En anys càlids, la garnatxa atura el metabolisme i activa la supervivència com a planta. Això desequilibra la composició d’àcids i d’alcohol i no permet la maduració completa dels tanins. Gairebé sempre avança i accelera la maduració, la producció es redueix i els vins resultants són menys làbils a les oxidacions. Per contra, la planta de carinyena no respon tan bé als canvis externs i intenta mantenir la integritat del fruit. Té menys capacitat d’adaptació. Per això, la carinyena vella s’ha mantingut només en determinades zones del Priorat, mentre que el cultiu de la garnatxa està més estès.
La resposta fisiològica de les dos varietats de raïm s’ha estudiat durant dotze anyades climàticament diferents. Quan plou molt a la primavera, la vinya pateix més a l’estiu i els millors anys són aquells que plou de forma moderada a la primavera.
La recerca forma part de la tesi doctoral que l’investigador va defensar el juliol passat. Inclou un mètode per fer fermentacions amb raïm heterogeni a petita escala, com sol passar en regions on la vinya té complicacions per madurar. També ha estudiat l’efecte de consumir vi procedent de diferents regions geogràfiques del Priorat. Segons Sànchez, beure vins del Priorat de dos zones molt diferents aporta la mateixa composició polifenòlica, però segons el vi, el grau alcohòlic més o menys elevat pot arribar a representar fins a un 10% del total de calories diàries necessàries.
Conèixer la composició fenòlica a més del grau alcohòlic ajudaria a valorar millor el consum de vi en pacients que pateixen de síndrome metabòlica, de manera que se’n podrien recomanar dosis més baixes.
