Durant les últimes dècades hem patit diverses sequeres i cada cop seran més recurrents a causa del canvi climàtic. Les temperatures pugen i les precipitacions baixen, deixant al seu pas molts arbres morts, víctimes del canvi climàtic. I és que els boscos estan en un procés de canvi d’espècies, adaptant-se al nou clima. Els boscos que avui són de pi roig, el dia de demà seran de pinassa, els roures seran alzines i així successivament amb totes les tipologies de bosc. Aquestes transformacions deixaran molts esquelets pel camí, acumulant combustible sec als nostres boscos i creant focs més intensos i difícils d’apagar.
A aquests canvis dels nostres boscos, li hem d’afegir un increment molt gran de la superfície de les masses forestals en les últimes dècades. Als anys 70, Catalunya tenia un 32% de massa forestal i ara ha passat a tenir-ne un 63%. Això és quasi el doble de la superfície forestal! On abans teníem boscos fragmentats per camps de cultiu que feien de tallafocs, ara tenim masses forestals contínues. Aquest procés d’augment de la massa forestal ha sigut sobretot degut a l’abandonament de moltes zones de cultiu. A més, hem deixat de fer activitats d’aprofitament silvícola, sumat a la falta de pastureig, fa augmentar encara més la densitat de vegetació que actuarà com a combustible.
Aquests factors incrementen les possibilitats per uns esdeveniments com són les “tempestes de foc” o Pyrocumulonimbus. Situació molt preocupant amb conseqüències majúscules de devastació absoluta. Incendis de milions d’hectàrees que poden arribar a cremar pobles sencers. Incendis que són imparables! I és que ens hem concentrat en apagar els incendis, i tenim equips de professionals boníssims, però com millors són els nostres bombers apagant els focs de l’avui, més augmenten les condicions per les temudes tempestes de foc que no es podran parar l’endemà.
Tempestes de foc n’hem tingut i cada cop són més comunes al món: Canadà l’any 2016, Xile i Portugal al 2017, Columbia Britànica, Sudàfrica i Califòrnia al 2018, Bolívia al 2019. Austràlia al 2020 va sofrir lo mai viscut amb 14.000.000 ha. cremades. Això és una extensió equiparable a la meitat de Catalunya en un incendi. Una tempesta de foc seria equiparable a què es cremés el sistema ibèric (els Ports en formen part), el Prepirineu o el Pirineu. El sistema ibèric ha conservat un mosaic de boscos, pastures i zones agrícoles, però pel contrari, el Prepirineu o el Pirineu són masses arbrades continues tenint un alt risc que això pugui passar.
D’altra banda les masses forestals contenen una bona part del diòxid de carboni que s’ha fixat a casa nostra i en comptes d’aprofitar aquesta fusta com a biocombustible i entrar en el cicle del carboni, el desaprofitem deixant que es cremi lliurant a l’atmosfera milions de tones de diòxid de carboni. En el futur proper, farem grans esforços econòmics per evitar el consum dels combustibles fòssils i s’invertiran grans fortunes pel desenvolupament de les energies renovables; però serem capaços de gestionar els dipòsits naturals de diòxid de carboni que tenim el nostre abast? Hem de començar a decidir que volem fer amb els nostres boscos. Hem de començar a prevenir per no haver de curar o lamentar.
