Nou de cada deu persones tenen o tindran al llarg de la seua vida problemes d’esquena, una dada que ens posa en xifres de pandèmia i que eleva esta afecció a primer problema de salut crònica al nostre país, i és la principal causa de baixa laboral. Una societat cada vegada més envellida i amb més ganes de fer esport que mai, fa que la traumatologia i altres especialitats properes com la medicina de l’esport o la fisioteràpia siguen el centre de totes les mirades.
En parlem amb el cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Clínica Terres de l’Ebre (CTE), Gerard Ginovart. La clínica compta amb tretze especialistes traumatòlegs que, sumats als de Rehabilitació i Fisioteràpia, i als de la Unitat de Medicina de l’Esport, configuren un equip transversal i experimentat que treballa en la prevenció, diagnòstic i tractament dels diferents trastorns de l’aparell esquelètic i locomotor.
Un 30 % més d’incidència
Que als traumatòlegs se’ls gira faena ho indiquen previsions com la que diu que en 10 anys les patologies d’origen ortopèdic augmentaran un 30 %. “La gent viu més i vol fer-ho amb major qualitat de vida. Si aquí hi sumem que tothom ha començat a moure’s i a fer esport, tenim la combinació que explica este increment de les consultes traumatològiques”.
El doctor Ginovart, amb una llarga trajectòria en el món de la cirurgia ortopèdica i traumatologia, explica a tall d’anècdota, la consulta d’un pacient de 77 anys que es queixa d’“algunes molèsties” després d’informar-lo que fa bicicleta dos dies (60 km), corre a peu dos més (15 km) i la resta de la setmana va al gimnàs. “Això era impensable fa uns anys, però avui la societat s’ha tornat més exigent, és més activa, fa esport i no té cap intenció de dixar de fer-ne”.
Una patologia en cada edat
Quines són les principals patologies que es veuen a les consultes del traumatòleg? Les franges d’edat marquen la diferència, explica el doctor Gerard Ginovart. “En els pacients de més de 70 anys s’imposen les artrosis de genoll, cadera i altres patologies de columna. Per altra part, l’esport ha passat a ser el protagonista en un segment important de la població d’entre 30 i 50 anys”, la qual cosa és positiva, segons el traumatòleg, perquè el sedentarisme i l’obesitat continuen sent els principals enemics per a la salut del nostre aparell locomotor. “Ara bé -precisa Ginovart- hem de tindre presents les nostres pròpies limitacions. I això no passa sempre. I llavors és quan es produïxen les lesions”. Alguns especialistes l’anomenen l’efecte germandat, referit a grups de persones que fan entrenament de manera conjunta i es marquen límits elevats sense tindre en compte les limitacions individuals.
Lesions infantils a l’alça
Una altra franja d’edat on les lesions de trauma han crescut d’una manera important és la dels menors de 25 anys. “La patologia del creixement va molt lligada a la intensitat de l’esport, i esta és avui molt important entre infants i adolescents”. En este sentit, el cap dels traumatòlegs de la Clínica Terres de l’Ebre advertix que s’han multiplicat els casos de lligaments creuats trencats en nois molt joves. “Repetixo: és bàsic practicar l’esport en totes les edats, també entre els més menuts, però alerta amb l’excés de competitivitat perquè ens pot portar disgustos”.
Noves tècniques i dolor
Gerard Ginovart se va posar en el món de la traumatologia perquè era l’especialitat que li donava un major ventall de tècniques que li permetien enriquir el seu coneixement sobre les patologies i el pacient. Ara bé, en els més de 30 anys d’exercici, posa en valor el salt que s’ha produït en l’última dècada gràcies a la introducció de tècniques artroscòpiques, la millora dels aparells per la imatge, la robòtica, la innovació en materials i, més recentment, la intel·ligència artificial i la medicina regenerativa. “El nivell de precisió avui és altíssim, però hem de tindre present sempre que no operen radiografies sinó pacients i això implica saber exactament què vol i què espera de nosaltres el pacient”.
En este sentit, el dolor és un factor clau en l’atenció al pacient. “Saber quin nivell de dolor patix algú és molt complicat perquè no hi ha una escala eficient per a mesurar-lo. A més, anem cap a una societat que no accepta el dolor i en què cadascú té una percepció diferent”. El repte per a l’especialista és ser capaç de desxifrar este dolor. “Si som capaços d’identificar bé la patologia, canviem la vida d’aquella persona”.
Fer-se gran amb salut
“Ens hem de moure, perquè qui no ho fa es descalcifica i perd capacitats cognitives. Si tens dolor, evita el sofà perquè agreujaràs el problema. Procurem dormir bé i no donem la culpa als matalassos, que avui ja no són de llana. I, molt important, cuidem la dieta”. En este sentit, en l’àmbit dels consells per a gaudir d’un aparell locomotor saludable, el doctor Ginovart recorda la correlació entre un budell sa i unes articulacions en bon estat. “Si hi ha patologies intestinals inflamatòries cròniques, molt probablement n’hi haurà també d’articulars, que seran també inflamatòries. Cuidem la panxa i cuidarem els ossos”.
