El Jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha condemnat l’Institut Català de la Salut a pagar una indemnització de 104.000 euros a Josefa V.C. per la deficient atenció mèdica que va rebre al servei d’urgències de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC).
El 26 de gener de 2015, Josefa V.C., veïna de Deltebre i que aleshores tenia 55 anys, va arribar a l’Hospital de Tortosa en ambulància amb un Codi Ictus activat pel metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i amb una classificació de gravetat alta que requeria atenció mèdica urgent.
El metge d’urgències, després de fer-li una exploració física a la pacient, va desactivar el Codi Ictus i va baixar el nivell de gravetat, tot indicant una patologia probable d’origen psiquiàtric. Al cap de més de tres hores des que la pacient va arribar a l’Hospital, la metgessa d’urgències del torn de la tarda va activar novament el Codi Ictus i va ordenar fer-li un TAC urgent que va confirmar l’ictus. Donat el temps transcorregut entre l’inici dels símptomes i la reactivació del Codi Ictus, la pacient no va rebre un tractament fibrinolític que s’aplica en estos casos només durant les tres primeres hores des del començament dels símptomes.
En este sentit, el perit de Josefa, en les pericials mèdiques aportades, considera que d’acord amb els protocols mèdics vigents, quan un pacient arriba a l’hospital amb un Codi Ictus activat s’ha de fer un TAC urgent per descartar-lo o confirmar-lo, de manera que en este cas, “l’omissió del TAC amb caràcter urgent va suposar una vulneració de la lex artis que va impedir que la pacient rebés el tractament fibrinolític per reduir les seqüeles”. La lex artis és el criteri que empra el Dret per determinar la correcció de la pràctica mèdica i establir la responsabilitat del professional i de l’Administració pels danys derivats de l’actuació dels serveis sanitaris.
Vulneració de la lex artis La sentència conclou que en este cas “va existir una vulneració de la lex artis en no practicar-se un TAC a la pacient amb caràcter urgent, cosa que haguera permès confirmar l’ictus amb temps suficient per sotmetre la pacient al tractament fibrinolític”. I arriba a aquesta conclusió a partir de les pericials del personal mèdic forense i del reconeixement en seu judicial per part d’una de les metgesses forenses de la necessitat de fer un TAC quan un pacient arriba a un hospital amb un Codi Ictus activat.
En conseqüència, la sentència afirma que “l’actuació mèdica omesa va suposar en este cas la pèrdua d’oportunitat de fer el tractament fibrinolític, existint la incertesa en relació a si la realització d’un TAC a temps hauria permès este tractament per reduir les seqüeles de l’ictus”. No obstant això, els perits de les dos parts consideren que si bé no es pot saber amb certesa les seqüeles que Josefa hagués patit de fer-se este tractament fibrinolític, “resulta raonable presumir que serien una quarta part de les resultants”.
Al mes de febrer de 2015 Josefa va rebre l’alta mèdica després d’una evolució neurològica favorable. Segons consta a l’informe de l’alta, era autònoma per a la marxa, mantenint una hipoestèsia dreta i afàsia mixta, i una discapacitat moderada, és a dir que requeria alguna assistència, però era capaç de caminar sense ajuda.
Esta sentència, amb data 13 de novembre, arriba després de l’admissió a tràmit del recurs contenciós-administratiu que la pacient va presentar després del silenci administratiu rebut a la reclamació de responsabilitat patrimonial que va fer a l’Institut Català de la Salut com a conseqüència del que considerava un deficient funcionament dels serveis públics sanitaris en l’assistència rebuda a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
