Aquest no és el primer cop, ni de ben segur serà l’últim que escriuré sobre aquest tema. Malauradament crec que encara queda molt camí per fer i per això em repeteixo.
Un dia em vaig adonar que moltes de les converses de whatsapp amb amigues, amb la meva germana o mare tenien una frase que es repetia molt sovint: “ja he arribat a casa, tot ok”, “a caseta! Bona nit!”, entre d’altres molt semblants. I crec que no soc l’única… Avisar que ja som a casa ‘bé’ no és normal. Les dones ens hem acostumat a anar pel carrer de nit amb pas lleuger mirant als costats, a tenir ensurts per sorolls, portar les claus entre els dits de la mà ‘pel que pugui passar’… No és normal! El normal seria anar passejant sense por i tranquil·les.
També ens cansa sentir-nos observades quan passem al costat d’un grup d’homes i esperar que no ens diguin res. Si et diuen una floreta i contestes encara ets “una borde”. Algú demana que ens llencin floretes? Creieu que ens agrada? Doncs no… També a la feina o a les temporades que treballo al restaurant dels meus pares he sentit comentaris que als meus companys (homes) no els diuen: “escolta guapa” o “ja pots portar aquesta safata?” i d’altres que ja he esborrat de la meva memòria. I la meva pregunta és, li dieu “escolta, guapo” o dubteu de les seves capacitats per portar una safata? I qui pensi que estic exagerant em dona la raó quan dic que hi ha molta feina a fer.
I la clau és l’educació des de ben petits. No s’hauria d’ensenyar les filles a com actuar si es veuen en perill o com defensar-se. S’hauria d’educar en la tolerància, el respecte i la igualtat. No hi ha coses, ni jocs ni joguines ni colors de roba de xiquets o xiquetes. Petites accions del dia a dia són les que canvien el futur. Tallar converses o respondre a comentaris masclistes que s’han dit ‘tota la vida’ poden ajudar a canviar la percepció i, a poc a poc, eliminar-los.
