espanya i segurament estarem d’acord que esta sota mínims pel que respecta la llengua.
La norma que era el far de la normalització lingüista ens recordava i ens esperonava a superar la situació de dificultats que teníem heretades del regim colpista del 36.El català cosa de tots, era un eslògan dels molts que hi havia que cridava a la unitat d’acció entorn a la llengua i va ser molt efectiva per la predisposició de tota la societat a superar l’assetjament i persecució franquista i garantir-ne un us normal , en aquell moment jo tenia la responsabilitat política de la regidoria de Cultura al meu poble, en sortir aprovada la llei, per 101 vots a favor i una abstenció, varem crear la regidoria de normalització lingüista perquè ens semblava que era d’una importància social per la convivència i la normalitat democràtica. La varem fer arribar a tots els sectors socials ,econòmics, culturals i no va generar cap tipus de conflicte ni resistència de la ciutadania ni dels estaments tant públics com privats , ho acceptaven cosa totalment impossible avui ,tots els partits politics del consistori es varen fer pinya per aquesta normalització i va tirar molt endavant gracies aquesta unitat d’acció. A nivell nacional l’únic sector que va quedar enrere va ser el de la justícia que encara hi es.
L’estatut del 79 reconeixia el català com la llengua pròpia de Catalunya i el dret de tots els catalans al seu coneixement i recolzament en tots els seus àmbits , aquest estatut es va desprès de quinze anys per adaptar-lo als nous temps, l’ultima modificació es del 2006 on es va confirmar el model d’ensenyament en que la llengua vehicular a les aules es el català amb gran èxit, reconeixent als alumnes a conèixer el català i el castellà en acabar els estudis i a no ser descriminats o separats per la llengua. Però desprès de trenta anys , amb el ressorgir de l’extrema dreta i els sectors franquistes del armari han buscat un conflicte de grans proporcions amb la llengua catalana cosa que no havia passat fins ara, que esta avalada pels estaments jurídics que no donen cap garantia als ciutadans Catalans que simplement volen exercir els seus drets. Cal recordar que aquests drets li venen a Catalunya de molt enrere,en aquest context dir que va ser una nació independent abans que l’estat espanyol ,que com diu Benet Salelles encara la ONU no ha reconegut oficialment Espanya com a nació, d’aquí l’importància de la llengua pel territori. El tema es que els colpistes en van fer un relat falç de la historia i molta gent se’l ha cregut .
Ara mateix la llengua catalana no avança i en son múltiples les qüestions pel que això passa ,aquesta esta molt interferida en tots els seus aspectes amb nivells que afegeixen l’amenaça molt alta d’extinció, per la manca de parlants lingüístics i la seva substitució per persones d’altres indrets que agafen el castellà per socialitzar o gent autòctona que s’han fet bilingues analfabetitza’ts de la seva llengua i despullats dels seus drets. Les innovacions sobre tot en el sector informàtic, que en els jocs el català no es la llengua preferent i el jovent hi juga en castellà sent un hàbit diari ,s’hauria de controlar tota la migració per donar –hi una solució lingüística adequada,un altre punt que desprès de trenta anys encara esta pendent en alguns municipis la toponímia dels carrers ,encara ni ha alguns en castellà,el govern hauria de controlar les activitats i els permisos de les mateixes fent una gran aposta per la llei lingüística, s’haurien de sancionar tots els excessos sobre la llengua Catalana tant de servidors públics com particulars però lo mes efectiu per preservar la llengua es que la ciutadania no faci ni un pas enrere amb qualsevol atac,si busquen els tres peus del gat se’ls hi ha de donar el gat sent-se. L’ultima estrofa de la cançó Torna Serrallonga dels Esquirols diu, Torna Torna Serrallonga que l’alzina ens cremaran,les pedres sent duran i la terra ens robaran si hauria d’afegir i la llengua.
