HomeOpinióTribuna obertaSom éssers intel·ligents o cobdiciosos?

Som éssers intel·ligents o cobdiciosos?

Deixaré la judicatura espanyola amb la seva megalomania i els altres poders del “Estado español” demostrant els seus tics dictatorials (robar l’escó a un diputat canari, de manera totalment irregular i, per part de Batet, que hauria de sentir vergonya d’actuar així, però ja els tocarà als socialistes la vara del poder judicial… ; i la detenció de Josep Costa per uns càrrecs que no comporten presó) i em centraré en decisions que pren la nostra espècie, que ens porten a viure cada dia pitjor i, a curt termini, a liquidar el planeta.

En primer lloc, a finals d’octubre ha sortit la notícia que Mercabarna ha comprat uns terrenys per ampliar les seves instal·lacions, la qual cosa, en principi, pot semblar positiva, perquè significa creixement (no oblideu que hem de créixer sempre, encara que sigui per destruir-nos, però sempre creixent…) i llocs de treball; ara bé, més enllà del titular simplista, si pensem una mica (ah!, pensar, reflexionar, tenir dubtes, qüestionar, activitats que quasi ja no practiquem…) suposo que veurem que això significa que preveuen un creixement de Barcelona i la seva perifèria.

Llavors, hauríem de valorar si serà positiu, agradable, engrescador, atractiu i viable per a les persones que viuen i viuran a Barcelona; doncs, no ho sé, jo no ho veig tan clar, perquè l’Ajuntament de la nostra capital ha hagut de legislar ja pel que fa al trànsit de vehicles, ja que hi havia massa pol·lució; també hem pogut sentir com molts veïns es queixen de la molèstia que els ocasiona trobar-se grans quantitats de turistes deambulant quan surten de casa i, finalment, també hem vist com els preus de les habitatges estan a nivells prohibitius per a la major part de la població, fins al punt que molts joves no es poden emancipar i han de viure a casa dels pares.

Per tant, Barcelona ha de continuar creixent? Una ciutat ha de tenir unes dimensions humanes, ha de ser per viure les persones, no tan sols un lloc on fer negoci o per visitar. Una ciutat ha de ser un lloc agradable per viure, amb qualitat de vida, on poder tenir una habitatge digna, no cal un palau, però sí un piset. Hi ha països que, per frenar el creixement d’una ciutat, quan ja ultrapassa els límits de el saludable i digne, comencen a castigar via impostos als qui volen començar a residir allí i primen, amb deduccions fiscals, altres ciutats menys poblades, per exemple.

I, en segon lloc, he de tocar el tema del canvi climàtic, ja que aquests dies, principis de novembre, estem assistint a la representació teatral de la cimera i de la reunió del G 20; ja fa anys que, en l’àmbit mundial, s’hi haurien d’haver pres mesures per frenar l’escalfament global i l’augment de temperatures, però he de dir que això passa perquè s’ha de complir la paraula (la de la Bíblia, l’única que val) de què la segona neteja del planeta serà per foc (igual que la primera va ser per aigua, que queia i brollava de la terra, ara serà igual amb el foc, que, per cert, ja ha començat…); hem de tenir en compte que a Àustria ja estan treballant amb un escenari sense neu, i aquí volen construir infraestructures per fer uns jocs d’hivern… quan el Pirineu no té la mateixa altitud que les muntanyes de centre Europa; també cal destacar que hi ha empreses de referència en cultius de vinya que estan comprant terres al Prepirineu, perquè prompte ja no podran conrear les seves propietats actuals, que restaran a indrets massa càlids.

Només així podem entendre que, contra tota raó i contra la sostenibilitat del planeta, la Xina digui que posarà el fre a la contaminació l’any 2060 i l’Índia que no posa data, perquè ells ara també volen créixer…

Som una espècie intel·ligent? Doncs mireu, les imatges de gent prenent-se fotos amb el volcà de la Palma de fons (s’anomena turisme volcànic, i jo en dic borreguisme…) no ho demostren especialment, donat que representen molt de sofriment. Arribarem al 2040 superant els 2° d’augment de la temperatura, donant compliment a la paraula, i el que es viurà llavors al nostre planeta no crec que sigui desitjable per cap persona, de cap condició. Finalment, cada u haurà de respondre individualment de les seves accions, tothom.

Pablo escrigué a l’Epístola als Romans 2:4 del Senyor Jesucrist: “¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? 5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant càstig per al dia del càstig, quan es manifestarà el just judici de Déu. 6 Ell pagarà a cadascú segons les seves obres. “Així cada u recollirà segons les seves obres, com està escrit.

Enric Panisello Palomo
Enric Panisello Palomo
Professor de secundària
ARTICLES RELACIONATS

Quina és la veritat?

Falsos i assassins

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 3 =

Últimes notícies