La Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia ha confirmat que iniciarà el desplegament del regadiu en tres zones compactes, com ja va anunciar fa setmanes esta publicació, que sumen prop de 1.400 hectàrees de les 16.400 per a les quals està previst el projecte en la seua màxima expressió. Segons el nou president de l’entitat, Josep Lluís Gimeno, el Departament d’Agricultura, que porta invertits més de 100 milions d’euros en l’obra, farà públic a finals del mes de gener el calendari d’arribada de l’aigua a les finques dels pagesos adherits de les tres zones pilot: prop d’un centenar d’hectàrees a la zona de Xerta i Aldover, la zona més propera a la captació del riu i on més ha costat trobar regants; prop de 400 hectàrees a Roquetes (zona 2) i més de 900 a l’anomenada zona 3, als termes de Santa Bàrbara, la Galera, el Mas de Barberans i també Roquetes, per on segons Gimeno, en declaracions a Canal Terres de l’Ebre, les zones 2 i 3 estarien a prop de fusionar-se.
Les obres per a portar l’aigua del canal fins a estes zones ja s’haurien tret a licitació, segons Gimeno mateix, i ara ja només queda que el govern afine amb la data d’inici de les obres.
Segons el nou president, la sequera persistent ha ajudat a disparar l’interès dels pagesos pel canal, passant de les 380 hectàrees adherides el passat 2017, a partir de l’aprovació del full de ruta per a materialitzar el projecte, a les més de 4.700 actuals, disperses però que inclouen les tres zones de concentració esmentades. Una xifra que suposa encara una mica més de la quarta part de la superfície total prevista, a la qual no renuncien a assolir.
Fins i tot un dels projectes de la nova Junta de la Comunitat passa per portar aigua fora de la taca de les 16.400 hectàrees inicialment definida. Es tractaria, segons ja va posar damunt de la taula el president sortint Lluís Cortiella, de regar amb aigua del Xerta-Sénia finques que estan per damunt de la cota 200, sobretot al terme municipal del Mas de Barberans, a la falda dels Ports, però també als termes de la Galera i Godall, a la serra de Godall. “És on hi ha més dificultats per a fer pous i per tant on hi ha molta demanda de regadiu”, explicava Cortiella. Seria una iniciativa a executar a quatre o cinc anys vista, però la Comunitat ja ho ha plantejat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que hi donaria el vistiplau, segons Cortiella, si no es modifica ni el cabal de la concessió (74 hectòmetres cúbics anuals) ni la superfície global a regar. És a dir, algunes de les 16.400 hectàrees canviarien de lloc, tot i que encara cal madurar-ho.
El que sí que ha dixat clara la Comunitat, després que la PDE s’haja tornat a mostrar contrària al Xerta-Sénia per la seua “sobredimensió” i perquè fa arribar l’aigua prop d’un territori tradicionalment sol·licitant del transvasament del riu, és l’oposició absoluta a l’ús del regadiu per a un possible transvasament, segons es va aprovar per part de l’assemblea de regants.
