HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catI la princesa va acabar amb el “príncep”

I la princesa va acabar amb el “príncep”

Hi havia una vegada un “príncep” molt treballador i simpàtic que era apreciat per tot el poble.

Tot va començar una nit d’estiu, quan la princesa es va fer mal en caure. Necessitava que el príncep la curés.

El príncep, en veure-la aparèixer, va creure que tenia una gran oportunitat, però no per ajudar-la, sinó per enganyar-la amb paraules boniques, i així enamorar-la.

La princesa no havia coincidit mai amb aquest tipus de príncep;
d’aquells qui diuen que han matat mil dracs i han conquerit mil terres. D’aquells que han cuinat mil plats i han patit mil guerres.

La princesa vivia un somni idíl·lic, però a mesura que s’apropava la data en què el drac sortiria de la seva cova, la seva relació s’anava enterbolint i fent-se dia a dia més estranya.

Hi havia vegades que el príncep feia un bon paper, atent i conciliador. D’altres que era desconsiderat i maleducat. La princesa tenia un gran dilema, ella estava enamorada, però veia que alguna cosa amb el príncep no rutllava. Com més passaven les setmanes, més veia que aquella magnífica capa de príncep, tan ben cosida i elaborada, era, de fet, una disfressa.

La princesa no s’ho podia creure. Ella es fustigava. Sempre s’havia considerat llesta, i no entenia com l’havia pogut enganyar d’aquesta manera.

Sense esperar-s’ho, va arribar el dia de la sortida del drac, un dia de cel clar i mig primavera. El drac sabia de la pràctica habitual del príncep, que cada any conqueria una jove amb promeses. Va batre les ales bastament i, en sortir de la cova a la recerca d’aquella dona forta però ferida, en veure-la, va acostar-s’hi i li va explicar tot el que ell sabia. La princesa, va obrir els ulls. El drac li havia donat una gran lliçó! Però ara, què havia de fer? Podia advertir tothom de la pràctica del príncep. Però ell també podria explicar una versió completament fictícia però amb aparença convincent. Llavors, havia de trobar la fórmula màgica que l’ajudés.

Meditant com, va optar per fer una narrativa, una prosa, en què explicava de forma objectiva els fets. Una vegada acabada, va fer-la circular, i així, d’aquesta manera, subtil i elegant, la princesa va poder fer arribar la seva veu a qui la volgués escoltar.

La princesa va aprendre una cosa molt important, i és que estimar és bonic, i qui se’n vulgui aprofitar no és de fiar.

A la princesa no li fa falta un príncep per ser princesa.

Gemma Escudero Marín
Gemma Escudero Marín
enginyera i professora
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 2 =

Últimes notícies