HomeOpinióTribuna obertaNo se'n donen vergonya

No se’n donen vergonya

A començament de l’estiu del 2007 es va començar a gestar el projecte Castor sent president d’Espanya José Maria Aznar i tenia al capdavant d’economia el Rodrigo Rato, i es va acabar el projecte en les dues legislatures següents del Rodríguez Zapatero, amb la complicitat d’ACS que va ser l’empresa que va obtenir la concessió a través de l’empresa Escal UGS -el seu president és el Florentino Pérez- que va ser l’executora del projecte. Fa temps que la capital del regne s’ha convertit en la cova d’Alí Baba amb una correcció, i és que no són quaranta lladres sinó molts més, empresaris, polítics i alguns sectors de la justícia que conspiren per enriquir-se a costa de la ciutadania i fan com els amics de la màfia: s’ajuden i es cobreixen uns als altres, quedant els danys col·laterals pendents perquè els paguen els ciutadans, renegant de tota la responsabilitat tal com ha passat amb el projecte Castor.

Va ser l’home de confiança de Florentino Pérez, l’enginyer de mines Recaredo del Potro, l’encarregat de capgirar l’opinió negativa del territori cap al projecte Castor, amb promeses de creació de llocs de treball i riquesa per la zona, i per arribar a l’objectiu va injectar molts diners a totes aquelles entitats que posaven bastons a les rodes per no aturar-lo, però tot i els avenços els sectors del territori que eren molt crítics amb l’obra seguien endavant amb la seua lluita. Dir que va ser una lluita desigual perquè els directors del projecte no donaven cap informació. Eren desinformacions per a confondre als ciutadans i posar en evidencia als que no hi estaven d’acord. L’escriptor Jordi Marsal en el seu llibre Castor anomena al Recaredo del Potro com un encantador de serps.

El projecte va tenir la complicitat del govern socialista, en especial de la ministra del Medi Ambient i Agricultura, Cristina Narbona, la dona del Josep Borrell -està tot dit-, que va aprovar la Declaració d’Impacte Ambiental assenyalant que no calia l’estudi de sismicitat quan de normal és obligatori, plegant-se a la voluntat de l’empresa, que seguia amb el seu discurs dient que les injeccions de gas no generarien cap terratrémol. El que va passa ja ho sabem tots, començant el projecte el 2010, deixant de banda el tema ambiental i econòmic.

La trampa ja estava escrita, el PSOE quan es va fer el contracte per donar la concessió a Escal UGS, que va fer incloure una clàusula d’indemnització per si l’obra s’aturés o no s’arribés a fer (de 1350 milions d’euros); que aniria a càrrec dels pressupostos generals i que el PP de Rajoy va recolzar. Tots s’ajuden i es cobreixen i aquí en tenim la prova, això estava cuit a la cova. Florentino, sabent que tot anava a favor seu, va començar a dir que es volia retirar del projecte i rescindir el contracte, cosa que va fer i sense la mediació de la justícia -que va ser posterior-, el Rajoy va abonar els 1350 euros en pocs dies. Els amics de la llotja del Bernabeu van acabar la faena espoliant a tots els ciutadans per pagar al seu amic.

Però això no és tot. La rapidesa amb què el govern va pagar a l’empresa ens feia suposar que també ho faria amb els damnificats dels terratrémols del territori, però no ha sigut així. S’ha batallat per totes les accions que haurien de ser indemnitzades, allargant-se en el temps, provocant greus problemes als ciutadans afectats. I encara tenim es problemes al territori i sembla que algun l’haurà de solucionar la UE, com el tema de la plataforma i el que es va deixar al fons marí. Encara avui s’estan fent estudis, el més recent el del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), d’abril d’aquest any, que ha revelat els mecanismes que van produir els sismes que varen tenir lloc després de la injecció de gas, que va fer una sobrepressió amb un efecte de flotació del gas. Això va provocar que la falla d’Amposta es mogués provocant els sismes als pobles del costat del projecte. No cal dir que els grans perjudicats són els ciutadans del territori, que sense opinar ni decidir els hi varen posar un gran problema a casa, i ara toca que el president del govern acabe d’una vegada per sempre amb tot el que queda del projecte sense esperar que ho arreglen els de fora. Cosa difícil perquè no som de la cova, però ho esperem.

Joan Cunill
Tècnic en medi ambient
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 67 = 69

Últimes notícies