En els darrers temps hem pogut acompanyar l’espelma de la llum de Jordi Angelats, que poc a poc vèiem que s’anava apagant. Plenament conscients del fet, crec que tothom empentava i feia força per mantenir encesa la llum, amb la inestimable força de voluntat de la llegenda en vida que ha estat Jordi.
Ell sempre va tindre al cap la seua particular visió de la vida associativa de la ciutat, per a la qual no va escatimar dedicació, il·lusió, i una gran passió i estima en tot allò que emprenia, de vegades, fins i tot havent de posar diners de la butxaca, com coneixem popularment. Ell era així, ell va ser així.
Aquesta empenta multidisciplinària i altruista li ha permès, a tall d’exemple, escriure pàgines d’or a la ciutat en l’àmbit esportiu en una etapa mítica del bàsquet femení, encara avui recordada al pavelló de Ferreries, on Tortosa jugava a les màximes competicions estatals i europees de la mà del Cantaires, amb un infatigable i visionari Angelats.
Va ser valent i va somiar en gran, va intentar una de les fusions més ambicioses en una confluència de diferents disciplines esportives agrupades en una sola entitat. A la seua manera, volia que tota la ciutat, esportivament parlant, fos com el FC Barcelona en totes les seues seccions. El Barça, una altra de les grans passions i sentiments arrelats, igual com la seua pàtria, Catalunya.
Particularment, em sento molt identificat amb el vessant cultural de Jordi Angelats, impulsor dels Cantaires de l’Ebre Delta, associació referent per a molts durant dècades, amb un patrimoni propi, exemple també de la valentia i visió del gran Jordi.
I la sardana i la jota, juntes, agafadetes de la mà totes dos. Mai va fer cap distinció de l’una sobre l’altra, i les posava com a exemples d’identitat catalana.
Amb ell va iniciar-se, a l’Associació de Veïns de Ferreries, la recuperació de la dolçaina i el tambor, un llegat que avui viu de manera extraordinària, amb fins a quatre colles a la ciutat tocant aquest instrument.
Se’m queda curt l’espai per afegir les moltíssimes contribucions que Angelats va fer en la seua dilatada trajectòria d’activista cultural i social, una petjada incalculable i que de ben segur tindrà continuïtat durant molt temps.
Gràcies, Jordi Angelats i Ballonga, per totes les coses que has fet per la teua estimada Tortosa i per la nineta dels teus ulls, Lo Casal Tortosí. Però, també, el meu reconeixement a tot allò que vas intentar i que potser no va acabar de quallar. Al cap i a la fi, l’activisme cultural també va d’això, tu ets el protagonista de la dita tortosina que diu “a Tortosa, de Jordis Angelats n’haurien de hi haure 10 o 12”.
