L’ofici d’abeller va lligat als Múria des de fa molts anys.
El meu rebesavi, Rafael Múria Llambrich, va fundar el primer lligallo d’arnes. A la segona meitat del segle XIX va ser dels primers al Perelló a canviar el model d’arna de palla i suro per les de fusta, més aptes per a la transhumància.
Van per la sisena generació.
Al llarg de la història, l’empresa familiar n’ha vist de tots colors. Durant la guerra, mon iaio es va emportar totes les arnes al Burgà, un pla que hi ha entre Rasquera i el Perelló. El mas on vivien es va acabar convertint en una mena d’hospital militar, on hi anaven els soldats a guarir-se de les ferides amb cataplasmes de mel.
Avui, Mel Múria es ven als magatzems Harrod’s de Londres.
Vam entrar en este luxós centre comercial gràcies a la nostra gamma gurmet. Això ens va obrir moltes portes. Avui ja som presents en 17 països.
Per què el Perelló és tan gran productor de mel?
Antigament, este poble tenia un terme molt gran, amb terres pobres, les habituals de les pastures i dels abellers. Al Perelló es produïx avui el 25 per cent de la mel de Catalunya.
Quantes abelles té?
Dos mil arnes. En plena producció n’hi poden haver 80.000 en cadascuna.
I totes saben on tenen la casa.
S’allunyen un màxim de 3 km de l’arna. Sempre hi tornen i mai s’equivoquen. Si les cuides bé, s’hi quedaran tota la vida.
Què implica cuidar l’arna?
Treure-hi la mel quan és plena. Si no ho fas, a la primavera, l’abella reina pot acabar marxant, emportar-se un grup d’abelles i fer un eixam que anirà a buscar un altre lloc on crear un rusc silvestre.
Des de quan domestiquem les abelles?
De molt antic. Les pintures rupestres, al llevant peninsular, ja ens mostren com mentre els homes caçaven, les dones i els fills manipulaven les abelles. Durant segles, la mel ha estat l’únic edulcorant. I primer va ser el vi de mel abans que de raïm.
La geometria dels ruscos és fascinant.
Les cel·les són hexagonals per aprofitar al màxim la capacitat d’emmagatzemar la mel.
Les abelles són disciplinades i organitzades.
Són d’una perfecció absoluta. Viuen per a treballar i moren treballant.
Aprenem-ne i tindrem governs més eficients.
Impossible. En una arna, qui no treballa no té una segona oportunitat.
Les abelles ens proporcionen més coses, a banda de la mel.
Gelea reial, pol·len, pròpolis, i abans que les espelmes es fessen amb parafina, la cera de les abelles ens ha il·luminat durant segles.
Quants tipus de mel hi ha?
Tants com plantes mel·líferes. A cada zona del planeta es fa un tipus de mel diferent. Al Mediterrani, les més habituals són les de romer, taronger o timó, molt nostres. A la zona nord d’Espanya abunda la de castanyer o de bruc.
Quina és la més apreciada?
La de romer, que també es fa a França, Itàlia o Grècia, és mundialment valorada. Però cadascú menja la que té més a prop. Com ha de ser.
La seua preferida?
Per dir-ne una… la del Pirineu. Porta til·la, regalèssia i altres flors. És molt saborosa i una de les que més premis ha reportat a la nostra empresa.
El d’abeller és un ofici nòmada.
Cada any fem sis o set transhumàncies. Anem seguint la primavera de manera indefinida. Comencem amb el romer a l’Ebre i acompanyem la seua florida fins a arribar al Pirineu.
L’abella és clau per al medi ambient.
Sense elles, el món no seria com és. L’abella és responsable del 70 per cent de la pol·linització als camps. Els hivernacles d’Almeria ens donen uns melons fantàstics gràcies a les abelles que viuen a l’interior. Però hi ha molts pagesos que encara no ho entenen.
Com és?
Molts no hi veuen la importància per als seus conreus i fumiguen amb productes que maten les abelles. Alguns ensulfaten en plena floració, malgrat que està prohibit. Les abelles hi van igual i és dramàtic veure-les morir de tornada a l’arna.
La solució és l’agricultura ecològica?
És l’única via. Hi treballem més a gust, perquè t’entens amb pagesos conscienciats.
L’abella és molt vulnerable.
Té molts enemics. La varroa, un àcar que xucla la nimfa de l’abella fins a matar-la. La vespa asiàtica… quatre exemplars poden acabar amb una arna en només un matí. Les llargues sequeres pel canvi climàtic l’afecten molt.
A vostè li fan mal les picades d’abella?
Com a tothom. Però estic immunitzat.
Què me’n diu de l’apiteràpia?
Que funciona. El verí de les abelles combat el reuma, l’artritis i altres dolències. Quan te la poses damunt del cos, l’abella busca el lloc on hi ha canvi de temperatura per saber on picar-te.
El món de les abelles té alguna cosa màgica.
Puc estar-me hores davant les arnes observant com entren i surten de la cel·la, com arriben carregades i es van rellevant. Són una lliçó de vida.
