Crec que amb aquest article se’m pot tirar molta gent damunt, però ja va bé. D’entrada, reconec que no n’entenc d’esports, no en tinc ni idea. Per tant, aquesta és una opinió de cor. Per a mi, la igualtat real arribarà el dia que puga veure un partit del Barça (primer equip, primera divisió, futbol) a la tele, amb homes i dones indistintament, formant equip i jugant al camp. Llavors, diré, ‘anem millor’, ‘sí, les coses comencen a canviar’. Això seria un símbol evident d’evolució vertadera. I sí, ja ho sé, m’ho diuen persones del meu entorn directe a qui respecto moltíssim per les seues trajectòries i coneixements… “Jaume, això és impossible”. I jo, m’enfado i començo a posar-me intens, perquè penso que no hi ha res blanc o negre i que depèn de TOTS fer-ho possible. No podem donar res per perdut, en general a la vida. Ah! I no em serveix de res l’excusa del físic, de les capacitats o les condicions genètiques, perquè no tot és això. La estrategia, la intuïció, la psicologia, la tàctica… De veritat que ningú mai s’ha plantejat la possibilitat de combinar força amb enginy? Sumar és sinònim de guanyar. Canviant una mica de tema i per acabar-ho d’arrodonir, l’altre dia me’n vaig assabentar que, a segons quines competicions/tornejos, els premis de la categoria masculina són superiors als de la femenina i aquí, se’m va fer de nit… ‘apaga y vamonos’!. Hola? El 2020, segueixen passant aquestes coses? Seguiré lluitant per ser positiu de mena, va. Confio en la raça humana, confio en el 2021 i sobretot, confio en tu!
