HomeSense categoriaLa presidència de la Diputació, un repte territorial

La presidència de la Diputació, un repte territorial

La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya  a la província de Tarragona, que inclou el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i el fet que els republicans puguen optar molt probablement, si es confirma que no es reeditarà el pacte entre el PDeCAT i el PSC (al voltant de la figura sortint de Josep Poblet), a tenir la presidència de l’ens supralocal, juntament amb els grans resultats electorals aconseguits un cop més pel partit republicà a les Terres de l’Ebre, donen com a resultat la ferma possibilitat que, per primera vegada a la història, un ebrenc o ebrenca presidisca la Diputació de Tarragona. 

De l’era de Poblet, es pot posar en valor la creació d’un registre de la Diputació a Tortosa, que s’ha pogut interpretar com l’embrió de la futura i lamentablement postergada vegueria de l’Ebre. Davant la impossibilitat de desencallar la vegueria, perquè requeriria la modificació de lleis orgàniques que afecten l’esquelet de l’Estat en època d’immobilisme reaccionari contra el procés sobiranista català, la possibilitat de tenir la presidència de la Diputació -recordem que és una estructura administrativa d’obediència estatal- és, més enllà de si l’acaba presidint Adam Tomàs o una altra persona, una gran ocasió per a les Terres de l’Ebre, i fan bé els agents socioeconòmics a fer una pressió consistent que, a banda de tindre els efectes buscats, permeta visualitzar que no estem davant d’una qüestió personalista o partidista, sinó de territori. 

Poder posar un accent ebrenc a les polítiques de la Diputació, amb un pes important creixent  en recerca i innovació (el suport al projecte de la regió del coneixement Catalunya Sud és un dels pilars del que podríem considerar nova Diputació) i en general amb un protagonisme destacat en el reequilibri territorial, arribant on els ajuntaments més petits o de les zones més desafavorides no poden arribar, suposa introduir una discriminació positiva molt necessària envers les Terres de l’Ebre.

Unes Terres de l’Ebre convertides en epicentre de problemes com la despoblació, la pèrdua de talent o la precarietat que acompanya la teòrica recuperació econòmica. En este context, tenir la presidència ebrenca de la Diputació ha de suposar apropar definitivament la institució al territori més llunyà de la seu central, en favor del progrés de les seues comarques, municipis i ciutadania. Perquè si, encara que només siga des de l’òptica de l’arquitectura administrativa estatal, existix una realitat provincial, és el moment de modular-la, tenint molt present que el ministransvasament del riu ha propiciat l’enriquiment i la industrialització del nord massa sovint en detriment de les opcions de desenvolupament del sud.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 6 =

Últimes notícies