Pregunta: Com valora els resultats d’ERC el 10-N?
Resposta: Molt positivament, no només perquè hem revalidat la victòria, sinó perquè el conjunt de l’independentisme ha crescut en vots i en escons. Catalunya ha respost en contra de la sentència de la vergonya, ha dit no a la repressió i ha refermat l’aposta pel diàleg i per buscar les solucions polítiques a un conflicte que és polític.
P: Han guanyat, sí. Però la seua força és l’única formació sobiranista que perd vots i retrocedix respecte de l’abril.
R: Som una força independentista i d’esquerres, i fins ara a les eleccions generals no s’havia presentat cap altra força independentista i d’esquerres, com en este cas la CUP. Per tant, és normal que hi haja electorat que, en altres ocasions, ens havien votat i ara hagen canviat el vot. Ho entomem amb naturalitat. Hem de tenir en compte que a l’Ebre, ERC hem guanyat a 49 dels 52 municipis i guanyem, també, per primera vegada a unes generals a municipis tradicionalment de vot socialista com Tivenys i Sant Jaume d’Enveja i això és una tònica, la penetració d’ERC en els llocs més difícils per a l’independentisme, que es dona amb més evidència encara a les àrees metropolitanes.
P: Com valora el preacord entre PSOE i Podemos?
R: En primer lloc, cal dir que
se’ns ha pres el pèl força mesos, perquè resulta que en menys de 24 hores s’ha fet el que no es va fer en cinc mesos. És una mostra de la frivolitat en què es mou la política espanyola. En segon lloc, els punts de l’acord queden molt lluny del mínim exigible per a resoldre el conflicte polític a Catalunya, que ha de passar per reconèixer el conflicte, i no reduir-ho a un “problema de convivència”, com afirma el punt 9 de l’acord.
P: Quin paper tindrà ERC? Tot fa pensar que serà la primera força amb qui es voldrà negociar.
R: Defensarem una sortida política i una negociació. És a dir, exigirem que seguen a la taula per a abordar políticament el conflicte i que ocupen la cadira que fa tant temps que està buida. Una taula que no ha de tenir limitacions i que ha de ser d’igual a igual. Cada part ha de poder plantejar les seues propostes polítiques. El referèndum d’autodeterminació, per exemple, s’ha de poder discutir. A més, el resultat de la negociació ha de tenir garanties de compliment. Ara mateix la nostra posició és un “no” i queden clares quines són les nostres condicions per a poder continuar el camí
