HomePolíticaEuropa truca a la porta: lliçons del 12M a l’Ebre

Europa truca a la porta: lliçons del 12M a l’Ebre

Res tornarà a ser igual després de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 12 de maig. Molt s’ha dit sobre els impactes en la política catalana, principalment la victòria del PSC en escons i en vots per primer cop des de 1980, però també que el catalanisme hagi perdut la majoria absoluta.

L’ona d’expansió d’aquell dia també s’ha fet notar a les Terres de l’Ebre en tres aspectes que he observat i que us detallo tot seguit: l’abstenció, el cas d’ERC i els factors AC i VOX.

La gran baixada electoral d’ERC en un territori on portava guanyant des de l’any 2017 no es pot explicar sense el fenomen de l’abstenció, un fet que s’ha produït a tot Catalunya. És cert que la participació va pujar en relació al febrer de 2021, any de pandèmia, però on cal fixar-se és en les de desembre de 2017. A tall d’exemple, llavors al Baix Ebre van votar el 77,90 % dels electors amb dret a vot i a les altres tres comarques encara més. El passat diumenge al Baix Ebre la participació va ser del 53,30 %. Bona part de vots independentistes en comarques com el Montsià s’han perdut per aquí, per un electorat desencantat que possiblement no ha vist la necessitat d’anar a votar perquè no es donen les circumstàncies excepcionals que es donaven llavors, juntament amb el fet que l’electorat d’ERC, en el conjunt de Catalunya, és menys fidel que el de Junts i el del PSC.

Però tot i així, observant el mapa de guanyadors per municipis en el conjunt de Catalunya, no deixa de sorprendre que és aquí on es condensa el color groc d’ERC, encara que el color no estigui tan estès com ho estava el 2017 i 2021. ERC sap fidelitzar votants aquí, ja sigui per la posició contrària a la interconnexió de xarxes, clarament demostrada en responsabilitats de govern, ja sigui també per forts lideratges consolidats en municipis com Amposta, Campredó, Flix o Roquetes. Molt malament hauria d’anar-li a ERC per continuar perdent aquests suports.

I malgrat tot, el factor del qual tothom parla ara a Catalunya és el de la irrupció d’un nou partit polític, l’Aliança Catalana (AC) de la Sílvia Orriols. La dada és la següent, AC ha tret el 4,18 % dels vots a les Terres de l’Ebre, per sobre de la CUP amb un 3,93 %, mentre que al conjunt de la demarcació té un 3,51 % i de Catalunya un 3,78 %. Ha tret resultats significatius a la Palma d’Ebre (10,30 %), Rasquera (9,22 %) o Tivenys (8,62 %), però no és menys significatiu el 9,55 % en una secció censal de Ferreries a Tortosa. Això en un territori tan allunyat del Ripollès i per part d’un partit amb un pressupost de campanya molt reduït. El seu missatge, irradiat sobretot a partir de X, ni tan sols es coneix que estiguin usant TikTok o Instagram activament, ha entrat bé a l’Ebre. Si es quedarà o s’expandirà caldrà veure-ho. VOX per exemple sembla ben implantat en municipis com Godall, des del 2019, però també a Alfara de Carles o Masdenverge. Desconec el motiu, però sospito que és per l’afició comuna als bous i la caça en aquests tres llocs.

Un partit com AC, amb un missatge simplista centrat en la immigració i més específicament la musulmana, ens posa sobre la taula de sobte els mateixos debats que des de fa temps s’estaven plantejant en diferents punts d’un continent europeu cada cop més individualista, des de Polònia fins a Portugal. Quin és el nostre model demogràfic? Podem integrar tanta immigració en tan pocs anys? No som tan diferents com ens pensàvem, i aquí segurament la demografia, el decés de molta gent gran que va viure el franquisme i la majoria d’edat de les generacions digitals, més individualistes, hi té a veure. De segur que se’n parlarà de tot això, amb AC o sense, i més ara que ens trobem a les portes d’unes noves eleccions, en aquest cas al Parlament Europeu.

Jordi Arrufat
Jordi Arrufat
Politòleg
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 8 =

Últimes notícies