La Junta Electoral Central, atenen les queixes, a les precampanyes electorals últimes, va obligar a retirar els llaços grocs i les pancartes al·lusives a la situació de diferents representants polítics catalans, dels edificis públics, del carrer i de tots els racons de Catalunya.
A la vegada va prohibir i coartar la llibertat d’expressió als mitjans informatius, TV i ràdios públiques, per mencionar termes com EXILI, PRESOS POLÍTICS, …
Però si va permetre, als partits polítics que ho van denunciar, utilitzar durant totes les campanyes electorals, els termes, per exemple, Colpistes, SEPARATISTES I INDEPENDENTISTES.
Els representants del partit CIUTADANS, Albert Rivera i Inés Arrimadas, especialment la senyora que presumeix de ser catalana, quan mai en la seua vida ho ha sentit, fins que va arribar procedent de la ciutat on va néixer i aquí es va fer gran. Presumeix de ser catalana quan ella mai s’hi ha sentit. És catalana, com tots els que han emigrat i han escollit quedar-se en territori de català, i han estat acollits a Catalunya. Tenint en compte que tot aquell que viu a Catalunya se l’ha de considerar català, hem d’acceptar que d’aquesta manera és ciutadana de Catalunya.
Sense arguments, no han tingut on agafar-se, res més que fixar una persecució als llaços grocs. Quan t’apropes a ells, ni mosseguen, ni cremen, si els toques. No fan cap mal. Absolutament cap mal. Ni son perillosos. No s’entén aquesta fòbia pels llaços grocs, quan s’ignoren els significats dels llaços rosa, pel càncer de mama, dels verds, per fer costat a les Cardiopaties, dels de color lila per fer costat al Feminisme, els que hi han per denunciar les agressions de gènere, les munyequeres per lluitar contra el colesterol, o per lluitar per l’Alzheimer. Podria nombrar-ne encara més.
Perquè aquesta fòbia cap als llaços grocs?.
Simplement. Perquè quan en veuen un, els denuncia que ells, es a dir CIUTADANS, amb PP, VOX i la resta de partits estatals han obrat de manera indigna.
Un llaç groc nascut per denunciar una situació que mai s’havia d’haver produït. Quan en veuen un els recorda que ells han estat còmplices. S’avergonyeixen. No és que els faci mal, ni molt menys. Els recorda, i els fa caure la cara de vergonya, que ells també han col·laborat al fet que a la presó hi hagin persones que mai han obrat de manera violenta, ni han engrescat a la ciutadania a fer-ho. I ho saben. Algun dia pagaran el mal, el dolor de la separació de les seues famílies a rivals en política.
Han fet néixer un OGRO, un GEGANT i l’alimenten dia a dia, amb mentides amb l’INDEPENDENTISME. Tot i que sempre manifesten que es una minoria a Catalunya. Llavors, vostès mateixos es contradiuen. Pretenen que una mentida, dita més de mil vegades, acabe sent veritat. Per molt que ho repeteixen, sense arguments, quan no hi ha altres recursos, mai una mentida acabarà sent veritat. Seu poden ficar al cap
Jo els diria. Aquesta és la resposta del poble català, per uns presos polítics i uns altres a l’exili, lluny de les seves famílies i del seu lloc de treball, per mantenir uns ideals, sense cap violència, ni darrerament de sang, ni utilitzar cap arma, més que les mans netes, per part de la immensa majoria dels habitants de Catalunya.
Si el significat del llaç groc, en lloc de fer-ho pel que s’ha fet, ho haguessin fet en un cas imaginari, per un familiar directe d’Albert o Inés, pare, germà, oncle, cosí, nebot, … Si la resposta per denunciar aquesta anòmala posició els hagués afectat directament, agrairien als catalans el seu posicionament?
Els molestaria que es fiquessin al seu costat? Haguessin actuat igual?
No. Rotundament no. Amb tota seguretat ho haguessin agraït.
Ara els repudien i els fa mal. Evidentment, mal de consciència.
Han utilitzat i ho seguiran fent, una situació política per portar-ho al Poder Judicial.
Una situació política que havia d’haver-se resolt de manera política.
Una denúncia dirigida per Mariano Rajoy, Soraya Sainz de Santamaría, Maria Dolores de Cospedal, i molts més dels seus servidors, amb implantació del 155 i avalada per, com deia abans, tots els partits ultradretistes i, en aquest cas, també del PSOE.
I ara resulta que, és una incongruència que els representants dels partits als quals van lligar les mans i els peus, i tapar la boca, no recolzen un nombrament. Pilotes fora.
Senyora Arrimadas. Ciutadans han estat tan indignes, com els seus socis polítics. Ja arribarà el moment en què hauran de donar comptes.
Diuen, de manera repetitiva i reiterada, que l’independentisme ha fracturat la societat catalana.
Quan els interessa tenen molt poca memòria. La fractura i divisió de la societat catalana bé de molt lluny. En l’època més recent, tot i que ens hauríem de referir a segles, es va iniciar, quan al Parlament de Catalunya es va aprovar l’Estatut de Catalunya, en el mandat de Zapatero, i Rajoy i companyia van, de manera fraudulenta, portar un plec de signatures al Suprem per rebutjar el nou Estatut (aprovat i ja retallat en gran mesura) de Catalunya.
I senyor Casado, deixe de practicar a diari l’escarniment per tot el que refereix a Catalunya i dediquis a fer Màsters, sense que les convalidacions inexistents ni assistència, frenen la seua ambició d’exterminació.
Ciutadans, va néixer llavors. Van néixer del conflicte i es retroalimenten del conflicte.
Utilitza els mateixos arguments que els altres. Mentides, persecució i amenaces.
Només es diferencien dels altres, de moment, en el tema de la corrupció.
Albert Rivera, va manifestar públicament que portaria a Mariano Rajoy a la presó, per la corrupció, que malgrat la seua pública ignorància, es tancava al seu despatx del carrer Gènova de Madrid. Els sobres en negre. La doble comptabilitat. Trencar els discs durs. La corrupció de València, Balears, diferents ciutat de la comunitat castellana… tot es discutia, tractava i tancava dins del seu propi despatx, el del President del Govern. Ho sabia tot i també cobrava en negre. Però a les declaracions d’Hisenda mai van figurar. Però és capaç de dir que ell no en sabia res. Quina barra. I li segueixen permetent. De moment…
Va dir que el portaria a la presó i dies després l’investeix president.
Però sí que ha buscat a gent innocent, que per mantenir uns ideals legítims i sense cap violència, dur-los a la presó.
I encara amenacen, condicionant al Tribunal, de no INDULTS, quan les persones que hi són i les que han hagut de marxar a l’estranger, mai haguessin hagut d’entrar a cap presó.
Els organismes europeus han manifestat i corroborat que no es va produir ni REBELIÓ ni SEDICIÓ.
Ni es va disparar ni un solt tret. Que no hi va haure violència per part del poble català.
L’única violència la van practicar les forces policials estatals. I amb excessiva gent pacífica lesionada. Indigne del segle XXI. Europa té molt a dir i decidir.
Reflexionen i actuen amb humanitat.
El Govern d’Espanya, fa costat a Guaidó a Veneçuela que acaba de fer un COP D’ESTAT amb part de l’exèrcit. Allí es fa costat a un cop d’estat, aquí, sense cap cop d’estat, els tanques a les presons o han de marxar fora del país, a un exili que ni se sap quan acabarà.
Voldria acabar per buscar una solució a la situació, amb la negativa de sempre de Mariano Rajoy, teledirigit per Sainz de Santamaria i Cospedal, entre altres, a què Felipe VI havia d’haver agafat el bou per les banyes i moderar les reunions que haguessin fet falta entre Rajoy i Puigdemont. Que per cert, quasi dinou mesos després, encara no ha demanat disculpes als catalans de l’omissió deliberada, en el seu parlament, amagant els fets realitzats l’1 d’octubre. Un discurs que va tenir indicis d’haver-se preparat al despatx principal del PP.
Per què Felipe VI és el rei de TOTS ELS ESPANYOLS, i en cap moment va criticar l’extemporània acció de les forces de l’ordre…. L’1 d’octubre.
Solució política a un problema polític. La Casa Real s’ha rentat les mans tot i tenir el sou més alt de l’estat i estar a un lloc en el qual cap espanyol ha decidit. La solució hagués hagut d’arribar ja fa alguns anys. No s’hagués generat cap situació, que ara s’eternitza i que no se sap quin final tindrà ni com.
El SENTIMENT, la DIGNITAT, la HUMILITAT i la BONDAT no es compren.
Ah!! Senyora Arrimadas. Vagi amb compte quan manifesta que “que bé viuríem a Catalunya si no haguessin catalans”. Hi ha gent que li va sentir dir això.
Recorda que és fer-li un Tortosa? Efectivament. El que li van fer a Tortosa. I li va fer mal.
