Què és EURECAT?
Som un centre tecnològic on es genera coneixement científic i tecnològic amb suficient maduresa per a ser implantat com a solucions per a la societat. Som el pont natural entre la recerca aplicada i el teixit econòmic. La nostra filosofia és transformar la ciència d’avui en la tecnologia del demà.
Com es traduïx això en riquesa econòmica i creació de llocs de treball?
Nosaltres no monetitzem el coneixement; per a això ja hi han les empreses a qui ajudem a desenvolupar tecnologia a mida. Som el que s’anomena un hub d’open d’innovation de diferents sectors pertanyents a tres grans àmbits: industrial, digital i
biotecnològic.
Basen el seu treball en l’experimentació.
Les consultories treballen amb allò existent, que ja està al mercat. En canvi, nosaltres fem coses que encara no existixen, experimentem coneixements que no estan prou madurs per a ajudar les empreses en el disseny de nous productes o serveis.
Són al darrere de projectes innovadors.
De disciplines molt diverses. EURECAT ha contribuït, per exemple, en iniciatives de processament d’àudio digital, en la tecnologia que fa possible la impressió 3D de prototips metàl·lics, en la personalització massiva d’objectes com ulleres, o en el desenvolupament de la tecnologia que crea un pocket piano, plegable i portable, entre moltes altres
innovacions.
També investiguen en l’àmbit de la Covid-19.
Hem desenvolupat la mascareta ALEU, que és reutilitzable i reconfigurable, i un projecte de detecció de la Covid-19 en aigües residuals. També hem impulsat uns cinturons de monitoratge fetal d’un sol ús, desenvolupat conjuntament amb una empresa emergent de la URV creada per tres llevadores de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC).
A Terres de l’Ebre, EURECAT té un centre a Amposta.
Precisament en este espai, EURECAT està creant un banc de proves i experimentació, un living lab, d’adaptació al canvi climàtic i economia circular basant-nos en el capital social i natural que té el delta de l’Ebre. Ho fem seguint la metodologia de cocreació, codisseny i cogestió amb els agents socioeconòmics del mateix territori. Comptarà amb participació publicoprivada. El nostre centre d’Amposta també és capdavanter en impressió de peces en 3D reforçades en fibra contínua.
El delta és l’esgraó més dèbil del territori. Em diu que també hi estan treballant per a preservar-lo.
Conjuntament amb altres organismes de recerca, com per exemple l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), liderem un projecte basat en intel·ligència artificial (AI) per a monitoritzar el Delta i evitar-ne la degradació. Mesurem, en essència, paràmetres mediambientals com la concentració de CO2, partícules en suspensió, variacions tèrmiques o l’estat dels aqüífers. La idea és generar models per adoptar contramesures.
S’estan fent coses molt potents però aquí ens perdem sovint en debats de curta volada. Vostè que coneix bé l’Ebre, quant creu que hi ha de maltractament institucional i quan d’acomplexament?
50-50. Hi ha una retroalimentació. A Barcelona, com més acomplexat et veuen, menys cas et fan. I a l’inrevés, com més s’abandona el territori, la societat entra en una espiral de queixa.
Quina és la seua recepta?
Espolsar-nos els complexos de sobre i creure una mica més en el nostre potencial i autoestima.
El model productiu no ajuda?
Som massa dependents dels serveis, turisme i agricultura.
Necessitem indústria, però no a qualsevol preu.
L’Ebre té una ubicació estratègica, encara que les comunicacions són millorables. La qualitat de vida i la climatologia són actius importants. Cal apostar per la digitalització.
Que el Govern destine només un 0,5% del pressupost a polítiques d’empresa no és encoratjador.
Els governs de la Generalitat no han estat business friendly des dels anys 90. I ara en paguem les conseqüències. Si no tenim una indústria potent, autòctona i arrelada al territori serà complicat que ens en sortim.
L’Ebre és la primera àrea 5G rural de Catalunya on es testa esta tecnologia. Com ho podem aprofitar?
És clau per a qui gestiona grans volums d’informació i necessita reaccionar en temps real. En agricultura, per exemple, amb la gestió intel·ligent de conreus i l’aprofitament òptim dels recursos naturals; o en turisme, monitoritzant els moviments dels visitants i creant experiències immersives en qualsevol lloc.
Quina relació té vostè amb l’Ebre?
M’he criat entre Tortosa i Roquetes. La meua família va ser l’última propietària de l’Hotel Siboni. El meu pare m’ha ensenyat a estimar estes terres i m’ha transmès els seus valors. Per això, de vegades, em sap greu quan observo determinades actituds de resistència al progrés.
