Isabel Betoret, Llicenciada en dret, va treballar com a advocada i des de fa deu anys és la secretària de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, on de dilluns a divendres dirigeix l’entitat i lluita aferrissadament pel sector pesquer calero en totes les eines al seu abast.
Quin és el paper d’una secretària d’una Confraria de Pescadors?
Les confraries són corporacions de dret públic sense ànim de lucre. Una Confraria de Pescadors funciona com si fos una empresa i la secretària és qui porta la gestió i el control de la part administrativa, la comercialització del peix a la llotja i amb el nostre cas la fàbrica de gel. I ajudem al sector pesquer al compliment de la normativa que és bastant complexa.
En quin moment es troba el sector pesquer a Catalunya?
En deu anys, han canviat molt les coses. Ara, treballem amb modalitats segons la tipologia d’embarcacions que en el nostre cas són: arrossegament, encerclament, arts menors i una tonyinera. Cada sector té la seua problemàtica i cada vegada la normativa europea és més exigent amb les jornades de pesca. Ara, en el sector de l’arrossegament, la Unió Europea plantejava una retallada d’un 9,5 % de jornades de pesca, a més a més, de les jornades que havien tret els darrers anys. S’ha arribat a un acord a canvi de condicions i si es compleixen aquestes condicions es pot aconseguir que només retallin un 3,5 % de jornades a l’arrossegament. Aquesta també és la nostra missió.
Catalunya és més forta i competitiva gràcies als comitès de cogestió?
La direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible, amb el Sergi Tudela al capdavant, va promoure els comitès de cogestió que aglutinen al sector pesquer, les administracions, els biòlegs i les oenagés. Es fa un treball en equip per controlar el recurs pesquer. Ens autoregulem, ens organitzen millor i busquen el millor benefici comercial. Com va dir Sergi Tudela, definició a la qual em sumo: “Els pescadors han de sortir a la mar a pescar euros”. Està comprovat que pescant menys peix i de manera més ordenada, se’n treu major rendiment. Els pescadors se sumen als comitès de cogestió, col·laboren i aporten experiència i idees, i funciona molt bé.
Actualment, s’està treballant en l’economia blava a través de l’entitat GALP Mar de l’Ebre, què ens pot explicar d’aquest projecte?
El Grup d’Acció Local (GALP) a les Terres de l’Ebre s’anomena GALP Mar de l’Ebre i té un projecte que lidera Joan Alginet que acull a tothom vinculat a la mar, a l’economia blava, aglutinant moltes empreses del territori. On es treballen projectes productius, iniciatives innovadores que aporten riquesa al territori. Les peixateries han organitzat tastets de peix perquè la ciutadania conegui el peix de proximitat. Les muscleres han fet itineraris turístics per veure-les de prop i per tastar musclos i ostrons, impulsant els productes de la mar. A les Terres de l’Ebre està funcionant molt bé i crec que serà un model a seguir per la resta de GALPS de Catalunya.
S’ha creat la marca Peix Blau de Tarragona en què la Confraria de l’Ametlla participa, una iniciativa per potenciar el sector d’encerclament de la Cala?
Sí, a través de l’Organització de Productors de Peix Blau Catsud-Tarragona, s’ha creat la marca Peix Blau de Tarragona que agrupa deu embarcacions d’encerclament de Tarragona, Cambrils i l’Ametlla de Mar. L’objectiu és posar en valor el peix blau com a producte d’alt valor gastronòmic i posar en relleu la feina dels pescadors amb iniciatives de millora de la comercialització del producte i l’impuls a la competitivitat del sector d’encerclament de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. És un model de comercialització molt vàlid que s’haurà d’ampliar i serà bo aplicar-ho a altres pesqueres.
Vostè és membre de l’Associació de Dones de la Mar. En quin punt es troba l’entitat?
L’Associació es va crear el 2018 per donar visibilitat a les dones que treballàvem en l’àmbit pesquer i aqüícola. Ara, ho hem ampliat a les dones que treballen en el marc de l’economia blava i som 100 sòcies. Ara, tenim pescadores, bussejadores, gestores d’empreses, administratives, científiques, biòlogues i esportistes, entre altres. Funciona molt bé, però encara ens queda feina per feminitzar la mar.
Quins reptes de futur té el sector pesquer de l’Ametlla de Mar?
Com estem a prop de Nadal i dels bons desitjos per a l’any nou, m’agradaria que els que ara estem, poguessin continuar tots i que no hi hagi més desballestaments d’embarcacions. Hem de lluitar entre tots per aconseguir-ho. La pesca és un sector necessari, imprescindible que genera molta activitat econòmica als municipis pesquers i als del seu entorn.
Desitjar molt bones festes a tothom i en especial al sector pesquer de la Cala i a les seues famílies!
