Entenc que els temps canvien, però considero que la nostra societat, i en especial el nostre jovent, deixa de banda massa coses importants, i això es culpa nostra, dels pares i mares que sembla no invertim temps educant i transmetem els valors que a natros ens han deixat. Un exemple clar considero estar en la vestimenta, estic al cas que la moda imposa certs colors o peces que canvien constantment, però amb aquesta excusa i la de prioritzar comoditat sembla que tot s’hi val. Quan jo era adolescent teníem roda de cada dia i roba de mudar, perquè no era el mateix anar a escola que anar al metge o a missa. I a més no en teníem massa perquè la roba era molt cara i sovint l’heretaves de germans, cosines o veïns… Avui dia és tan assequible que fins i tot generem contaminació amb la sobreproducció, però això donaria per un altre article.
La nostra vestimenta serveix de llenguatge, diem moltes coses que potser no ens hem parat a pensar. No es tracta d’anar d’etiqueta, però tampoc de sortir de casa com si vinguéssem del gimnàs, si us fixeu les nostres adolescents van cada dia amb malles, una dessuadora i unes esportives, això si de marca perquè pensen o pensem que el logo dóna categoria. Potser abans sí que les marques diferenciaven les classes socials, però ara amb tanta imitació qui sap el que és bo o no. Amb aquestes ratlles només vull fer una crida a fixar-nos una mica més amb la roba que portem i porten els nostres fills i filles, perquè massa sovint estem fora de lloc, i semblem o semblen tallats d’un mateix patró, sense personalitat. La nostra forma de vestir defineix com ens sentim, a què aspirem i què volem transmetre.
