El cranc blau americà (Callinectes sapidus) és una espècie exòtica que ha ocupat el Delta de manera relativament recent i encara se’n desconeixen moltes característiques sobre el comportament i les migracions. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC), la Fundació Barcelona Zoo i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), lidera un experiment per esbrinar quants quilòmetres poden recórrer els crancs en els ecosistemes del Delta i quins patrons de moviment fan segons l’espècie i l’època de l’any. Per això, aquest matí, l’IRTA, estudiants de l’IEPAAC, pescadors de la confraria de Sant Pere de la Ràpita i personal de la Fundació Barcelona Zoo s’han desplaçat a la llacuna de l’Encanyissada per capturar i etiquetar 500 exemplars de cranc blau i alliberar-los de nou a la llacuna. Al llarg de la campanya, els pescadors els recolliran a mesura que en vagin trobant en qualsevol lloc del Delta i n’indicaran als científics la localització, la talla i el sexe, tot i que “la col·laboració està oberta a tota la ciutadania“, explica Verónica López, professora de l’IEPAAC i membre del Comitè de Cogestió del Cranc Blau a les Terres de l’Ebre.
Els ecosistemes deltaics són hàbitats molt més petits que els natius del crancs la costa Atlàntica. Això, segons la investigadora de l’IRTA Patrícia Prado, pot fer que “la dinàmica de moviments del cranc al llarg de les diferents estacions de l’any sigui totalment diferent que la del seu hàbitat d’origen, cosa que encara estem investigant“. A la primavera es va fer la primera part de la campanya a Riumar, on la majoria de crancs etiquetats eren femelles. L’anàlisi de les dades apunta que “després de l’aparellament, les femelles surten de les llacunes per pondre els ous i recorren una mitjana d’entre 1,1 i 2,8 km direcció cap al mar, tot i que alguns individus els van capturar a 5 km des del punt de l’alliberament“, remarca Prado. Dels 500 exemplars alliberats avui a l’Encanyissada, n’esperen capturar un 20% al llarg de la tardor i l’hivern, una dada que, segons les expertes, ja seria “prou fiable” per obtenir els patrons migratoris tant de mascles com femelles i saber quins ambients colonitzen.
Aquesta informació serà molt útil per orientar les accions de gestió i establir punts de pesca per controlar-ne la població i prendre decisions amb criteri. En altres punts del Mediterrani ja s’ha demostrat que no és possible erradicar el cranc per complet, per això l’objectiu se centra a mantenir les poblacions en nivells assumibles pels ecosistemes que ocupen. Des del 2017, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) va iniciar-ne el seguiment amb la creació pionera del Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre, que integra membres de confraries de pescadors, científics, ecologistes i la pròpia administració per garantir una explotació del cranc blau que faciliti unes condicions econòmiques, ambientals i socials òptimes. Des d’un primer moment, l’estratègia instaurada és que la pesca professional sigui l’eina principal per controlar-lo, i això no hauria estat viable si s’hagués inclòs al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. L’interès gastronòmic i el valor que té el cranc blau en alguns mercats va obrir les portes perquè fos el mateix sector pesquer, el principal afectat, qui posés fre al cranc, amb resultats molt positius.
La campanya d’estudi de captura i recaptura de cranc blau al Delta forma part del projecte “ECESIS: Ecologia i impacte del cranc blau americà a les llacunes costeres, estuaris i aigües marines adjacents al Mediterrani espanyol”, coordinat per l’IRTA, amb la participació de la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i el Centre Oceanogràfic de Múrcia (IEO) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, i el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que estudien els patrons de moviment del cranc en altres indrets com el Parc Natural de l’Albufera de València.
