HomeSocietatFil a l’agulla pel Delta, tres anys després del Gloria

Fil a l’agulla pel Delta, tres anys després del Gloria

A l’edició en paper del Setmanari l’Ebre, en el número 1.062 de divendres 20 de gener del 2023 es publica que este divendres farà just tres anys que arribava a la costa catalana el temporal Gloria, un dels fenòmens meteorològics més extrems dels últims anys i que va posar en evidència la fragilitat del delta de l’Ebre i la urgència d’actuar-hi. L’embat va ser devastador. Va esborrar platges i dunes, i l’aigua del mar va penetrar tres quilòmetres terra endins i va envair 3.000 hectàrees d’arrossars. També l’illa de Buda va quedar sota l’aigua, i la força de les onades va esquerdar per diferents punts la barra del Trabucador. “No és un dia per a celebrar”, constata la portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Susanna Abella; però sí que, probablement, el Gloria va posar definitivament el Delta a l’agenda política i, encara que siga amb retard i després de mesos de retrets mutus entre administracions, es pot dir que s’ha posat fil a l’agulla.

D’un costat, l’Estat està mobilitzant 317.000 metres cúbics de sorres per a protegir-ne els punts més vulnerables, la Marquesa, el Trabucador i Buda. L’actuació es troba aproximadament a l’equador, i la previsió és que acabe a mitjans de març, segons el director provincial de Costes de l’Estat, l’ampostí Toni España. Les màquines van haver de parar esta setmana al Trabucador, per l’amenaça del temporal Fien, que posarà a prova la resistència de les primeres actuacions preventives que s’han fet mai al Delta. També es preveu que abans de l’estiu es puga aprovar la versió definitiva del Pla de protecció del Delta, cridat a ser l’eina estratègica superior que fixe el full de ruta per a la conservació i gestió del delta de l’Ebre. Actualment, el Ministeri està fent l’avaluació ambiental estratègica del Pla. “La presentació del Pla s’haurà retardat un any perquè tant la Generalitat, com el Parc Natural com els agents del territori van demanar esta avaluació estratègica, que l’Estat creia que no era imprescindible, perquè cada projecte haurà de tenir la seua tramitació ambiental. Ara no ve d’unes setmanes i allò important és que tinguem un Pla a gust de tothom per als propers 25 o 30 anys”, valora España, que assegura que el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Moran, s’ha compromès a tornar a reunir-se amb la Taula de Consens -ja va visitar el territori al desembre- abans de donar per bona la versió definitiva del Pla.

De l’altra banda, la Generalitat va anunciar a la tardor una Estratègia Delta, amb accions a curt, mitjà i llarg termini. Abordarà en breu un projecte nou d’acord amb el Ministeri, les guardes de les llacunes de les badies, i a continuació farà el camí de guarda dels Alfacs, actualitzant el projecte que va redactar i no va executar l’Estat a través de l’antic CPIDE. Només es va aixecar i inaugurar un petit tram inicial. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) valora el pas endavant del Govern català.

Zona dels Bascos. Foto: Servicio Provincial de Costas

Comissió Bilateral i Comissió per la Protecció

El cas és que ara, en el marc d’un nou clima que ha girat el full de les hostilitats, els dos governs han acordat una comissió bipartita per a consensuar tots els projectes, independentment de qui els execute, i la Generalitat ja ha dit que preveu destinar 100 milions d’euros en els propers 10 anys per a actuar en les zones de la seua competència, és a dir, a les àrees protegides de l’interior. “Des que les competències de Medi Ambient van passar de Territori a Acció Climàtica, la cosa ha canviat molt perquè la Generalitat ha assumit que pot fer coses”, valora España. El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, també ha transmès recentment que el nou escenari és de màxima col·laboració entre els equips tècnics del Ministeri i de la Conselleria.

La Generalitat també ha anunciat la creació d’una Comissió per la Protecció del Delta per a integrar totes les sensibilitats, ja que la Taula de Consens només inclou ajuntaments i regants. La PDE ho valora bé, però la seua portaveu Susanna Abella demana “que es reunisca periòdicament i passe comptes; si no, no servirà”.

La PDE aprova l’estratègia de mobilització de sorra a la costa, però continua posant l’accent en la necessitat de rescatar sediments dels pantans per a lluitar contra la subsidència i la regressió. L’eterna dicotomia entre mesures més dures o més toves no s’ha superat del tot, però també en este punt es comença apreciar una tendència cap a un punt intermig. “Com a plataforma ens trobem una mica al mig [entre els ecologistes i els que se centren a intentar recuperar terreny al mar] i intentem entendre totes les posicions, que són bones per a sumar”, reflexiona Abella en el tercer aniversari del Gloria. “No només hi juga el que està passant a la costa, sinó que hi juga molt el que està passant riu amunt. La Taula de Consens, per exemple, no demostra gaire interès a qüestionar la gestió de la conca. S’entén, però, aleshores, que ho hem de fer nosaltres. Hem d’exigir que esta gestió no perjudique el tram final del riu, la qual cosa no vol dir estiguem en desacord amb allò que s’està fent al territori”, diu Abella, en relació amb els moviments d’arena al litoral.

No podem donar el vistiplau a tot el que sorgisca de la Taula de Consens, i hi ha gent que això no ho entén. Estem més focalitzats en els sediments perquè, si no ho defensem nosaltres, no ho defensaran els que tenen interessos concrets, però són coses complementàries. Si uns fan una tasca, nosaltres en fem una altra. Sense sediments, el Delta se’n va en orris, però sense moure sorres, potser quan arriben els sediments ja no queda Delta”, reconeix.

Zona del Trabucador. Foto: Servicio Provincial de Costas

Protesta al trabucador i calendari d’actuacions

La PDE ha convocat un acte per a diumenge, a la barra del Trabucador (a partir de les 12 h), per a denunciar que, tres anys després del Gloria, encara no hi ha establert un Pla concret d’actuacions amb pressupost i cronograma. Això és el que ha d’aportar el Pla estatal de protecció. España garantix que “inclourà un calendari concís i una eina de finançament, com al Mar Menor, i un compromís de revisió quinquennal dels objectius”.

Esta era també una de les peticions concretes de la Taula de Consens. España confirma que el Pla tindrà tres grans eixos: un transvasament periòdic i estructural d’arenes, per mitjans terrestres o marítims; la mobilització de sediments, a partir dels estudis de disponibilitat i qualitat d’estos, i les anomenades zones d’acomodació -cedir franges de fins a 500 metres al mar-, el punt més polèmic i que més oposició va aixecar a la Taula de Consens i més controvèrsia ha generat al territori.

Les controvertides zones d’acomodació

Segons han explicat a Radio Delta i a Canal Terres de l’Ebre el portaveu i el director tècnic de la Taula, Xavi Curto i Rafa Sánchez, respectivament, l’ens ha demanat al Ministeri que modifique l’ordre dels factors i ajorne la possible aplicació de les zones d’acomodació -Curto opina que “no són ben bé actuacions de protecció”- fins que es puguen avaluar els resultats de la mobilització d’arena o de sediments. En canvi, el Ministeri és partidari d’incorporar-les ara. L’avaluació ambiental estratègica i les negociacions amb la Taula acabaran marcant el signe final del guió. En tot cas, España matisa que les zones d’acomodació només s’aplicarien al frontal marítim de Deltebre, perquè a l’hemidelta sud ja n’hi ha de naturals, atesa l’amplària de les platges del Serrallo o dels Eucaliptus. La Taula també va exigir que la modificació dels límits del domini públic marítim terrestre quedés al marge del Pla de protecció, perquè és una qüestió administrativa.

Les sensacions entre alcaldes i regants no són dolentes. “Volem pensar que el consens i l’acord són a prop”, sosté Rafa Sánchez. “El Delta està en unes condicions febles, però acceptables, i s’ha recuperat de l’impacte del Gloria perquè hem tingut tres anys bons i hem guanyat temps”, afirma; i a continuació matisa: “Això pot canviar d’un moment a l’altre perquè en 50 anys el Delta ha perdut tota la resiliència. S’està recuperant el Delta mínim, però hem d’aspirar a recuperar el Delta que necessita el territori”. Ara bé, Sánchez demana “paciència”, un cop semblen encarrilats el compromís de les administracions implicades i l’exploració i aplicació de solucuions.

Experiència i aprenentatge

La Taula valora sobretot que per primera vegada es reconega la subsidència i es parle de sediments, tot i que considera que caldria ser més ambiciosos i posar-hi més recursos, i especialment que per primera vegada s’haja fet un moviment d’arena de manera proactiva i no pas a remolc dels efectes dels temporals, així com que això haja tingut una bona resposta social, gairebé sense fissures, i que esta experiència servisca com a banc de proves per a traure conclusions sobre el comportament del Delta i l’eficiència d’estes mesures. “Fins ara, la gran mobilització de sorres l’havia provocat el Gloria mateix”, recorda Sánchez.

La Taula de Consens també destaca que s’estiguen aplicant tècniques diferents segons les característiques dels punts que cal reforçar. Xavi Curto explica, després de visitar les obres, que al Trabucador s’hi està articulant una duna doble, però discontínua, per a no impedir del tot que la mar puga travessar la barra quan hi ha un temporal, o que a la Marquesa s’han distribuït els anomenats motors de sorra: acumulacions d’arena, com a dunes perpendiculars al mar, que puga fer el camí natural cap a la part interna de la badia en cas de temporal.

A més de l’experiència que atorgaran estes accions, i de les conclusions compartides per països com Holanda, on Sánchez recorda que porten 30 anys gestionant sorres, la Taula considera clau el resultat de les batimetries que està fent la Generalitat, tant per a conèixer la topografia del fons marí com els punts on hi ha més volum d’arena disponible.
Sánchez creu que amb els resultats d’estos estudis a la mà -abans de l’estiu hauria d’estar la informació disponible- es podrà ponderar en quina mesura és aplicable l’experiència holandesa al Delta. “Si considerem que calen entre 9 i 11 milions de metres cúbics de sorra per a estabilitzar i recuperar el Delta, no és el mateix que en tinguem 30 de disponibles que 300, pels costos, per l’impacte i per tot plegat”, posa com a exemple el responsable tècnic del grup de pressió d’ajuntaments i regants. De moment, la Taula es vol aferrar al seu paper “institucional” i es manté al marge de les mobilitzacions de protesta, com la que ha convocat la PDE este diumenge, tot i que Sánchez aventura que la majoria de membres de la Taula seran, a títol individual, al Trabucador.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

59 + = 67

Últimes notícies