HomeSocietatIndignació per la prohibició de fer cremes agrícoles si no és per...

Indignació per la prohibició de fer cremes agrícoles si no és per motius fitosanitaris

A tots els problemes que arrossega des de fa temps el sector de la pagesia, ara se n’hi ha afegit un altre, que té especial incidència en la gestió de les finques i del camp en territoris eminentment agrícoles com les Terres de l’Ebre: la prohibició de fer cremes al camp.

Fins ara, quan acabava la temporada de risc d’incendis, al setembre, els pagesos estaven autoritzats a cremar controladament restes vegetals, com branques procedents de les podes -necessàries per mantenir a la vitalitat i la productivitat dels arbres- o troncs. Ara, però, una nova llei estatal de residus, que aposta pel reciclatge, prohibix estes cremes i ha indignat el sector, ja que si assumix el nou text normatiu, haurà d’invertir en màquines trinxadores, que a sobre no sempre poden arribar a finques i racons de difícil accés, i incrementar encara més, per tant, els costos de producció, A més, els pagesos denuncien que això també fa augmentar el perill de malalties i fongs al camp per l’acumulació de restes agrícoles durant temps. De fet, això sí, la llei preveu com a única excepció autoritzar les cremes per motius fitosanitaris, és a dir, si a les branques acumulades hi ha una bactèria que no es pot combatre amb la trituració de les restes i cal recórrer a la crema de tota la vida, una qüestió gairebé cultural a les comarques ebrenques i en molts altres territoris. Estos casos, a partir d’una autorització “individualitzada”, serien els únics que permetrien les cremes.

La llei en qüestió és la Llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular -no es tracta d’una normativa d’incendis ni agrícola, sinó d’una llei que emana del Ministeri de Medi Ambient- que es va aprovar al Congrés espanyol l’abril passat, i que busca, segons interpreta el director territorial d’Agricultura a l’Ebre, Jesús Gómez, reduir les emissions contaminants i prioritzar el reciclatge de les restes vegetals mitjançant tractament biològic, sobretot per a fer-ne compost. “Si la normativa és per a evitar emissions de CO2, caldria tenir en compte que els arbres ja són elements que absorbixen CO2 i que les màquines trituradores també fan emissions. Ara el que plantegem al Ministeri és que esta llei no té raó de ser.”

Segons el Departament d’Agricultura, totes les Comunitats Autònomes estan negociant amb el Govern central per a forçar la modificació d’este punt de la llei i demanar una moratòria de tres anys. “Mentrestant, es pot parlar de com fer-ho d’una forma més quirúrgica; hi haurà camps grans amb cultius intensius en què es podrà assumir, però n’hi haurà d’altres, com les nostres finques pedregoses d’olivera, en què és molt més complicat. Avaluem-ho bé”, demana Gómez, que alerta que “la pagesia, tot això, sense línies d’ajuts, no ho pot assumir”. Ni tan sols els particulars que poden pocs arbres o que tenen una finca molt petita poden fer cap crema.

Els únics que, de moment, s’han lliurat de la restricció, són uns pocs centenars de municipis del País Valencià amb normatives antiincendi pròpies que els permetien tenir el seu propi Pla Local de Cremes i que, de moment, segons diferents fonts, haurien quedat fora de l’aplicació de la nova llei.

Els sindicats agrícoles com Unió de Pagesos, i els agricultors en general, han expressat també el seu profund malestar. “Això pot posar en perill una part de la pagesia. Ho estem treballant amb els tècnics per a poder fer cremes per motius fitosanitaris, sobretot amb l’olivera i la vinya [afectades per certes plagues], però amb la resta de cultius el que s’hauria de fer és revertir esta llei”, manifesta Miquel Piñol, d’Unió de Pagesos a l’Ebre, qui, per les explicacions que han rebut dels responsables del Ministeri, veu complicat tornar exactament a la situació anterior a l’aprovació de la llei. “És un abans i un després, i segons quines acumulacions de restes el que poden fer és incrementar a l’estiu el perill d’incendi”, afegix. El seu sindicat ha fet arribar als partits el seu malestar perquè el transformen en iniciatives parlamentàries per a modificar la llei.

lectures diferents dels partits De moment, però, ni tan sols els partits que són socis de govern a Catalunya estan massa d’acord en la interpretació del cas. D’una banda, Junts per Catalunya, que posa l’accent en què la llei emana de directrius europees, va emetre dimecres un comunicat en què considera que la llei en cap cas prohibix expressament la crema de residus vegetals perquè l’article 27 disposa que “es podrà permetre la crema d’estos residus amb caràcter excepcional, i sempre que estiguen autoritzats amb la corresponent autorització”. Es tractarien de les raons fitosanitàries esmentades i Junts incidix en què fins ara ja calia demanar autorització per a fer qualsevol crema i reclama a Agricultura, controlada per Esquerra, un Reglament al respecte.

També la portaveu de Món Agrari, Pesca, Alimentació i Repte Demogràfic del PSC, Rosa Maria Ibarra, ha afirmat que “la Llei de residus i sòls contaminats per una economia circular no és taxativa respecte de la crema de restes vegetals”, i ha demanat a la Generalitat “que faça un aclariment, com ha fet el Govern de València, per tal de garantir les cremes de les restes agrícoles i forestals”.

En canvi, Esquerra Republicana, que és qui pilota el Departament d’Agricultura de la Generalitat, ha reclamat la moratòria de la prohibició de cremes, Paco Gas, secretari de Transició Ecològica de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, ha afirmat que “l’art. 27.3 de la Llei espanyola sobre residus i sòls contaminants és la responsable que no es puguen cremar restes vegetals al camp, al marge de l’excepció per plagues o perill d’incendi”. A la vegada l’ha qualificat de “despropòsit” i ha alertat que “els increments de costos que representa per als productors pot comportar l’abandonament de finques.”

Gas ha criticat que “el PSC intente crear confusió traslladant a la Generalitat la responsabilitat de la prohibició, que és exclusivament del Govern espanyol”. D’aquí que haja lamentat que “el PSC, en comptes de defensar els interessos de la pagesia, intenta tapar les vergonyes del PSOE”.

L’exalcalde de Roquetes, pagès a temps parcial, s’ha referit a l’excepció valenciana, que blinda 392 municipis segons els republicans, però ha matisat que altres governs autonòmics han intentat aplicar una normativa pròpia per a autoritzar la crema de restes vegetals i no ho han aconseguit. Esquerra ha anunciat que presentarà a tots els ajuntaments i consells comarcals mocions demanant el canvi de la llei, i també diferents iniciatives parlamentàries amb l’objectiu que es puga revertir la prohibició.

Ivan Garcia, actual alcalde de Roquetes, també per ERC, ha rebutjat igualment el contingut de la llei per l’increment de les despeses que pot suposar per als Ajuntaments, perquè “la gent que fins ara cremava les restes vegetals a la seua finca, ara s’ho haurà de triturar o bé ho haurà de portar a la deixalleria o bé ho dixaran pels contenidors, o simplement, i és el que ens temem, faran abocaments il·legals”.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies